Page 18 -
P. 18

Caricatura de Bernat feta per Manuel del Arco          Un tal Bernat
El nostre protagonist a tenia, do ncs , un ric
anecdota ri acu mulat al llarg d 'aquests prolí-          Avui es un dia trist , als 97 anys ha mort en Joan Bta. Bemat, el meu oncle
fics 97 anys. Va ser un heme cor recte , afa-
ble, sens ible, artista i de bon cor, co m es          Bemat, IIoretenc il·lustre , amic entranyable, el meu mestre, mestre de mags , iI-
reflectia en aq uells versos que li foren dedi-        lusionista genial .
ca ts en vida i que Fabreqas recollia en el seu
lIibre "Lloret de Mar" (1959) :                             E/s meus primers records amb ell i amb el món de la magia , són de fa molts

Bernat amb el fakir AIi· Bel (Jordi Bonet)             anys, jo en tenia 8 o 9, i era un aficionat als "joc« de mans", tenia un oncle que en
           "El que menos y el que más
            piensa, com mucha razón,                   tete, que era un virtuós , peró per timidesa no gosava demanar-Ii que m 'en fes un ;
          qu e en Cartomagia és un as,                 un dia que jo estava malalt a casa em va venir a visitar... I i valg gosar per fi I Ii vaig
               y yo añadiré, además,                   demanar
           que es un AS...de corazón ."                -¿em podria fer un joc?-, recordo que Iluny de defugirem de seguida em va dema -
                                                       nar un joc de cart es, i s 'hi va posar:- " Pensa una carta"- em va dir, - "¿ja est é?>,
Bernat , amb el seu amic Esteve Fabregas,              va barrejar, va fer un paquet i vaig tallar, alJiesta va la carta que jo havia pensat. Un
autors, ambdós delllibre "Cartomagia"                  mirac/e davant meu , un trencaclosques al meu cap.. . Ijo només havia pensat la
El llibre de la historia pretérita lIoretenca té, a    carta, ni tan sois I'havia tocat! .
partir de l passat dia 13 , una fulla més. Hi ha
insc rit el nom d'un autentlc personatge , d 'un           M'obriun món nou, el de l' iI·lusionisme, que anava molt més enl!8 de fer només uns
veritable homenot , qu e hauria dit Josep Pla.         'i ces de mans", era la magia!. Anys més tard vaig saber que aquest joc I'anomenava
Un hom enot que la revista s'honora avui de            "Radiografia Menta!" i era de la seva creació.
po rtar a aquestes pag ines. No sé si des it-
jar-li, per acabar, que rep osi amb pau o bé                En Joa n Bem at va ser una exce Uéncia de l'iI·lusionisme , cartes, monedes,
que no repo si, que es torni a relacionar, allá        dida ls, mocadors,... De tot .!. Unes mans prodigioses, que amb una harmonia de
da lt , amb tots els de la co lla de l'Et, (l'Es-      moviments feien coses meravelloses .
tevet , l'Antonet , en Valentin et... ) i el me st re
Me lcior Montero i ta nts d 'altres, i en torn in a         He tingut el goig i el privilegi de pa ssar moltes estones amb ell, en el teatre que
preparar alguna per al dia en qué nosaltres,
q ue ara restem aq uí, pu guem anar-hi a fer           tenia muntat a casa seva, ja conegut per tots els mags com "La Sixtina" . I Quines
de públic . Per mi , qu e no quedi. .
                                                       impressions en la manip ulació de cartes/, subtileses en els moviments que els
                                                       feien del tot naturals. A "La Sixtina" hi han esta t, en sessions privades, les primeres
                                                       figures de l 'iI'lusionisme mundial , recordo que jo ves aprenents, ara ja professio-

                                                       nals reconeguts, venien a veure 'l per poder captar i estu diar tot el que mai podrien

                                                       trobar en els /libres, ho havien de viure, ho havien de veure.

