Page 11 -

Josep Maria Dibuix de Narcís Balmanya
Huertas Clavería

~ Marc Pérez, periodista

L'última conversa amb Josep Maria Huertas

El Josep Maria Huertas l Claverla ens va deixar el passat 3 de marc, poques hores després de pat ir una embolia fulminant.
Com sempre passa en aquests casos , no saps com reaccionar, et qu edes de pedra pensant que no pot ser, que els seus
consells encara resso nen al cap , que I'última co nversa encara és calenta. En el moment de morir, Huertas era el ceqa del
Co l·legi de Periodi stes i acumulava diversos premi s per la seva tasca per iodística; co l-laborava habitua lmen t a 1"'Avui" i "La
Vanguardia" i porta va a les espatlles la profess ionalitat i el bagatge de l'autentic per iodista qu e s' ha fet a peu de ca rrer, des
de les seves col ·labo racions a "Signo" , "El Correo Catalán", al "Oiari de Barcelona", al classic "Tele/eXprés", al "Presencia" ,
a 1"'Oriflama" o, més endava nt, a "El Periódi co". Pero el Huertas que jo co neixia era el Huertas de barri , del me u estimat
Poblen ou que ell ado rava i q ue es passejava de dalt a baix. Era un ferm instigado r de la cultu ra de barri i, per extensió,
de la ciutat, així co m de I'associacionisme, de les activitats pop ulars i de la rec uperació de la me mo ria hist órica i també
patrim onial.
Una de les facetes més fasc inants del Jos ep Maria la trobem en els seus lIibres sobre els mov iments obrers, la historia de
barris o els Ilibres de gran format am b fot ografies exce lses (com el recentment pub licat "La Catalunya deis seixant a", en
que també hi col·laborava com a fotoqrat el seu fill Guillem), on s'h i percep aquesta brillant composició de fets d 'epo ca
co nc atenats amb fot ografies recup erades deis bagu ls deis record s d 'arxiu s fam iliars i col·lectiu s. Tamb é qrac ies a ell, l'Arxiu
Historie del Poblenou ha pogut co ncretar project es de gran ca libre amb una solvencia de prestigio Si en seg uim la seva
traiect ória vocacional també podem destacar lIibres de gran lnteres. com I'últim que va pub licar a finals de I'any passat:
"M ites i gent de Barcelona". Aquí hi tro barem el co mpendi de la seva professiona litat , amb un recull d 'anec dotes amp lia-
ment do cum ent ades i escrites amb una ironia de profunditat; així sabrem des d 'on es troba la quinta torca fins q ue passava
amb els genitals d'una estatua o el perqué un so ldat venia herba presum ptame nt d'on va ser afuse llat Ferrer i Guardia.

Josep Maria Huertas ha estat un deis personatges més estimats al Poblenou, pe ro també dins la professió periodística;
les seves crítiques sense embuts planaven en una redacció de diari, en una reunió veúial o en trobades polítiqu es d'alta
volada. En el seu funeral a I'església de Santa Maria del Taulat hi van passar amics i companys de professió que recordaven
anecdotes entranyables, i fins i tot hi va parlar un co mpany de cel·la de la Model, de quan en Huertas va ser empresonat
a la Model per aquell article a "Tele/eXprés" que par lava deis meublés regentats per vídues de militars , tan profusament
c o m ent at.
Josep Maria Huertas era la figura del periodista rigorós , seriós i gens gremial, de is que ara escassegen . Una conversa amb
ell sempre era distesa pero rica en matisos i comentaris . Precisament. I'última con versa que vaig tenir-hi va ser arran de
I'exposició "Fet al Poblenou", ara fa uns mesos, una mostra on es feia un repas a la historia de I'activitat industrial de l barri,
d'on van sorg ir noms i marques tan co negudes com els ca mions "Ebro", els co txes de la "Ford" , les galetes "Solsona",
els vermuts "Mart ini" o enca ra ara, els gelats "Frigo" o el mític "Cacaolat", entre mol tes altres. Va ser al Centre Cívic Can
Felipa on es feia I'exposició i on ens vam trobar. "Encara fas aquel ls horaris?" - em va dir-, "Sí, i ara encara em llevo més
d' hora, que vise a Blanes"; "Has deixat el barri , do nes?", "No del tot , enca ra hi tinc i hi tindré vinc les", "D'un a man era o una
altra, no el deixis mai". Ara és Josep Maria Huertas qui ens ha de ixat per semp re. De les mo ltes cos es que s'han d it i de is
mo lts aspectes que s'han Iloat d 'ell, jo em quedo arnb la seva pass ió per la feina i per la gent , per l'etica real i per millorar
la societat no des d 'un púlpit o des d'una tron a, sinó trepitjant el carrer i vivint amb intensitat les histories de les persones.
Fins semp re, Josep Maria. •

http://marcsbrain.blogspot.com

Pesa les opinions, no les comptis! celobert

11