Page 8 -
P. 8
>- Juli Va/duncie/,
geógraf - investigador UdG
La platja:
un bé molt preuat al límit de la saturació
El passat 3 1 de maig Tossa de Mar va ser I'escenari d'una 1I0guer d'ombrel·les i hamaques, etc .) on poder combinar bany
jornad a sobre la gestió sosten ible deis municipis de la Costa i solarium .
Brava que pretenia revisar i act ualitzar els compromisos assu- En els darrers anys, els espais turístics es co nverteixen en espais
mits en la Carta de Tossa. La Carta de Tossa va ser impulsada residencials-immobiliaris, és a dir, un gruix creixent de ciutadans
per l'Ass ociac ió de Naturalistes de Girona (ANG) i el Consell estrange rs, especialment jubilats, i de nous poblad ors proce-
d 'lniciatives Locals per al Medi Am bient (CILMA) I'any 1998 i té dents de la regió metropolitana de Barcelona, s'estable ixen a
co m a objectiu posar les bases per afavorir la progressió deis la costa seguint una fórmula d' habitatge en prop ietat i durant
municipis co staners cap a la sostenibilitat territorial. En aquests tot I'any. La nova demanda ja no cerca les característiques de
sentit , e/s municipis signataris, entre els quals hi ha els tres de la I'espai turístic tradicional sinó que valora I'efecte ciutat, és a dir,
Selva marítima (Blanes, tloret i Tossa), van assum ir el compro- la possibilitat de viure en un espai que combini una bona qua-
mís de realitzar diverses d' actuacions, com la definició d'arees litat ambiental amb una dot ació d'infraestru ctures i de serveis
d'interés natural i pasatgístic o la creació d 'indicadors de soste- notable. En aquest nou marc, la platja assumeix, després d 'una
nibilitat de I'activitat turística. fase d'actuacions urbanístiques deis municipis (co nstrucció de
En aquest marc , la professora de la Unitat de Geogra fía de la passejos marítims, enllumenat , etc.), un rol central en tant que
Universitat de Girona, Rosa Maria Fraguell, va presentar els pri- espai púb lic -recreatiu urba. Els nous usuaris determin en un ús
mers resultats d'un estudi que , a través de I'aplicació de di- més social de la platja, que cornenca a combinar els usos he-
versos indicadors, demostra la saturació de les platge s de la llotalasotr ópics de I'estiu amb noves act ivitats recreatives üocs,
Costa Brava. I és que la platja és, a ben segu r, un element tant espo rt, activitats culturals, etc.) de les quals es pot gaudir du -
important en el nostre model turístic com poc estudiat en la rant totes les hores del dia i de I'any.
seva dimensió soc ial i cultural. Com a co nseqüéncia d'aquest nou model hi ha un incremen t
La professora Fraguell va fer un repas historie de la significació en la freqüentació de les platges i, per tant , un risc creixent de
de la platja en les diverses etapes de desenvolupame nt del tu- saturac ió. En aquest sentit, I'estudi aplica un indicador del grau
risme. Antigamen t la platja era un espai de produ cció , lIigat a de pressió sobre les platges al co njunt de municipi s de la Costa
les act ivitats pesqueres i com ercials i, per tant , un espai al que Brava i n'ext reu unes con clusions prou evidents : la demanda
els municipis hi don aven I'esquena. Durant I'etapa preturística, potencial d'usuaris a la Cost a Brava, que és el resultat de la
ja entrat el segle XX, comen cen a arribar a la Costa Brava els suma de la pob lació deis municipis i les places turístiques , és
primers forasters que, des d'una visió rornantlca, valoren la pla- de 85 5 .890 persones, una xifra que supera dues vegades i mitja
tja per les seves qualitats naturals i paisatgístiques. No sera, la capacitat de carreqa de les platge s, que és, d'acord amb la
pero, fins a finals deis anys cinquanta, amb el desenvolupam ent seva dimen sió física , de 34 1.533 usuaris. Així, dones, segons
del turisme de rnasses. quan la platja assum eixi un rol central I'estudi, les platges de la Costa Brava estarien potencialment
en el mod el turístic i prengui la imatge classica d'espai de f ácil saturades, un fet que és fa especialment evident a I'estiu i que
accés amb una serie de serveis de car ácter informal (xiringuitos, caldra regular si no volem - valgui I'expressió- morir d 'exit, •
8
