Page 24 -
P. 24
~ Félix Rabassa i M artí,
historiador
Franco en el Port de Blanes, 15 d'ocubre de 1955. febrer de 1976 , envía una sol-licitud a Joan Caries de Borbó
Foto: auto r desconegut (AMBL) demanant-li I'amnístia als presos polítics i laborals i la legalitza-
ció deis drets democratics de reunió , associació i expressió.
Els darrers temps del En aquest context, I'estiu del 1976 , i impulsada per L1uís
Maria Xirinachs i pel moviment Pax Christi , i amb el suport de
franquisme i la oposició diversos part its polítics i entitats del país, es va dur a terme la
Marxa de la L1ibertat que , tot i la repressió policial, recorregué
demoerátlca i catalanista els PaTsos Catalans dividida en cinc columnes, difonent els
ideals de l'Assemblea de Catalunya: democracia i IIibertats
Enguany fa 30 anys de la mort del dictador Franco, esdevin- nacionals catalanes. El dia 20 de juliol d'aquell any -segons
guda el 20 de novembre de 1975 . Pero aban s de la mort de ens informa una nota de la Comissió Democr ática de Lloret
Francisco Franco feia anys que la dictadura havia entrat en un apareguda a la revista "L1oret Gaceta" en el seu número 44- la
irreversible procés de decadencia, que es va precipitar a partir Marxa arriba a L1oret, afegint-s'hi mo lta gent del poble, des-
del 20 de novembre de 1975 . tacant el jovent del poble i també els lIoretencs immigrats del
Al Principat els moviments de resistencia al franqu isme, que sud d'Espanya. La manifestació va transcórrer amb tota l civis-
ja exist ien d'encá del 1939 -encara que tenien molt poca for- me , tot i que un memb re de la Guardia Civil franqu ista va sortir
ca- , van prendre una gran vo lada a partir de les darreries deis al carrer amb un fuet a la rna, en actitud desafiant. Aque ll dia
anys 60. El novembre del 1971 es constituí l'Assemblea de també s'havia de celebrar a L1oret, emmarcat en els actes de
Catalunya, un moviment d'oposició frontal al franquisme en el la Marxa de la L1ibertat, un Recital de Música Catalana que no
qual hi eren representats la gran majo ria de partits polítics, sin- es va poder celebrar pels entrebancs posats per les autoritats
dicats, assemblees de barris , pobles i comarques i tota mena franquistes.
d'entitats dem ócrates i catalanistes del país , que va fruir del El setembre de 1977 es va restablir la Generalitat de Catalunya
suport de la inteHectualitat i del món de la cultura deis PaTsos després de 38 anys a I'exili i el desembre de 1978 s'aprova-
Catalans. Les principals reivindicacions de l'Assemblea eren va un nou Estatut, man ipulat des de Madrid i retallat per la
la IIibertat, I'amnistia i el restabl iment de l'Estatut del 1932 Constitució espanyola, que no arribava a satisfe r ni de lIuny
com a primer pas cap a I'autodeterminació del poble catala, les aspiracions del pob le catala representades pel mov iment
demandes que es resumíen en el famós lema, tan carejat a unitari de l'Assemblea de Catalunya.
les manifestacions, "L1ibertat, Amnist ia, Estatut d'Autonomia!". Cornencava una nova etapa en la qual els partits polítics ca-
Amb tot , la repressió franquista continuava. 113 memb res de talans es van haver d'adaptar a un marc constitucional que
l'Assemblea foren detinguts el 1973 a la parroqu ia de Santa no era el que havien vingut reclamant des de la clandestinitat
Maria Mitjancera. L'aplicació de la sentencia de mort a Salva- i que, gairebé trenta anys després, és exactament el mateix
dor Puig i Antich el2 de rnarc de 1974 , i a diversos membres que tenim ara. •
d'ETA el 1975 esdevingué un cruel escarment que es pretenia
que servís d'exemple a tota la oposició al reqírn, tant la que ª S.E. EL GF.Nf.RALIS IMO
es servia de la lIuita armada com la que es basava en la no- IEFf. DE LO S El tR C Il O S
violencia. A Lloret hi havia reunions c1andestines propiciades D E Tl ERR'\ , MAR Y '\110;
per Germinal Ros i un grup de vilatans , els quals es reun ien a
la sala del cinema Talia qr ácies a la bona voluntat del rector, NAV IDAD I ') ; ~
rnossen Benet.
Joan Caries de Borbó , que el 1969 havia estat designat suc- AÑO NUEV O r o t o
cessor com a cap d'estat , fou proclamat rei dos dies després 111 '\ &0 TRIU~f'\l.
de la mort de Franco. Tot i la incertesa que suposava I'inici
d'aquel la nova etapa política , els moviments d'oposició de- FRE NTE S v Tu felicildciól1 III d orso de e:,t~l '~lficlc.l ::C'r~
rnocrattca deis Paises Catalans no van trigar gens a organit- el m,\5 ¡¡rdlU me ll>,<,jc 1"'1<1 el CAlI DII.I.O
zar-se. El mateix Ajuntament de L1oret, segons acta del 12 de H O S P IT A L E S
SUCedIÓen l!'I fragor de la b ota na,
