Page 25 -
P. 25

~ Alba Lupiáñez i Mateu
                                                                                                estudíant

Fira Medieval                                                          Passat, present i futur.

El pass at 21 de novemb re més de 20.00 0 persone s van assistir       "Envellír és com escalar una gran muntanya,
a la Fira medieval que, amb només cinc edicions s'ha co nvertit        m entre es puja les torces dísmínueíxen,
en una de les més importants de I'Estat espa nyol.                     p ero la mírada és més llíure í la vísta
Enguany la Fira, que es va concentrar al principal carrer del cen -    més amp lia í serena. IJ
tre, ha estat més participativa q ue mai grades a la inco rporació
d 'una ludoteca que va permetre els nens i nenes practicar i                                                             Ingmar Bergman
experimentar de primera rna els diferents jocs i activitats medi-
evals. cel ob ert •                                                    La me ya iaia és un so l. Es l'avia de casa, q ue c uina uns
                                                                       plats de liciosos i explica histories de la guerra, pero és to t
Benestar i Família, seu propia                                         aixo i mol t més . Si come ncés a fe r una lIista de is elogi s i
                                                                       encants de la meya avía no podria pa rar, pero cre c q ue
El depart ament de Benestar i Família de l'Ajuntament de Lloret        I'adjectiu perfect e que la definiría ser ia vita l.
de Mar ja disposa d' una seu, qu e li perm et aglutinar tot s els      Sempre m 'ha dit que la seva va ser una generació perdu-
serveis I activítats que ofereix aquesta área tan pluridiscipllnar.    da , q ue ningú va poder dest acar d 'ent re aq uells infants
Fins ara, Benestar i Familia no tenia cap oficina propia i aixo        afamats i desn utr its que van viure la pos tg uerra , pe ro a
I'obligava a estar diss eminat en diferents espais, co m el Pun-       ella li ag rad ava molt escriure. Quan ara jo Ii exp lico el que
tet, I'ambulatori o el mateix ajunta ment. Evidentment , aquesta       lIegeixo , el que escrlc i les meves fantas ies de futur , ella
situació dificultava l'eñcacía i coo rdinació del departament, i no    em respon : "ai nena, si jo haqu és pogut. ..a mi m 'a gradava
proporcionava cap t ipus de privacitat per als usuaris .               molt estud iar.. .". Recorda les angoixes i els de senganys ,
Benestar I Familia és una área que ofereix cada cop més ser-           pe ro tot seguit somriu i com enca a expli car ane cd otes de
veis, com el de mediació en conflictes, I'escola de pares i ma-        les seves .
res, el punt de salut jove, tot tipus d'ate nció als imm igrants o     Fa poc ha escrit alguns articles a revist es de l pob le, i els
el club de la feina. N'hi ha d 'altres, pero un deis que té més        seus amic s, quan els lIegeixen la felicit en . Va ana r a escola
demanda és el que prop orciona informac ió i aten ció a la do na,      pocs anys - s'havia de tre ba llar i ajudar a casa- , pero des
en tots els asp ectes qu e calgui, com, per exemp le, si és víctima    de sempre li ha agradat lIegir: La Placa del Diamant és la
de maltrac tament s dornestics,                                        seva novel·la pr eferida.
La nova seu esta ubicada en el carrer Camí de l'Anqel, número 14,      I cada mes sens fa lta em diu: "Alba, ja has co rnencat a
pero és una seu provisional, perque la futura oficina va ubicada en    fer I'article pe r la revista?", i jo li dic . "Tinc el tem a al cap,
I'edifici de continguts socioc ulturals que s'ha d'aixecar a la placa  per o encara I'he d 'es cr iure" . l eila c ornenc a a par lar dei s
Pere Torrent. L equipament provisional comp ta amb una plantilla       imm igran ts, d e la pobra ge ntq ue s 'arr isca la vida per tro -
de set treballadors, entre els quals hi ha una coordinadora, dos       bar la qu imera impossib le; pa rla sobre els tite lles po lítics i
treballadors socials i dues educadores socials. cel obert              tot a la me ntida que ens ofereix la tele visió i intenta millorar
                                                                       el que I'envolta.
                                                                       Sovint penso qu e si ella tornés a néixer en una te rra sense
                                                                       guerres, amb estudis i futur... de ixaria petjada en aqu est
                                                                       món . I la seva filosofia és que -ja que no es pot tornar en-
                                                                       rere i el tem ps és allo únic irrecuperab le- ap rofitem el que
                                                                       tenim . Amb il·lusió i empenta podem alxecar- nos darrera
                                                                       de ca da caiguda, i continuar end avant, pe rqu é el cam i és
                                                                       mo lt lIarg , i enca ra q ued a m olt per recórrer. Ella i tot a la
                                                                       seva generació son un gran exemple, perq u é simbolitzen
                                                                       aq uella epoca t rista i callada que ens ha fet arribar on
                                                                       som o
                                                                       El 17 d 'octubre ha fet anys (encara pocs , pero) i m 'ag ra-
                                                                       da par lar-ni amb la veu de la inexpe riencia, del respecte i
                                                                       de l'adrniraci ó. Cap a ella i cap a tota aquestes perso nes
                                                                       qu e existeixen i que el temps els hi fon la veu . Poc a poc
                                                                       callen, i sense voler-ho , els obli dem amb facilitat , pero
                                                                       de ixen un missatge ben ciar. És necessari escoltar-lo, per-
                                                                       qu e ens recorden tot el que ells han patit i han lIuitat per
                                                                       aconsegui r el que ten im . Tenim el dret de gaudir-ho, pero
                                                                       alhora el de ure d 'aproñtar-ho .
                                                                       Jo li escric i esp ero pod er parlar en nom deis néts d 'arreu
                                                                       d el món. Un petó , una abr acada , unes paraules boniques.
                                                                       Tot es poc per als avis i les avíes q ue s 'ho m ereixen tot i
                                                                       no demana res.
   20   21   22   23   24   25   26   27   28   29   30