Page 7 -
P. 7
~ Juli Valdunciel,
geógraf
Queixes pels sorolls que I mall
generen 14.000 turistes
La deriva del futbol
Els veins s'han que ixat pels soro lls qu e generen els 14 .000 por- modern
tuguesos qu e han vingut a passar uns dies al mun icipio L'ajun-
tament ha dernanat a les empreses responsables de les seves Ja fa temps que alguns amics em rep eteixen la can tarella
vaca nces que els fac in respect ar el descans de la població . que el futbol no és un esport sinó que simplement és un
Des de fa uns anys, abans de Setmana Santa, arriben milers de negoci i que la cl ássica rivalitat entre FC Barcelon a i Real
joves portugue sos a L1oret. Es consideren els primers tur istes Mad rid no és diferent a la qu e hi pot haver entre el Burguer
massius de la tem porada. També, com és habitual, els veins King i el Mc Donalds per vendre hamburgueses dobles
s'han qu eixat deis sorolls que generen a les nits ja que no els amb formatge. Aqu este s afirmacions provenen d 'aq uells
de ixen dormir. Qui ho ha fet públic és la po rtave u d 'ICV, Rosa als qui mai els hi ha interessat el futbol i qu e no conelxen la
Maria Santamaria, que viu al centre de L1oret. realitat d' un esport que travessa tots els estrats qeoqrañcs i
L'exist encia de queixes per part de ciutadans és reconeguda socials, des de I'esport base -als bar ris-- a la capacitat per
pe r I'ajuntam ent , qu e ha reaccionat d 'im mediat. S 'h a reunit sublimar el sentiment nacional q ue híst órícarnent ha t ingu t
amb les due s agencie s de viatge s que han portat els turist es el FC Barcelona. De feto som cada vegada més els aficio-
portuguesos fins a L1oret, i tam bé amb els seus gules. Repre- nats qu e observem la mercant ilitzac ió i la desnaturalització
senta nts munici pa ls han "renyat" aq uestes empreses, a qu i han deis nostres equips amb nos talgia.
advertit que no tole raran enrenous nocturns. A més , han editat
fulleton s en portuques que exp liquen les normes de con vivencia Aq uest pro cés té dos moments clau: d 'u na ba nda, I'entra-
al municipio Tot plegat, sego ns fonts mu nic ipals, té una co ntra - da a I'esport de les televisions, que aboquen sumes inge nts
partida c lara: co merciants i rest aurad ors sí que estan contents de diners per ta l de ten ir sls drets de retransmissió de is
per I'arribada massiva de turist es, q ue són la seva principal font partits i aug me ntar de man era f ácil les audienc les: de I'altra ,
d 'ingressos. celobert • I'aprovació de la de nominada Ilei Bosman, que va permetre
la lliure circ ulac ió de is jugador s per la Unió Europea. En
info@celobert. cat aq uest nou rnarc, moltes directives de clubs van aba ndonar
les po lítiques de planter i varen cornencar una cursa sen se
fi pe r a fitxar jugadors arreu del plan eta . Com a resultat , els
preus deis fitxatges es van disparar i les fitxe s deis jugadors
van augmentar fins a límits estratosfencs sen se que aixo
es traduís, en la major ia de casos, en resultats en el terreny
esportiu. Avui el negoci del futbol genera el 2% del PIB de
l'Estat espanyol.
Ara fa uns d ies vam tenir un no u sidra l fut bolístic. La rebe -
queria de Sam uel Eto 'o de no voler sortir al camp durant el
par tit Barcelona-Racin g de Santander va omplir els diaris
i les televisions durant gairebé una setmana, fins al lím it
que es va especular amb un possible traspas del jug ador
a Italia, que es xifrava ent re els 30 i els 40 milion s d 'eurosL
Si, ja sé que en el futbol modern aquesta xifra esta a I'ord re
del dia pero també qu e és la ma teixa, pe r exemple, que
els propietaris de Pinya de Rosa reclamen en un expedient
de responsabilltat civil co ntra I'admini st rac ió . És a dir, amb
tres o quatre d'aquests gra ns fitxatges podríem salvar els
espais més ernbl ernatics de la cos ta cata lana i, per t ant ,
una pa rt de la ident itat am bienta l i cu ltura l del país. En fi, el
futbol no és més que un reflex de la societat global en que
vivim , una societat que en alguns aspectes ha perd ut la
mesura de les co ses . •
7