                                                           E/ sentit de I'humor hi era sempre present, de vegades amb una sorna i una sá-

                                                       tira implicita, com quant per parodiar el nou vocabula ri pompós i pie de tecnicismes
                                                       que s 'anava imposant en la magia , va fer el joc "La Quinta de Nostradamus" en el
                                                       que utilitzant un IIenguatge" tecnificat" i so tistlce : acabava dient : " i quant jo vull SUl1

                                                       el sis de piques, escoltin...'. Sovint resume les técniques de distracció amb la frase

                                                       "Es només aplica r el sentit comú".
                                                            He viscut amb ell el respecte i I'admiració que Ii tenien els professionals del

                                                       món de la il·lusió , en viatges, congressos i trobades magiques era sempre esperat,
                                                       escoltat i homenatjat.

                                                            La magia et do na un "plus " de cautela i escepticisme per les coses de la vida,
                                                       un sent it psicológic, que en IIenguatge planer en diriem 'v eure'ls venir... " i en aixó en
                                                       Bem at tamb é era un mestre.

                                                            Quant Ii convenia semblava que improvisava, peró res més fals, tot era assajat,
                                                       pensat, meditat i calculat, I'improvisació només era un recurs per aconsegUlr I'efec-
                                                       te magic, la sorpresa, el miraele.

                                                            En la manipulació de cartes en I'escenari era insuperable, pie de subtileses, per
                                                       fer els moviments literalment impossibles, no en va guanya I'any 1.952 el 1el' Premi

                                                       Mundial de Manipulació i el lerde Cartomagia a Suissa , i I'any 1.989 per unan imitat

                                                       va ser premiat amb la pre stigiosa "Medalla al Mérito Mágico" que atorga la
                                                        "Sociedad Española de Ilusionismo"; a L/oret de Mar s'el va homenatjar com a
                                                       clinedé l!.Iustre de la Vila en un emotiu acte, de grat record. La seves facetes artís-
                                                       tiques eren completíssimes , poeta, dibuixant, escriptor, i amb un talent excep cional
                                                       per totes elles.

                                                            L'any 1.953, publica el seu IIibre "Cartomagía ", escrit juntament amb Esteve
                                                       Fabregas , amic inseparable. Va ser tal t' imp uls impa rable que d ona a la magia amb
                                                       cartes, que encara avuí día es un referent reconegut per tots els mags espanyols.
                                                       Anys més tard publica més /libres de 11·lusionisme on recopila va to t el seu arsenal
                                                       magic,

                                                             Vull acabar amb uns mots que han de servir per qualificar la seva manera d e ser
                                                       i d'actuar, els ap licava en la seva magia : Invisibilitat, Subtilesa , Elegancia , Netedat,
                                                       Bellesa, Na turalitat, Disciplina , Senzi!!esa, Creativitat, AtnabiJitat, Claredat, Genialitat.

                                                       12 mots com 12 cartes que té cada pal de la baralla espanyola , la baralla que a el!

                                                       tant Ii agradava fer servir, 12 qualificacions que aplicava sempre en el seu arto
                                                            Vaig aprendre d'ell mo ltes para ules magiques, pero sempre utilitzo la mateixa,

                                                       serveix per fer mo lt més que magia :

                                                       OISULI

                                                            ¿I, el truc?, el truc es Ilegir~/a amb un mirall, un deis mirallsd'un tal Bemat.

                                                           Us asseguro que tinc molt més a dir, que tinc mol ts més records ...
                                                            Des de aquí un petó i una abrar;ada afec tuosa per la meva tia Cristina , la seva

                                                       companya inseparab le, la seva co nfident i cómplice, als seus fills, nets i be snéts ,
                                                       tots ells famillars meus i entranyab les.

                                                             Els seus ¡libres i víde os, i els records emociona ts ens faran perdurar per sempre

                                                       la seva memore. Al cel sia.

                                                                                                                                           Me lxor J. Montero
                                                                                                                 L/oret de Mar, 14 de marr; del 2.00 7
   13   14   15   16   17   18   19   20   21   22   23