Page 26 -

Historia
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
~ "L'Onze de setembre de 1714 ",
L'11 d 'abril de 1713 es signa el tractat d 'Utrecht, segons
el qua l els aliats -Anglaterra, Holanda, Portugal , etc ...- es
comprometien a retirar les seves tropes de Catalu nya a canvi
d 'un a serie de co mpensac ions per part de Franca i Espa nya.
La poten cia que va sortir més afavorida d 'aquest tract at fou
Ang laterra, que obtingué la possessió de Gibraltar i Menorca
i una serie de privileqis comercials a les co lonies espanyo les
d 'Arnerica, abandonant a la seva sort els catalans i tra'int el pacte
de G énova, pel qual Anglaterra s 'havia cornprornes a defensar
Cata lunya. Des d 'aleshores les trapes aliades destacades al
Principat i ses IlIes van comencar a sort ir del país.
A finals d 'agost del 1713 encara hi havia soldats aliats a Blanes,
en concret alemanys, com ens ho confirma la defunció de Joan,
comte de Jof , cep ita de la infanter ia qermanica , que fou enterrat
al cem entiri par roquial blanenc el 22 d 'agost d 'aque ll any.
Segons les mem óries del paq es de Santa Susanna Francesc
Gelat , a Blanes s'h i van embarcar "los soldats de Carlos Terser",
els quals van estar acampats deu o dotze dies al pla entre Blanes
i Malgrat , fent torc a mal als pobles on s' havien allotjat.
El nostre país, abandonat de toth om - el rei Caries havia marxat el
1711 per convertir-se en emperador d 'Austria-, decidí continuar
la resistencia. Fou la Junta de Bracos o Estats Generals de
Cata lunya -en la qua l hi havia un síndic blanenc- I'organisme
que es decanta per la resisten cia a ultranca en defensa de les
Constitucions catalanes i de la lIibertat , per intentar evita r que
el Prinéipat sofrís la ferotge repressió que havia patit el País
Valencia després de ser conquístat per l'exerclt espanyol.
En aquest sentit , cal que fem esment de la imp ort anci a que
tenien les Constítucions a la Catalun ya d' epo ca moderna. Durant
tot el segle XVII i fins aleshores , tot s els estaments soc ials del
Princip at havien ínvoc at la defensa de les Constituci ons del país
enfrant deis intents de la monarquia hisp ánica de destruir-les.
Les Co nstitucions catalanes, compilació de les lIeis fonamentals
26
>- Félix Rabassa,
his toriad or
Segona part
L'Onze de setembre
de 1714 i la destrucció
de l'Estat catal á
H ISTO RY
oli / sobre tela d'Antoni Estruch o r T 11 E
(Muse u de Can Déu, Sabadell).
CA TA LANS,
"The Dep lorable History ot the ~
From thci~ lirtfroPt~f1K in the \ VAR,
Cete tens ", de J. Beker; una CI rhl: fi mo: ~ t10tlr 1\ ,, " Ut;'W;'.. .
dura crítica de I'actitud presa '1,. 1 r ti 1' 11 }:·
pel govem angles en el Tractat
d 'Utrech t en relació amb el Cas M~:¡;~.'1?'~~~~~'f.:~~ l::rt.yo,~,,;¡\Cf.~~.
r,:~.~. T~~~~~j~;;~ t'~~
deis Cata /ans.
M'f. ' i.4/f \ ...;c;Iü.-1'_.,;(..,...,....., ..~1J.t
~ i'..t:l ,.""tvf ¡;l'4 l:.. ...~ "'.:_ ;<; tkII ~f.
W;.-\ ..., .0\(......".." (;!' w b;ot f'Jl'otitt d t l. '..
~ t>f fI~'~ w.J tf~t "' ¡qI'... I!t!g~t.*'
lO\&'I"tt. II~.. J by ~ .u, IIl. I,,, .
1 ~ T ¡¡lI,jH ", .~ ' r..
WWl0d;' ot~~ t fl'P'n ,"fI4M.UU1 ~C1 .
br r f l>..u.l,
sJ. (J 1I I).V .
t1'~t~ "'" ]. /1 ,A ;; r. t at ÚlC Ju. ",, ~
' ''''- .1"' .1;... ' 7' +
de I'Estat catala -el que ara seria una Constitució nacional-, eren
de les més avancades en l'Europa del moment. En paraul es
de I'historiador Joaquim Albareda , "t'exlsténc u: d 'un cos j urídic
i institucional propi que, en defensa deis catalans , cons trenyia
I'acció indiscriminada de I'estat absolutista, esdevé un deis
elemen ts cohesionadors indiscu tibles de la com unitat nacional
catalana a t' ép oce mo derna ". No és estrany, do ncs, que els
cata lans de l'epoca decidissin continuar la lIuita fins a la fl, quan
el que es jugaven era la continu'itat de l'Estat i de les lIeis que els
defensaven deis abusos de la mon arquia hispanica.
El 25 d 'agost de 171 3 cornenca el setge de Barcelona. Aleshores
el país havia estat ocup at gairebé del tot i, a part de la ciutat
comtal, només Card ona i ses IlIes no havien estat conq uistades.
Blanes i Uoret ja havien estat oc upades pels francesos, qu e ja feia
tem ps do minaven la resta de la regió de Girona. Amb tot, diverses
part ides de patri otes armats, els "homes de la patria", comandats
per Bac de Roda, el Carrasclet , Francesc Moragues i d 'altres,
seguien la lIuita arreu del país, atacan t les tropes france ses i
espanyoles . Barcelona es mantenia qracies als q ueviures i les
municion s que arribaven de Mallorca i a la petita flota co rsaria
cata lana - amb fort a presencia mallorquina- que atacava les
galeres espan yoles . •
La ferotge rep ressió física i impositiva bo rbó nica provoca I'inici
d 'una revolta generalitzad a arreu del país contra els invasors. Era
el gener de 17 14. La pobl ació cívil, als crits de "Visca la patria!"
atacava les tropes ocu pants i sense anar més lIuny, a Arbúcies,
una columna franco-espanyola va ser destrassada per la gent del
poble. Les vict óries militars deis revoltat s, pero, fo ren efímeres.
Barcelona, assetjada per mar i per terra per uns 40 .000 hom es,