Page 25 -
P. 25
~ Alba Lupiáñez i Mateu
estudíant
Fira Medieval Passat, present i futur.
El pass at 21 de novemb re més de 20.00 0 persone s van assistir "Envellír és com escalar una gran muntanya,
a la Fira medieval que, amb només cinc edicions s'ha co nvertit m entre es puja les torces dísmínueíxen,
en una de les més importants de I'Estat espa nyol. p ero la mírada és més llíure í la vísta
Enguany la Fira, que es va concentrar al principal carrer del cen - més amp lia í serena. IJ
tre, ha estat més participativa q ue mai grades a la inco rporació
d 'una ludoteca que va permetre els nens i nenes practicar i Ingmar Bergman
experimentar de primera rna els diferents jocs i activitats medi-
evals. cel ob ert • La me ya iaia és un so l. Es l'avia de casa, q ue c uina uns
plats de liciosos i explica histories de la guerra, pero és to t
Benestar i Família, seu propia aixo i mol t més . Si come ncés a fe r una lIista de is elogi s i
encants de la meya avía no podria pa rar, pero cre c q ue
El depart ament de Benestar i Família de l'Ajuntament de Lloret I'adjectiu perfect e que la definiría ser ia vita l.
de Mar ja disposa d' una seu, qu e li perm et aglutinar tot s els Sempre m 'ha dit que la seva va ser una generació perdu-
serveis I activítats que ofereix aquesta área tan pluridiscipllnar. da , q ue ningú va poder dest acar d 'ent re aq uells infants
Fins ara, Benestar i Familia no tenia cap oficina propia i aixo afamats i desn utr its que van viure la pos tg uerra , pe ro a
I'obligava a estar diss eminat en diferents espais, co m el Pun- ella li ag rad ava molt escriure. Quan ara jo Ii exp lico el que
tet, I'ambulatori o el mateix ajunta ment. Evidentment , aquesta lIegeixo , el que escrlc i les meves fantas ies de futur , ella
situació dificultava l'eñcacía i coo rdinació del departament, i no em respon : "ai nena, si jo haqu és pogut. ..a mi m 'a gradava
proporcionava cap t ipus de privacitat per als usuaris . molt estud iar.. .". Recorda les angoixes i els de senganys ,
Benestar I Familia és una área que ofereix cada cop més ser- pe ro tot seguit somriu i com enca a expli car ane cd otes de
veis, com el de mediació en conflictes, I'escola de pares i ma- les seves .
res, el punt de salut jove, tot tipus d'ate nció als imm igrants o Fa poc ha escrit alguns articles a revist es de l pob le, i els
el club de la feina. N'hi ha d 'altres, pero un deis que té més seus amic s, quan els lIegeixen la felicit en . Va ana r a escola
demanda és el que prop orciona informac ió i aten ció a la do na, pocs anys - s'havia de tre ba llar i ajudar a casa- , pero des
en tots els asp ectes qu e calgui, com, per exemp le, si és víctima de sempre li ha agradat lIegir: La Placa del Diamant és la
de maltrac tament s dornestics, seva novel·la pr eferida.
La nova seu esta ubicada en el carrer Camí de l'Anqel, número 14, I cada mes sens fa lta em diu: "Alba, ja has co rnencat a
pero és una seu provisional, perque la futura oficina va ubicada en fer I'article pe r la revista?", i jo li dic . "Tinc el tem a al cap,
I'edifici de continguts socioc ulturals que s'ha d'aixecar a la placa per o encara I'he d 'es cr iure" . l eila c ornenc a a par lar dei s
Pere Torrent. L equipament provisional comp ta amb una plantilla imm igran ts, d e la pobra ge ntq ue s 'arr isca la vida per tro -
de set treballadors, entre els quals hi ha una coordinadora, dos bar la qu imera impossib le; pa rla sobre els tite lles po lítics i
treballadors socials i dues educadores socials. cel obert tot a la me ntida que ens ofereix la tele visió i intenta millorar
el que I'envolta.
Sovint penso qu e si ella tornés a néixer en una te rra sense
guerres, amb estudis i futur... de ixaria petjada en aqu est
món . I la seva filosofia és que -ja que no es pot tornar en-
rere i el tem ps és allo únic irrecuperab le- ap rofitem el que
tenim . Amb il·lusió i empenta podem alxecar- nos darrera
de ca da caiguda, i continuar end avant, pe rqu é el cam i és
mo lt lIarg , i enca ra q ued a m olt per recórrer. Ella i tot a la
seva generació son un gran exemple, perq u é simbolitzen
aq uella epoca t rista i callada que ens ha fet arribar on
som o
El 17 d 'octubre ha fet anys (encara pocs , pero) i m 'ag ra-
da par lar-ni amb la veu de la inexpe riencia, del respecte i
de l'adrniraci ó. Cap a ella i cap a tota aquestes perso nes
qu e existeixen i que el temps els hi fon la veu . Poc a poc
callen, i sense voler-ho , els obli dem amb facilitat , pero
de ixen un missatge ben ciar. És necessari escoltar-lo, per-
qu e ens recorden tot el que ells han patit i han lIuitat per
aconsegui r el que ten im . Tenim el dret de gaudir-ho, pero
alhora el de ure d 'aproñtar-ho .
Jo li escric i esp ero pod er parlar en nom deis néts d 'arreu
d el món. Un petó , una abr acada , unes paraules boniques.
Tot es poc per als avis i les avíes q ue s 'ho m ereixen tot i
no demana res.
