Page 21 -

>- Joan Doménech Moner,
Les obres
parroquials
Objectivament parlant, considero que
tot s plegats ens hem fet poc ressó de
les obres que, d 'un temps enea, es v é-
nen portant a term e a I'església parro -
quial , tal vegada perqué, en bona part,
les hem vistes axecutar com si tos una
cosa més aviat aliena, que ha decidit
una comissió creada ad hoc, sense que
ens hi sentis sim excessivament interpe l-
lats. Desenganyem-no s, l' Església funci -
ona habitualment així. Ja ens agradaria ,
a alguns , que el fet de ser parroquians
volgués dir co mpartir el pa i la sal entre
tot s els feligresos i co nstituir una família frontar amb interessos particulars. Poca
autentica. Pero alx ó és molt lIuny de la
realitat i no pas solament en les coses
referent s a les obres. L'Església local de
Lloret no és. don es, una exce pc ió. Pero
aixo és, en tot cas , l'anecdot a. La veritat
és que la situació del temple, pe l que
feia a la conservació, s' endevinava for-
ya precaria -sobretot en alguns punts- i,
segurament per la importancia de les
obres que calia fer si algú s'h i a! trevia,
tots els rectors ho han anat de ixant per
al futur que , en definitiva, vol dir per al
rector que vindr á després. Mossen Nar-
cís Ponsatí, finalment, ha decidit agafar
el brau per les banyes i emp rendre les
ob res de restauració estructural -no ja
mers maquillatges per q ueda r bé- de
I'església parroquial. Des d 'aquesta
perspectiva, doncs, chapeau ! Els que
sent im curiositat per la historia parroqui-
al, fins i tot sense proposar-nos-ho, ens
hem trobat sov int am b aquest galima ti-
es deis rect ors que s'han anat passant
el mort d'uns als altres . Recentment,
estudiant els temps del rector Joaquim
Coch i Camps (1810- 1854), fill de Cam-
prodon, que morí de pes ta a L1oret , en-
tregat al servei deis feligresos als quals
donava sep ultur a quan I'enterramorts
no podia, motiu pel qual acaba conta-
giat, vaig trobar exhaustiva informació
de les obres de reforma, en aque ll cas,
de la rectoria, que sempre s'havien anat
retardant o modificant , les qua ls Ii foren
im! putades tot i que , segons els seus
marme ssors, hi tenien responsabilitat els
rectors precedents, des de Mn . Genís
Paqes, segurament fill d'una gran fami lia
d 'Ultramo rt, fins a Mn . Caries Gero nes ,
immediatament anterior a Coch, pas -
sant pel rector de l'epo ca de la guerra
de l Franc és, Mn . Joaquim Torram ilans i
Pujolar, sense obl idar les etapes en qu e,
provisiona lment, havia regit la parroquia
algun vicari o un ec ónorn.
Tractant-se d 'obres a I'esgl ésia ara més
que ma i ca ldria aque lla exclarnacló lla-
tina: Laus Deo ! Possiblement , la vida
d'alt nivell q ue es po rta , en general, a
L1oret, feia preveu re una entusiasta ad -
hesió deis feligresos que es trad uís en
apo rtacions substancials. Ep ! Deis fe-
ligresos i deis que no ho són tant pero
que s' omplen la boca de recomanar la
potenciació del patrimoni arqultect ónic
local. I I'esg lésia en forma parto Recor-
dem , per si algún en dubtés, que qua n
es feia el Pla Gene ral d 'Urbanisme , la
majoria de membres de l Consistori que
s'havien de defin ir pels respectiu s par-
tits, només van ser capaces de cata lo-
gar com a monuments a preservar les
ermites i I'església parroqu ial perq u é els evangelistes l, fora del retaule, els qu in-
semblava q ue aquí no s'havien d 'en-
cosa més se salva. En la resta s'hi juga-
ven massa. Just seria, dones, que ara
també es mu llesin el cu l des de is nivells
que to qui.
