Page 5 -

Lloret Residencial presenta una
denúncia a Consum per la falta
d'aigua
Els vems de Lloret Residencia l han presentat una denún cia a
Consum co ntra I'empresa que els subministra I'aigua, Riera de
Cabanyes. El motiu és que han patit talls reiterats en els últims
mesos. Segon s asseguren, els talls han durat diversos dies i
s'han produit en caps de setmana .
Aquesta situació ha provo cat un malestar evident entre els
parcel·listes. El seu portaveu, el president de la junta de con -
servació, Rafel Forn é, ha anat a parlar amb la companyia, i la
resposta ha estat , segons ha dit , que es tracta d'una avaria.
L'explica ció no ha satisfet els velns, que han acusat I'empre sa
Riera de Cabanyes de falta de previsió. Es queixen perqué fa
anys que paguen un canon fix, de 17' 5 euros, en el rebut de
I'aigua, que, en te oría, garante ix el seu subministrament.
A més de presentar la denún cia a Consum , els parc el-listes es-
tud ien dem anar més respon sabilitats a la companyia. Afegeixen
que els talls han afectat tota la urbanització , és a dir, unes 300
famílies, i que la situació que han patit és "insoportable". celo -
bert
Es col-loquen 300 bancs a tot
Lloret
Durants els últims tres anys (els que port em de mandat),
l'Ajuntament ha col·locat uns 300 bancs a diferents punts de
L1oret. Els ha situat a barris de nova creació , pero també a es-
pais consolidats , per tal que no faltin enlloc: avinguda América,
Rieral, Molí o Can Xardó, entre altres.
El regidor d'Obra Pública , Josep Teixido r, ha destacat que és un
tema que els preocupa i que per aixo han do nat sortida a les de-
mandes veinals, que reclamaven un Iloc on asseure's. El mode l
de banc triat és diferent al d'abans. Segons Teixidor; és un tipus
de banc "resistent i f ácil de manteni r", i n'hi ha que provenen del
Forurn de Barcelona.
Un exemp le són els vuit bancs que es pod en contemplar i utili-
tzar a les zones d'ombra de la placa Pere Torrent. Hi són arran
d'una demanda ciutadana, vehiculada pel PSC de I'oposició.
Sobre aquest indret, el co nsistori ha anunciat que té la intenció
d'ap licar-hi una remodelació integral, un cop acabin les obres
de I'edifici de co ntinguts socio -c ulturals. Per tant, és un projecte marc de la polémica ordenanca de civisme per a les persones
no immediat , que té per objectiu, segons Jose p Teixidor, do -
nar una "mica més d'humanitat " a I'espai. Es compara amb la
placa del Doctor Ad ler, que abans no s' utilitzava i ara, després
d 'haver-hi ubicat terrasses i un parc infantil, s'ha co nvertit en un
Iloc de trobada. Aixo és el mateix que es vol per la placa Pere
Torrent. celobert .
s do nen. El prob lema pot venir si la vista la fan un dia complicat
» Joan Ferrer i Bernat,
p eriodista
La columna
Cala Sona (Sant Francesc) a finals de juny de 2006
La mar salada
L'inici de la temporada turística, a L10ret de mar, el maig, i a
Blanes, el juny, pot comportar una nova guerra de bande res
a les platges. No parlo ni de les band eres del equips del mun-
dial d 'Alemanya, ni de les banderes autonórnlques, parlo de
les banderes que indiquen I'estat de la mar. Quan hi ha ban-
dera verda de normalitat o groga de precaució, norm alment
no hi ha cap prob lema. Quan es co l·loca la bander a vermella
de perill i prohibit banyar-se co mencen les discussions entre
banyistes i socorristes. Uns asseguren que a ells ningú els
proh ibeix el bany mentre els soco rristes els intenten co nvén-
cer que poden posar en perill la seva vida i la de molta altra
gent que els haura d 'anar a rescatar. No fa massa anys, un
fort temporal va provocar un desastre al port de Blanes entre
un grup de gent que "només" anava a veure les onades . A
Barcelona s'han previst multes de 750 a 1500 euros en el
que es banyin amb bandera vermella. En cas de dubte, crec
que el millor és no banya r-se. La temporada és molt lIarga i la
vida d'una persona no té preu. També seria bo que hi hagués
uns criteris unificats a I'hora de decidir col ·locar una bande -
ra o una altra. A la platja també hi ha altres banderes, les
blaves que s'atorg uen a nivell europeu . Aquestes banderes
distinge ixen la qualitat de I'aigua i la sorra i els serveis que es
i es fa una valoració que no es cor respon amb la majoria de
dies de l'est iu, En alguns punts, pero , hi ha abocaments que
són permanents i per tant , perjud iquen I'aigua i aixo pesa , i
molt ! De momento a Blanes enguany s'ha perdu t la bandera
blava de sant Francesc. Tant a Blanes com a l.loret s'han
co ncedit dues banderes blaves i per tanto hi ha platges on
s'ha de treba llar per millorar i recuperar-la o aco nsegu ir-Ia per
primer cop o Serveix d 'alguna cosa a nivell turístic disposar
de la bandera blava? En aquests cas , com en d'altres certifi-
cac ions, rníllortenir-la tot i que el que realment co mp te és la
qualitat de I'aigua de la sorra i deis serveis que s'ofereixi dia
rera dia. El boc a-orella encara és una de les principals mane-
res de fer-se publicitat, i aquesta, és qratuita.