Page 9 -
P. 9

/

                                                Perfil     ~ Marc Pérez,
                                                                   perio dista

Valga'm Déu                                     Benet XVI, Papa

Ni cinc per un                                                                                                           Després del show católico-rnediá tic
esternut                                                                                                                 que va significar la mort del Papa
                                                                                                                         Joan Pau III 'abril del 2005 -amb tot
Un age nt de po licia es va lesionar les                                                                                 aque ll seguiment de la seva agonia
lumbars despr és de fer un este rnut                                                                                     i imminen t mort que es va allargar
mentre treba llava a I'oficina de l c inta da                                                                            díes-, es va repetir el ritual que es-
en una co missa ria de Barcelona . Al ge -                                                                               devé cada vegada que es mor un
ner el Tribunal Superior de Ju stícia de                                                                                 po ntífex. Un ritual mo lt interessant,
Catalunya li va de negar la demanda en                                                                                   val a dir, des d'un punt de vista,
que vo lia ser rec onegut co m a lesion at                                                                               ja no només de la creenca i de la
en ac te de servei. El TSJ C co nsidera                                                                                  reflexió sob re el paper de la religió
que, encara que la lesió podria ser con -                                                                                cató lica, sinó també des d 'una ópti-
sequencia de l servei , no es po t atribu ir a                                                                           ca histó rica i ancestral. Va ser la pri-
I'ocasió de I'exercici po licial de I'agent.                                                                             mera vegada que vaig poder segu ir,
                                                                                                                         amb la intel·lect ualitat ja desenvolu-
celobert .                                                                                                                pada, una cerimón ia tan fúnebre-
                                                                                                                          ment calculada pas a pas fins a la
Un noi roba una                                                                                                           fumata blanca , I'Habemus Papam,
maquina de condons                                                                                                        cu lminació d'un procés que va no-
d'un bar i el detenen                                                                                                     menar Joseph Ratzinger nou papa
                                                                                                                          de Roma .
La po licía municipal de Girona va detenir
un noi de l.lic á d 'A m unt que havia ro-                                   Dibu ix: Narcís Balmanya Guardan t mo lt les distancies, aq uell
bat una m aquin a expenedora de con -                                                                                    circ rrediatic es va repetir pos terior-
dons en un bar musica l. Es veu que el
no i en necessitava i no tenia ca nvi per        . ment amb la mort de Rocío Jurado,
comprar-ne . La urgencia el va fe r tirar       aixó sí, ca nviant les etiquetes de "catolicisme" per les de "folklorisme", cosa que em va
pe l dret i se' ls va end ur tot s , maquina    po rtar a pensar en la importancia deis mitjans de co mun icació per fer valer una idea,
inclosa. Despr és de la detenció, la po li-     un valor, una creenca o un mite musical. Deixant de banda les post ures més o me nys
cia va tornar lam áquin a als seus amos.        agnóstiques, atees i catól iques fonamentalistes, he de dir que la figura de I'actual Papa
                                                m 'esta sorp renent positivament ; és evident que no ha variat els seus postulats catól ics
celobert .
                                                radicals sobre el preservat iu, I'avortament i/o l'eutanasia, que són temes deis quals hi ha
Condemnats a resti-                             una línia dura difícilment penetrable, per ó crec que ha aco nseg uit endolcir una primera
tuir un ordinador
                                                imatge de personatge encarcarat, murri i malfiat. Recordo quan se' l va nomenar que els
La secció pr imera de l'Audiencia ha            múltiples analistes titllaven Ratzinger de co ntinu'lsta i fins i tot de més co nservador que
condemnat una bo tiga de Blanes a               Joan Pau 11. A mes ura que han anat passa nt els mesos, trobo que I'home somriu més ,
substituir un orci nador que havien venut       s'ap ropa a la gent, es co l·loca des d'un trico rni a un birret vermell extremat per Nada l
defectuós . Prim er el jutjat número 3 ha-      (camaure) -que des del papat de Joan XXIII no s'havia exhibit en púb lic-, o I'exem ple més
via desestimat la demanda perqué havia          proper: I'al·locució en catala que va fer fa uns díes per commemorar els vint anys del
considerat que s' havia tr igat massa afer      programa "Signes deis Temps" de 1V3, dirigit i presentat per I'amic Francesc Rosaura.
                                                Pero, per ser sincers, el que m 'ha fet mirar des d 'una altra óptica la figura de Ratzinger ha
la reclamació i que l'avañá ño es podia         estat una frase, la que va pro nunciar als camps de co ncentració nazis d 'Auschwitz-Bir-
atribuir al comete, sinó a un virus. La         kenau : "On era Déu durant aque lls dies?" . Els que hem visitat aquests autentics ca mps
                                                de terror hem pogut constatar que la barbarie humana no va tenir límits, que pels nazis
sentencia de l'Aud iencia, feta pe l magis-     els preso ners eren poc menys que uns porcs que ealia exterm inar sense abans fer-Ios
trat Fernando Lacaba, ha condemnat el           patir i exp lotar per als seus exper iments . Que un papa que va formar part de les joven-
co rriere perqué conside ra que el c1ient       tuts hitlerianes (ma lgrat que oficialment ho va ser per la imposició legal de lleva ob liga-
ha reclamat dins el ter mi ni de tres anys      toria, no per conv icció) es pregunti co m és possible que Déu permetés aque ll horror,
que preveu la Ilei que presc riuen les ga-      significa un pas endava nt en el reconeixem ent que el patiment huma és prioritari davant
ranties i no el que ap licava Blanes, de
dos mesos. Co m que després de les              les justificacions eteres i celestials. Demanar perdó i no ob lidar episod is com aque ll en
reparacions I'ordinador no anava prou
bé i no ha quedat provat que les irregu -       que l'Església cat ólica va fer els ulls grossos, és de justícia i demostren valentia:-Aquest
laritats fossin per un virus, el cornero ha     primer pas de Ratzinger, pero, no hauria d'aturar l'avanc socia l del catolicisme cap a
de donar un ordinador nou i igual que el        postu res me nys tancades ideológ icament parlant i més obertes a les necessitats deis
que el client va comprar fa més de dos          éssers humans. Deixeu-me que em refereixi a una reflexió de I'apreciat Francesc Romeu,
                                                capeja, period ista i rector de la parroq uia de Sant Francesc d 'Assís al meu estimat barr i
anys . celobert .                               del Poblenou de Barcelona; al llibre de "Tertúlia de capellans" escrit conjuntament amb el
                                                també po lfacetic capelía blanenc Jaum e Reixach i el teo leg Enric Canet, Romeu escriu
                                                que "cal repensar la ma nera com s' ha d'exercir el ministeri de Pere, és a dir, el Papat;
                                                desfent-nos de mo ltes coses que se li han adherit amb el pas del temps i els seus diver-
                                                sos exercicis".
                                                Té més raó que un sant, mai més ben dit , perqu é els Ilasts del passat no poden deter-
                                                minar el prese nt ni el futur, i en tot cas han de servir per aprendre a mirar endavant. Ho
                                                aconseguira Ratzinger? Déu dira... .
   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14