Pel que fa als que pres umim de practi-
cants, hauríem d 'afinar les almo ines de
cada diumenge i afegir-hi un plus de res-
tauració. Una mena d 'IVA. Potser ja ho
fem , qui ho sap ! Més enlla de trobar les
obres perfectes o matisables, s' ha d 'ac-
ceptar que s'ha fet un gran esforc i que ,
tot i que la parroqu ia de Lloret ha tingut
sempre fama de rica, ara que , quan es
passa la baci na ja d ifícilment es troben
marque sos oferents q ue puguin sortir
descrits en una novel·la d'ambients xi-
lens, caldria que to ts plegats estéss im a
I'altura de les circurn stancles per no ar-
rossegar un de ute con tret per in saecu la
saeculorum, qu e deiern en lIatí.
D'altra banda, els que som de I'olla -els
creients- no ens hem d 'estripar les ves-
tidures, que aban s to thom es desfeia
molt més per I'actualització del temp le.
Ni jo mate ix m 'h o creia i ho aca bo de
co nstatar fent receréa sobre un tema
que em té preocupat de temps: la histo-
ria del retau le de la Mare de Déu del Ro-
ser. Segurament que pocs es creuran
que , cent vint-i-vuit anys després que
els lloretencs de l seg le XVI s'e ndeu tes - co m issió deu co neixer pla bé . Pot ser
sin per aconseguir erigir un retaule digne
a la Mare de Déu del Roser, els d'unes
tres generacions pos ter iors ja maldes-
sin per alear-re un altre mé s actual. En
dono les dades perq u é el lector s'ho
cregui. El 2 de juliol de 1576 es con-
21
historiador
tracta I'estructura de fusta d 'un retaule
al fuster gironí Joan Dornenech -ignoro
si som parents !- per 48l1iures, a satisfer
en tres pagues: quinze lliures el dia deis
tractes , 15 més quan el retau le sera po -
sat i la resta al cap d 'un any, qu an es
vegi que ha quedat bé . Uns d! inou anys
després pacten que sigui pintat per l'ar-
tista milanes Joan Baptista Toscano ,
amb uns temes estrella que hi han de
figurar: la Salutac ió de l'anqe: a la Verge,
la Visitació , la, Nat ivitat , la presentació al
tem ple, la predicac ió de Jesú s al tem-
ple i la Coronació, i a les taules de baix
la imatge de Sant Dornenec , un m iste ri
de passió, Sant Pere M ártir, la imatge
de Nostra Sra. i, als entorns, els quatre
ze misteri s de passió, go ig i gloria, de is
qua ls potser ens queden els quadres
grossos que ornamenten la capella del
Santíssim . Aixo devia costar molt de di-
ners. Doncs bé. El 3 de rnarc de 1704
acabem de descobrir qu e els feligresos
lloretencs -d e fet , els prohoms de la vila
i, en particular, els ob rers de la Co nfraria
corresponent- encarregue n un nou re-
taule a l'escultor mataroní Joan Vila, que
haura d 'estar enllestit el d iumenge pri-
mer d 'octubre de 1705 i q ue ostentara
tres imatges: la de Ntra. Sra. de l Roser,
la de Sant Dome! nec de Guzman i la
de Santa Caterina de Siena. L'obra es
pres suposta en 550 lliures a satisfer en
tres pag ues igua ls de 183 lIiures 6 sous
i 8 diners cadascuna, una per al dia de l"
tractes, una per al moment d 'assentar
el retaule i la darre ra, per al moment de
donar totalment el retau le per enllestit i
ap rovat. I en aquell temps no hi havia
turisme !
Les obres d 'ara - i en queden enc ara;
molts esp erem per al moment op ortú
la restauració de I'orgue que permeti
alguns concerts dignes- no ten en les
pag ues tan marcades documental-
m ent, almenys per als que n'estem
a I'espectativa des de fora. Pero ben
segur que deuen tenir uns terminis i
uns interessos i une s aportacions pe -
riOdiq ues lne l-lud ibíes q ue la gent de la
que inte ntéssim ésser, almenys per
una vegada, di gnes successors deis
feligr esos del segle XVI i del XVIII, q ue
van fer mans i rnan iques per tenir el
seu te mple el més presentab le possi-
ble .