Page 27 -

era defensada únicament per la de substituir-lo pel castella, En definitiva, el desen llac de la
Coron ela - milícia ciutadana formada Guerra de Successió representa I'assassinat i I'exili de milers
per memb res deis gremis- i pels de catalans, I'intent d 'aixafar I'economia del país, la repressió
refugiats de la repressió borbónica , del catalá i suposa la fi, manu militari, de l'existencia de l'Estat
molts deis quals eren originaris del catala independent, que tenia més de 700 anys d'antiguitat.
País Valencia, en total uns 5.500 L'Onze de Setembre és Diada Naciona l de Catalunya des del
homes, amb poca preparació militar 1980 i en aquesta data diversos col-lectius segueixen reclamant
i mal armats. Tot i aix ó, la resolució que Catalunya recuperi la seva condició d'estat perduda el
deis barcelonins de continuar la 1714. •
lIuita era irrenunciable. La resistencia
s'allarqa fins 1'11 de setembre de BIBllOGRAFIA I FONTS PRIMARIES CONSUlTADES EN
1714 , amb l'esperanca d' un mirac le ElS DOS ARTIClES:
que comportés la salvació del país.
Recordem que la diplom acia catalana Albareda, Joaquim "E/s catalans i Felip \/,. de la conspiració a la revolta
havia estat treballant a la co rt anglesa
per aconseguir la preservació de (1700- 1705)", Vicens Vives, Barcelona, 1993
I'Estat catal á després de la previsible Albareda, Joaquim "La Guerra de Succe ssió i I'Onze de Setemore",
victoria militar de Felip V i encara el Editorial Emp úries, Barcelona, 2000
18 de setembre de 1714, set dies
després de la caig uda de Barcelona, Albareda, Joaquim La Guerra de Success ió a Catalunya: un assaig
confiant que la ciutat aleshores
encara resistia, I'ambaixador catala a interpretatiu, dins Revista de Catalunya, n049, 1991
Anglaterra demanava al nou rei anqles, Jordi 1, que el Principat Corti/s i Vieta, Josep Ressenya histórica de la Vi/a de Blánes, dins I'Anuari
de Catalunya amb Mallorca i Eivissa es co nstituYssin en repúb lica de I'Associació d 'Excursions Catalana, Any 11, Barcelona, 1882
independent sota la protecció d'Ang laterra i Austria . Dom énecti Moner, Joan "Lloret de Mar", Quadems de la Revista de
Finalment tote s aquest es gestions foren debades. Catalunya Gffona,no38, Gffona, 1992
va ser conquistada - Mallorca ho fou el 1715- i la repressió
borbónica fou duríssima. Fabregues Barri, Esteve "Ilotet de Mar", Editorial Selecta, Barcelona,
Aques ta repressió arriba també a la nostra contrada. Un lIibre 1959
d' óblts parroq uial de Blanes ens assabenta de la celebrac l ó, els Hem éndez, F. Xavier "Hlstone mi/itar de Catalunya. Vol. 111: La defensa de
dies 16 i 17 d 'abril de 1714, deis oficis de cos present d 'en Rafel la Tene", Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2003
Parés, mariner blanenc que "morí Presoner en lo camp del siti
de Barcelona " i d 'en Jaume Uorens, també mariner, "que morí Reyes i Valent, Antoni La Vi/a de Blanes i la Guerra de Succ essió. Una
Presoner en la Ciutat de Gerona", potser passats per les armes . ap roximació histórica, dins el Programa d 'actes de la Diada Nacional de
Abans els exercíts francesas ja havien come ncat la seva tasca Catalunya de Blanes de 1995, Ajuntam ent de Blanes, Blanes, 1995
repressiva a L1oret, allotjant-hi tropes i arnenacant la pob lació Simon i Terr és, Antoni "Pagesos, capellans i industrials de la Marina de
d'ésser saquejada i deshonrada si no pagaven una contribució la Selva", Curial, Barcelona, 1993
al com te de Fiennes (24 julioI17 13). Algun jurat fou empresonat Torras i Ribé, Jos ep Maria "La Guerra de Successió i els setg es de
per pressionar la Universitat de Lioret afer efectiu el pagament Barcelona (1697- 1714)", Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1999
d'aquesta contribució. A Blanes tamb é s'hi allotjaren tropes Llibre tercer d'obits (1629- 1723) de la parroquia de Santa Maria de
borbonlques en cases particulars i la poblaclóva haver de pagar Blanes
contribucions, així com va haver d'enviar forco sarnent homes i
animals per a la cons trucc ió de la Ciutadella de Barcelona (14 • Imatges extretes del có mic "Barcelona 1714 " (Ed. Casals,
abril 1716). 200 2) d 'Oriol Garcia i Quera.
Després de la derrota catalana molts deis patriotes que
havien lluitat durant la guerra foren executats . Un deis casos PHOTO KIS LLORET
més coneguts és el del general Francesc Moragues , torturat I
executat a garrot , essent penjat el seu cap durant dotze anys ~ CENTRO FU".
en una q ábia al Portal de Mar de Barcelona. La repressió afecta
també els símbols : les diverses banderes que representaven el. Torrentó. 8 • Tel. 972 36 94 53
el país van ser co nfiscades per les noves autoritats . A més,
els borb ónics van fer construi r a Barcelona la Ciutade lla, una 17310 LLORET DE MAR (Girona)
enorme edificació militar b ásica en la repressió deis cata lans. E -ma i l : f o t o- k i s @t e r r a . e s
Per edificar-la foren derruYdes 900 cases del barrí de la Ribera.
Els bo rbónics introdu'iren un nou impost, el cadastre, que venia
a posar en greus dificu ltats la malmesa economia del país. El
1716 s'irnp lant á el Decret de Nova Planta, que anorrea d'arrel el
sistema institucional catal á, Des d' un punt de vista municipa l, el
nou ordre borb ónic espan yol suposa la desaparici ó del sistema
tradicional catala de la insaculació i la seva substítu ció pel
model castella d 'ajuntament de regidors. A Blanes alxó suposa
la tornada del municip i al reqirn senyorial i la desaparició, com a
arreu del territori catala , del sistema municipal autó cto noA part ir
de 1723 la Universitat passa a dir-se Ajunta ment i els jurats ,
regidors .
Finalment, cons cients les noves autoritats de la relació entre
la lIengua i la nació catalanes i amb I'objectiu d'eliminar tant
I'una com I'altra, s'inicia la repressió del nostre idioma i la
seva eliminació prog ressiva de la vida púb lica, amb I'objectiu

27