Page 15 -
P. 15
~ Guifré Ripoll,
dínamítzador
Torre de guait
S'acosta El nou Estatut aprovat fa poc en reterendurn diu que "el
el 27-M Parlament de Catalun ya, recollint el sentim ent i la voluntat
de la ciutadania de Catalun ya, ha definit Cata lunya com a
Eduard Coloma és el cap de Ilista per ERC de l.loret a nac ió d 'una manera arnpl iament rnajorltar ia", un eufem isme
les elecc ions muni cipals del 2007. L'assemblea local el vergonyant per a dir allo amb que tots , semb la ser, estem
va esco llir alcaldab le i ja I'ha presentat oficia lment com d 'acord: que , des de fa segles , Cata lunya és una nació, ras i
a cand idat als proxirns comicis. Colo ma, de 34 anys i curt. Una nació sense estat , s'ent én, Pero si so m una nació
director de comp res i responsable de gest ió amb iental hauríem de ten ir un estat independent, com qua lsevol nació
d 'un grup hote ler de L1 oret , és I'únic regido r que té ERC a Iliure i normal del món, com Finlandia, Noruega, Eslovenla o
l'Ajuntament en aquest mandat. L'alcaldable anunc ia que l.it u ánia, nac ions que han arribat a la independencia durant el
es valen co nvert ir en "un referent d'esquerres i de progrés segle XX. Els casos d ' Eslovenia i l.itu ánia són relativament re-
de L1oret" i es marca, co m a objec tius princ ipals, fer "un ce nts (molts encara recordem aque lla frase que va fer fortuna
pas endavant" en els aspectes turístics, soc ials i culturals, els primers anys 90: "Avui Lituanla, derna Cata lunya").
i potenciar les polítiques per a la gent jove. ce lobert .
Avui, a Europa bufen vents de Ilibertat. El pracés de pau a
La Euskadi haura de posar sob re la tau la el dret a la unitat i a
immigració I'a utodeterminació del pob le base. Al mateix temps que a
no Cata lunya hem hagut de presenciar avergo nyits el penós es-
comunitaria pec tac le de genuflexió de is nostres representants polítics, en
creix aquesta nostra Mediterrania ha nascut un nou estat, Monte-
a Lloret negra , fruit de la voluntat so birana de is seus ciutad ans . Aviat
serem test imonis d' un nou refer énd um d'autodeterminacíó al
La immigració ha crescut a l.loret de Mar i constitueix ja el Québec, i tot semb la apuntar que aquesta vegada triomfaran
37% de la pob lació. Segons fonts municipals, és un col·lectiu els independentistes. Per altra part , als Estats Units , no fa
nombrós que es cornenca a constituir en associacions, cosa gaire, el prest igiós rotat iu "The Wall Street Journal" va publi-
que es considera símptoma d'integració social. ca r un art icle on I'autor no només veia viable una Cata lunya
l.loret és un deis municipis que acull més immigració de les independent, sinó que presentava la independencia com la
comarques gironines. Actualment, els nouvinguts ja confor- millar de les opcions des d'un punt de vista eco n órnic per
men el 37% de la pob lació, xifra que es tradueix en més als cata lans.
de 12.500 nouvinguts. Els comun itaris s'han mantingut en
nombre, pero els no comunitaris són els que han fet créixer A Cata lunya, I'independentisme és cada vegada més present
el nombre d'habitants. Ara es calcula que a Lloret hi ha més a la nostra socie tat. El jovent d 'avui en dia de l nostre país,
de 34.000 persones. El regidor de Benestar i Família en genera l, esta mo lt més desacomplexat nacionalment que
de l'Ajunta ment, Roma Codina, explica que els diferents les generacions anteriors i són cada vegada més els joves
col·lectius es comencen a constituir en entitats, cosa que que se sente n senzillament cata lans, de la mateixa mane-
des del consistori entenen com un signe d' integració en la ra que els joves d' Holanda se senten holandesas, i prou .
vida social Iloretenca. Aquest sentiment de pertinenca a la nació cata lana cada
Segons fonts municipals, els immigrants que viuen a la vila cap més gene ralitzat es tradueix, l óqicament, en un aseens
pravenen de 112 paises diferents. Per nacionalitats, els del sob iranisme polític , que esta destinat a liderar el pracés
col·lectius més nomb rasos són els argentins, els hindús, els d 'autodeterminació pacífica del nostre poble.
marraquins, els russos i els de l'Europa de l'Est. ce lobert.
Pero els mass medía de la Cata lunya "políticament co rrecta "
(sobretot TV3) oculten tant com poden I'independentisme i
intenten que no es converteixi en un moviment que aparegui
de forma quot idiana als mitjans.
Ben mirat , la independencia no és una utopla, És un objec-
tiu cada vegada més praper i, si tots (o gairebé tots) estem
d 'acord que som una nació, tots hem de posar el nost re gra-
net de sorra per aconsegu ir allo que tota nació aspi ra a és-
ser: un estat lliure i independent. •
15
