Page 11 -
P. 11
~ Joan Puig i Cordon,
Díputat al Congrés
La pell de brau Madrid,
an da i tornada
Sis de cada deu ciutadans de
l'Estat mantenen que "el clate- Aques ts darrers dies I
lIot" és vitlid per educar e ls fills la torn ada a Mad rid
després del refer énd um
Segons un estud i del Centre d' lnvestigacions Sociológiqu es, ha estat tota una expe-
més del 56% de ciutadans de l'Estat espanyol creuen que els riencia, una sensac ió de
castlqs són eficients per acon segu ir cos es deis seus fills i més
del 59% aproven el clatellot o una natjada, en el moment, per derrota, derrota com a
evitar prob lemes posteriors. No obstant aix ó, el 95% manté que partit , em semb la de ben
ei dialeq és el millor sistema per relacionar-se amb els seus fills. nascut reconeixer, pero
Aque stes són algunes de les dad es de I'estudi Actitud s i op inio- també una derrota del
ns sobre la infancia i l'ado lescenc ia, elaborat pel CIS. L'estudi País i de la seva classe
analitza I'o pinió deis ciutadans sobre qüestions co m ara els pro- po lítica.
blemes deis joves, el pape r de la fam ília, I'assetjament esc olar,
eis mitjans de comunicació, el Ileure deis menors i la integra ció El prag matisme, segurament ha guanyat, pero a costa
deis nens imm igrant s. de qué? De tornar a perdre tota una generac ió, de segu ir
En demanar als pares quines són les principals preocupacions instal·lat en el café pe r tots?
envers als seus fills, responen pertanyer a una secta, el consum
de drogues i formar part de grups amb identitats molt marcades, De mom ent , el q ue esta ciar és que el PSC/ PSOE s'ha ca -
per aquest ordre de prioritats. Un possible embaras arnoina tant
als pares de nois com de noies i creuen que I'edat adient per co- rregat Maragall, I'ha fet plegar. Em semb la una obvietat , ell
menear a tenir relacions sexuals és a 16 anys, la mateixa en que ja
poden decidir a quina hora tornen a casa quan surten a la nit. tenia ganes de con tinuar. Després d'haver vist I'entrevista
Quant al fenomen de I'assetjament escolar, el bulling, creuen que
és més habitual del que ens pensem i fins i tot que hi ha mo lts més amb Mónica Terribas, hom ho té mo lt ciar. El van anar a
casos deis que arriben als mitjans de comunicació. celobe rl .
buscar a Rom a i ara el deixen a I'estacada. .
Zapatero dóna suport als drets
deis saharauís Només esco lta nt les paraules buides de Rodríguez
Zapatero en el darrer co nsell federal del PSOE do nant les
El preside nt de l'Estat espanyo l, José Luis Rodríguez Zapatero , gracies per la feina feta del President de la Generalitat ,
va enviar una carta al líder del front Polisario, Muham mad Ab- hom s'adona del que van pac tar amb el líder de CiU.
delaziz, en qué li donava suport al dret a I'autodeterminació del
S áhara, Zapatero diu que aques t dret s'ha de dur a terme en Van pact ar el poder, primer eliminar Maragall, des prés
un ento m de respec te als drets huma ns i confía que aques t any aparcar ERC, i finalment que CiU gove més la GeneraJitat
es progressi en la soluci ó definitiva amb el suport qu e l'Estat i entrar a govema r a Madrid, amb el silenci d 'un PSC
espan yol Ji donara al procés. celoberl • dominat pel PSOE.
ERe reclama al govern que Un PSC adormit , qu e esta disposat a no reeditar cap
indemnitzi els maeone aco rd am b I'esqu erra nacional, s'es tima més representar
represaliats durant la dictadura el pap er de la trista figura en el marc de la soc toverqencla ,
és a dir, el pac te deis de sempre per no canviar res, no po -
El diputat Joa n Tarda presenta una proposició no de Ilei en qué den, ni volen que la bona gent millori les seves co ndic ions
constata que des del principi de ia democracia, ei govem es- de vida, no volen que la bo na gent dec ideixi en po lítica.
panyol ha anat fent passos per reconé ixer les perso nes i entitats
que van ser persegu ides durant la dictadura franquista. El text Ho acabem de veure en la darrera Ilei pac tada pel PSOE!
esposa que aquesta restitució encara no ha arribat a la mac o- PSC i CiU, la reforma del IRPF, qui en surt més be neficiat
neria. Per aixo ERC demana que el govem reconegui púb lica- són les rendes altes, el 30% de les deduccion s fisca ls
ment "les aportacions de la rnaco neria al progrés del pensament se les emporten nom és el 5% deis ciutadans i qui paga
social, a la causa de la Ilibertat deis individ us i a I'emancipació aquestes ded ucc ions, en primer Iloc Cata lunya, més del
deis pob les". Cal crear partides per indemni tzar a les actuals 20% deis 700 milions d'euros que cos ta la reforma els
entitats rnac óniqu es i a les persones que hagin estat objecte de paguem nosaltres . Un altre cop ens han pres la cartera
repress ió per les seves implicacions reals o suposades am b la abans de co rnencar,
maco neria. celo berl •
Crec que és I'hora de la reflexió de la classe po lítica cata-
11 lana. S'han d 'assumir els errors entre tots i s' ha d'afrontar
el futur amb c laredat i amb objectius. Els altres ho faran,
entre ells Euskadi. O algú es pensa que Rodrígu ez Zapate-
ro els enqanyara com als catalans? Jo no . •
jpu ig@blanes.cat
