Page 7 -

Lloret tindra un centre
d'interpretació de la natura i
un parc de les olors
l.loret disposara, a curt termini, de dos equipaments
nous: un centre d 'interpretació de la natura, que
s'ubicara a la caseta de la platja de Fenals, i un parc de
les olors, que es creara en el bosc d'euca liptus que hi
ha al costat de la Dona Marinera.
Els encarregats de fer realitat ambdós projectes són
els alumnes de les dues escoles-taller, de jardineria i
paleteria, creades a Lloret des de fa sis mesos. Segons
fonts municipals, la previsió és que els treballs comen-
cin després de I'estiu, amb un termini d'execució d'u ns
dos anys. •
El regidor de Medí Amb ient, Josep Teixidor, explica que
el futur centre d 'interpretació de la natura perrnetra re- emergents a Catalunya
habilitar i dona r continguts a la caseta, ara degradada,
que hi ha situada al final de la platja de Fenals, a tocar
de Santa Clotilde. Abans pertanyia als propietaris de la
finca, pero , quan es va reparcel·lar la zona, va passar
a mans de l'Ajuntament. Ara es volen donar uns usos
concre ts a la caseta , en aquest cas informar a veins
i turistes sobre la riquesa natural que hi ha a l.loret i
voltants .
En el cas del segon projecte, el parc de les olors, va
ubicat en un indret ben diferent, a la pujada de la Car-
pa. Com que és un bosc d'eu caliptus, s'ha pensat en
crear-hi un petit jardí arornatic, L'objectiu és despertar
I'interés deis visitants perqué coneguin aquest racó , si-
tuat entre el passeig Manel Bernat i el parc de la Dona
Marinera, des d'on hi ha unes vistes privilegiades. Pel
fet que sera un pare de les olors, és una oferta que es
pot adrecar a les persones invidents. Així el futur parc
tlndra una vessant lúdica i social.
En els dos casos , l'Ajuntament hi aporta el material ne-
cessari, mentre que I'escola-taller, gestionada pel co n-
sell comarcal de la Selva, posa els recursos humans, és
a dir, els alumnes de jardineria i paleteria. celober t .
L'arxiu municipal va a més
L'arxiu municipal de l.loret ha rebut 2.800 usuaris entre
els anys 200 1-2005 . La xifra es considera impo rtant i,
segons els responsables de I'equipament, ha anat cada
any en augment, una tendénciaques 'ha conñrrnat i dis-
parat aquest 2006 .
La situació actual fa que I'arxiver Quim Daban afirmi
que és un servei que es coneix i s'utilitza cada cop més
entre els ve·¡'ns. L'arxiu és emprat, sobretot, pel clutada el triangle Tarraqona-Salou-Carnbríls o la Vall d'Aran, convert its avui
particular, que necessita consultar doc uments per re-
soldre problemes del dia a dia, com, per exemple, els
relacionats amb una finca. Els altres usuaris de I'arxiu
són, amb menor mesura, els estudiosos - com histo-
riadors o filoleqs- i els tecnics i polítics. Pel que fa al tos , Vidals i com panyia facin crides a una llibertat que ells mateixos
fons de I'arxiu, la major part deis doc uments són els
que genera la mateixa Administració local, pero també
comp ta amb ítems privats, provinents de les cessions
particulars de famíli es.
L'arxiu municipal disposa de tot tipus de docu menta-
ció. La més antiga data del segle XI i n'hi ha moltíssima
acumulada en les últimes décades. Tota és a disposició
deis veins, per la seva consulta. L'equipament municipal
té cura de més de 100.000 ítems o expedients, cada un
deis quals pot arribar a contenir un centenar de doc u-
ments. Per tant, conté una gran quantitat d' informació
disponible al carrer Sant Caries de L1oret. celo be rt.
!
J
~ Juli Valdunciel,
g eóg r a f
I mall
• Comarques on el NO
fou destacat
Promig nacional 20,76%
Geografia deis territoris electorals
Deis resultats del referéndum del nou Estatut de Catalunya celebrat
el passat dia 18 de juny n'hi ha hagut diverses interpretacions en
clau po lítica i social, pero tal vegada resta pendent una analisi en
clau territorial que vagi més enlla deis toplcs habituals. D'acord amb
la relació entre participació i/o abstenció i el signe del vot podem
apreciar tres Catalunyes, que són I'expressió del país emergent.
En primer Iloc , tenim la Catalunya del rerepaís, sovint anomena -
da Catalunya cata lana, on la participació ha estat més alta i, per
tant, on hom aprecia una major identificació de la societat amb
I'esdeven idor po lític del país. Aquests són els territoris on el "sí" va
treure una rnajoria més folgada i va amagar un "no" i un vot en blanc
numéricament importants, que van ser dipositats en clau crítica
amb les mancances de l'Estatut. Com deia la portada del diari El
Punt l'endema del referéndum, aquests són els territoris del - "Sí,
pero ...".
En segon Iloc, apareíx la Catalunya metropolitana, tradic ionalment
coneguda amb la metáfora del cinturó roig, pero que avui s'ha con -
vertit en el rnaxlm exponen t de la Catalunya global i, per tant, d'una
Catalunya socialment més complexa i variada. En aquests territoris,
la identificació amb el país no presenta un perfil tan homogeni i aixo
es tradue ix en una contribució al vot menor quan aquesta es fa en
clau estrictament catalana. Tanmateix, hi ha un gruix de pobla ció
que té un compromís ciar entorn els valors de progrés i de catalani-
tato a partir d'una via més progressiva i no tan directa. És el territor i
on triomfa un missatge més global, que reprodueix un esquema de
partits binari: "Si guanya Catalunya no guanya el PP".
Per últim, hi ha les "illes" deis votants sense territori, on malgrat el
"sí" ha vencut clarament, aflora amb torca un "no"molt bel-liqerant
amb la voluntat de reconstrucció nacional que ha guiat la política
catalana des de la trans ició. Aq uests territoris els formen els barris
de la part alta de Barcelona i alguns espais turístics emergents, com
en la platja i la muntanya, respectivament, del terc oriental de l'Estat.
Són els territoris més allunyats de la centralitat po lítica cata lana; la
"Catalunya real" que proclama la plataforma de "ciutadans" sense
territori; els espais adoba ts a que la caverna mediatica deis Losan-
neguen a Catalunya. •