Page 14 -

Cronica
I
Referéndum per l'Estatut de Catalunya
Ii Ben aviat entrara en vigor el tercer Estatut de la historia de Ca -
• talunya, el context histo rie del qual, tant a nivell ca tala com del
conjunt de l'Est at espanyol , és ben diferent de is seus prece-
11 dents deis anys 1932 i 197 9 . La seva aprovac ió ha estat ben
"1 complicada, sobretot per les reticencies que ha despertat a
Espanya. L'oposició al text estatutari que havia sorgit de l Par-
:1 lament de Catalunya - la institució que representa la sobirania
popular del nos tre país- per part deis partits po lítics espanyols, i
! d'altres poders tactícs hispánica trad icionalment refractaris a les
reivindicacions nacionals catalanes , ha estat finalment decisiva
I a I'hora de donar forma a un Estatut que ara no és percebut
amb tantes aprensions des de Madrid. Recordem els intents
I de cop d 'estat protagonitzats pel general Sanju rjo el 1932 i el
coronel Tejero el 198 1, en uns moments en que el nac iona lisme
..... espanyol veia tron to llar la unitat d 'Espa nya. En aquest sentit no
són negligibles les po lerniques declaracion s efectuad es fa uns
mesos pel gene ral Mena Aguado con traries a l' Estatut, i en par-
ticular a la frase "Catalunya és una nació", que ja no figura en el
seu redactat actual.
EI 2 d 'agost de 1931 , sota la presidencia de Francesc Macia, es
va po sar a votació el, fins ara , projecte d 'Estatut més am biciós
~ Félix Rabassa i Martí,
historiador
de la historia. Aquell text propugnava la federació de l Princ ipat
amb el País Valencia i ses IIles, estab lia el catala com a ún ica
lIengua oficial i un siste ma judicial i una hisenda pr ópies per a
Cata lunya . Aquella consulta popular va suposar una victoria es-
c1atant del sí, amb un 99 % de vots i nom és un 25% d'abstenció.
A Lloret el sí també arriba al 99% , me ntre que I'abstenc ió no
arriba ni al 6%. El suport deis 1I0retencs i de tot el poble ca tala
a aquell gran projec te d' Estat ut fou gairebé unan lrn, pero I'any
següent el go vern de la República Espanyola, ignora nt la volun-
tat de is catalans exp ressada democraticarnent a les urnes, en
va reba ixar enormement els continguts.
En l'Estat ut del 197 9 s 'establia q ue el cata la i el castena serien
les dues Ilengües ofic ials de Catalunya - tot un avene, després
de més de 35 anys d'atacs i proh ibicions patits pe r la nost ra
lIengua -, es definia Catalunya com a "nacionalitat" i s'ato rga ven
a la Generali tat restablerta una co lla de cornpetencles, impor-
ta nts sobretot perqu é es partia de zero . El 25 d 'octubre de 1979
els cata lans acudiren a les urnes . El cata lanisme unit - el naci o-
nalista i I'independentista- va fer campanya pel sí, op ció que va
acons egui r un 88 % deis vots , co ntra un 8% del NO propugnat
pel nacionalisme espan yol. L'ab stenció fo u d 'un 40 '5% . Lloret
es va caracteritzar en aquell referendurn pe r una relat ivament
baix a participació -un 44 ' 17% d' abstenció, gairebé quatre punts
més que la mitjana catalana- i per un triomf del SI encara mé s
aclap arad or que a la resta del Principat: el SI va aconseguir un
93 '77 % de vots, un percen tatge més de c inc pun ts per sobre
de l catala. Era evident qu e l'Estatut era perceb ut pe ls ciutadans
com un pa s neces sari pel recobrament nac ional de Cata lunya l,
per tant , calia recol zar-Io .
En darrer terme, el refer éndum pe r l'Estatut que s 'ha aca bat de
celebrar es caracter itza per la profunda divisió deis partit s po-
lítics més obertament catalani stes. La decep ció que ha cau sat
a Catalunya la retallad a de l'Est at ut per part de Madrid ha pro -
pici at que I'independentisme s' hagi deca nta t malont anam ent
pel NO . La resta de l catalanisme ha estat més po ssibilista, tot
mostrant -se favorable al vot afirmatiu . Deis tres refer éndums pe r
l'Estatut , el de l passat d ia 18 de jun y és el que - am b d iferen-
cia- ha tingut un pe rcen tatge més elevat del NO (un 20 '7 6%) i
una abstenció més im portant (un 50 '59 %). Sense obl idar que
el SI ha aconseguit un 73 '90 % de is vots i que el vot en blanc
ha arribat a un important 5 '34 % . L'abstenció a Lloret ha est at
molt elevada : d 'un 59'51 % , gairebé nou punts més que a tot
Catalunya, pero el sí s'ha emportat un 75'38% de vots, men tre
que el NO un 19 '8 1%, i el vot en blanc un 4'78%, resultats , en
aquest cas, mo lt semblants als de la mitjana catalana.
La vic to ria del SI el passat 18 de juny ha esta t realment folgada .
Pero po tser aq uest suport tant important al SI ha est at més una
resposta als constants atacs que ha rebut Catalunya els da-
rrers temps, que no pas una verit able adhesió a un Estatut que
-alx ó a ningú no se Ii escapa- ha esta t retallat per totes bandes.
No ob lidem tampoc que aquest ha esta t el refer éndum on el
NO s'ha endut més vots i on I'ab stenció ha esta t més gran,
pot ser peroue una part del ca ta lanisme d 'aquest país rebu tja
obertament la via autonomista. Alló que és segur és que aqu est
Estatut no suposa pas la fi de la reivindicació nacional catalana
i que els propers anys seran dec isius a I'ho ra de don ar for ma a
la Catalunya del futu ro•
14