Page 15 -

-"No ho sé. Si la gent s'empassa aquest
fals co ntingut... Jo com a cintada veig
moltes floretes per tot arreu."
-1aixó és lIeig?
-"No és lIeig que hi hagi floretes pero tan-
tes i tan sovint? Jo no trobo res que s'h agi
fet que pugui dir, mira ho co mencen a fer
bé, tenen un projecte. Jo aquest projecte
encara no I'he vist."
-1 a t'epoce de govern del PSC el
veia?
-"No gaire."
-Llavors quants anys fa que Lloret, al
seu parer, no té projecte? O és que no
n 'ha tingut mai?
-"Suposo que si jo governés els altres
dirien el mateix de rni. Jo crec que hi ha
molta feina i que no es fa al ritme que jo
desitjaria que es fes. "
-És partidari de fer carrils bici?
-"Si, espa ls vitals i espals de verd urba .
Jo aba ns, de vegades, anava amb el meu
fill amb bicicleta I co m que visc a Lloret
de Dalt anavem per la vorera. Jo des it-
java que un policia em parés i em digués
que no estava permés i no em van parar
mai. Per allá no es pot anar amb bic i, és
per illós ."
-Quin Lloret proposa?
-"Som 36 .000 habitants i s'h an d 'integrar.
Aqu í hi ha un problema de cohesió, de
bosses de pobresa."
-A Lloret hi ha bosses de pobresa?
-"Segurament que no. Sap per qué? Per-
qué el pressupost que va aprovar I'equip
de govern amb ERC destina, em semb la
que 2.000 euros , a beques i a ajudes fa-
miliars. Potser no hi ha pobresa."
-Quines són les propostes d'ICV-
EUiA?
-"Hi ha necessitats de la dona treballadora
i deis infants."
-Peró tot aixó és molt general, es
pot aplicar a Lloret, a Blanes i a
Catalunya.
-"Sí, d 'acord. Volem una ciutat sosteni-
ble ."
-Implantaria la recollida selectiva por-
ta a porta ?
-"No seria mala idea. Cal tenir co ntenidors
que no facin nosa ni pudor, els co nteni-
do rs es poden soterrar. També s'ha de
mirar el pressup ost i la plantilla, igual com
amb la po licia de barri. •
~ L/uís Hernimdez i Sonali,
professor
Planta baixa amb
balcó
Famílies
desestructurades
Fa uns dies va apareixer als diaris la historia d 'aq uell noi de dinou anys que
es va suicidar després d 'haver matat el seu pare i la seva mareoEn aquests
temps en que vivim de mane ra desca rada la violencia dins de la família, em
penso que ens haurem d 'acostumar a can viar el significat d 'algunes parau-
les... co m, per exemple, la paraula família.
Fa un temps, la pedagogia més reaccionaria es va inventar alló de la família
desestructurada. Eren temps en qué es vivia la guerra contra la legalitzac ió
del divorci i deis anticonceptlus , i era no rmal troba r pedagogs que discu lpa-
ven amb fervor qualsevol desviació juvenil de la bona conducta amb I'excusa
de la dese struc turaci ó de la seva familia. Co m si ser fill de mare soltera o di-
vorciada empenyés cap a la mol·lície o la delinqüéncia de manera auto m ática ,
Eren els temp s en qué els pedagog s et renyaven si deies que el teu fill feia els
deures a la taula de la cu ina i insistien que havia de tenir una taula a la seva
propia habitaci ó, per ter-los amb tranquil-litat i silenci. I en abso luta solitud,
pe nsava jo, que sí que creia en els valors de la co nvivéncia en familia.
El noi que deia al com encarnent, el noi homicid a, parricida, suicid a... i tots els
-cide s que vulgueu , vivia en una bona familia; tenien un xalet, i no sé si tenien
gos , pero sí que tenien el carte ll de gos perillós, i no sé quants cotxes (les no -
tic ies parlen només del tot terreny nou del seu pare). Vivien una vida regalada
i benestant, sense preocupar-se deis diners ni haver de treballar gaire per
guanyar-ne . El pare dirigía, és un dir, la petita fabric a familiar; la mare, supos o,
privilegis í miseries de les dones, cuidava la casa. El fill no feia res.
Diuen els diaris , que el fill, els dles en qu é tenia els cossos morts deis seus
pares escampats a tross os per la casa i el jardí, es deixava veure co nd uint el
cotxe nou del seu pare, co sa estranya, perqué, diuen, sempre es queixava
qu e el seu pare no li deixava. M'h o imagino: nen de bona famílla, nen aco stu -
mat a tenir-ho tot , nen sense cap restric ció moral , nen al qual els seus pares
no Ii han dit mai que no.. . El pare no Ii deixava con duir el cotxe nou.
Conec famílies que es quelxen que no po den convencer el seu fill de cinc o
sis anys que mengi verdura... Nens ben calcats, ben vestits , ben pentlnats,
fins i tot ben petonejats ... Anava a dir estímats, pe ro he dec idit qu e no ho vo-
lia dir. Aques tes famílies, co m la del nost re jove hom icida, sí qu e les considero
desestructu rades: tarnilies en qué ningú no estima ningú, families en qué no
té cap mérit que els pares diguin que sí perqué mai no han dit que no, fins I
tot en aquells casos en qu é haurien d 'haver dit que no . Families amb fills que
no tenen res a fer a la vida. Fills que no tenen res a fer. Que no saben per
qué viuen, si és que viuen per alguna cosa. Aquell noi, set o vuit dies després
d'haver matat els seus pares , trobant-se íncapac d'enterrar-Ios en els migs
forats que havia fet en el pati, va entendre, finalment , que no tenia res a fer
a la vida. I es va suicidar: no li retrec. Suposo que va entendre, tam bé, que
ningú no I'havia estima t mai: que no havia fet mai res per guanyar-se I'amor
de ningú . •
inf o@ce lo be rt.cat