Page 23 -
P. 23

Consideracions sobre el Jardí                                             ciar q ue, a hores d'ara, ja hi ha un nom bre suficient de gent que
de Santa Clotilde de Lloret                                               ha pogut entendre que el jardí reflecteix I'esper it d 'una epoca i
                                                                          tend encia co nc reta " el Noucentism e" tant per la con figurac íó
La co ncepció de l jardí va ser, voluntaríament , d 'una frag ilitat      de l disseny com en el co mplement orna menta l per part de l Dr.
extrema de manera que no és cap desproposit dir que a partir              Roviralt a .
de I'any 191 9 ja exist ia el ciment i que en aq uests jardí hi és        Quan a I'ornamentació , i en referencia a totes les plantes del jard í,
abse nt en quasi tot s els eleme nts .                                    cal matisar que, segons la família de I'impulsor de la construcció
Una de les ca racterístiq ues és que amb materials tant senzills i de     de l jardí i antic propietari de la finca , va estar dirigida i decidída
poc cos t , es po gués aconseguír una obra de tant a categ oria.          directa men t per ell mateix, esco llint junt amb el Sr. Joan Planiol,
En el seu moment s' hag ués po gut op tar per unes esca les de            sego ns ell mateix exp lica, tot es les espec ies, algunes de l mateix
ma rbre co llades amb címe nt que I'hi haur ien donat una duresa i        bosc que envo lta el jardí.
resistencia extraordinaria, pero no va ser així. Fins i tot en aquest     La capacitat de carreqa o afora me nt de l jardí, expressada en
aspecte hi ha to t un m issatge de is seus creadors.                      nombre de visitants día amb un lIindar de simultaneítat, esta
S'h a d'entend re que I'ú s que es vo lia donar a aquesta meravella       estímada i recollida en un estudi fet aba ns de I'any 1997
no era I'abú s ni ia massificació sinó el gaudi unit a la senzillesa.     i aq uestes Iimitacions so n les qu e seg uint les indicacions
Els anys i la manca d 'ínversió ha co mpo rtat un desgast en tot el       d 'exp erts, s'han vingu t respect ant sense ca p mena d 'afany
seu co njunt i cal realment una bona rehabilitació pero per aixó          patrimonialista o elitista .
no ca l qualificar el jardí d 'estar en fase ter m inal.                  És evident que ca l posar en valor aq uest patrimoni pe r
La vegetació, realment, esta molt emiellida i torca ma lmesa i            co nfigurar-lo com un element de ca rácter socio-cu ltural de
és tantastlc disposar de recursos per a poder donar al jardí la           qualitat pel turisme del país i estranger, que sintonitzi amb el
vita litat q ue Ii correspo n pero, po tse r míllor sense traum atism es  valor hist6ric , artístic, cultura l i paisatgístic i que s'ha de fer totes
ni alarmes .                                                              les intervencions necessaríes perqué el jard í co m a patrimoni
De fet , el q ue alguns ens hem limitat a apuntar és la convenienc ia     mu nicip al / element diferenciador en un municipi turístic pugui
de co ntras tar les obres, que es pretenen fer, amb experts               ser visitat , fins i tot interv enint per inc rementar la capacitat
dedicats a la co nservació í pro tecció de patr imoni, ates q ue un       de ca rreqa en la mesura de l poss ible, pero s'ha de buscar la
projecte per reformar un be tan valuós mereix totes les revisions         ma nera co rrecte de fer-ho garantint i mantenint les pr ópies
possibles per ta l de garan tir que el que s'hi vol fer no desvirtu'l la  especificitats del jardí.
propia singularitat de tot el co njunt.                                   Els jardins de Santa Clotilde, es van fer d 'aquesta manera i no
Pot ser des m untar tote s les escales i parterres és el co rrecte ,      d' una altra, amb una construcció senzilla, drenatge natural,
pero ca l co nsultar i asseg urar-se'n, alxí co m del tractament qu e     esp ecies aut6cto nes , fragil, m eravellós i tot aixo, és el que el fa
es vol donar a to ts els totxos. D'altra band a, co llar-los amb          singular i únic o
formi gó és modificar I'essencla de I'estructura inicial. Pot ser hi      És des de l co nvenci ment q ue tot s volem preservar el jardí i el
ha altres solucions i és per aixo q ue ca l consultar els experts.        valorem en tot s els aspectes que el configuren i precisam ent
Les escultu res, evidentment qu e s' han d 'allíberar de is fongs         per aixo la prudencia i la professionalitat exigeixen buscar la
pero s'ha de sabe r de quina manera es tara i quíns produ ct es           co l·laboració d'experts en tots els árnbits i més quan es tracta
s'empraran a més de valorar el risc de treure-Ies del jardí sense         d' interve nir en ob res tant delicades i co mp romeses com són els
valorar exhau stivament la informació de cadasc una, sobretot de          nostres jardins.
les q ue so n autent ique s pel que fa a l'aut orla.
Pel que fa a la co nd ició hist órica o no hist órica del jardí, sembla   Maria Antonia Leal i Sayrol
                                                                          Responsable del ja rdí deis anys 199 7 al 2003

Nova junta de I'associació. La celebració de l'Aplec de les Alegries d'e nguany va aplegar molts ve'ins de L1oret , que van bailar sardanes
i van venerar la imatge de la Verge de les Alegries.
   18   19   20   21   22   23   24   25   26   27   28