Page 12 -

JOVENTUT I IDENTITAT ~ Francesc Fabrega , filoleg

MARXAR DE CASA

Mai com avu i han tingut els joves tantes d ificultats per cobrar independencia, incorpo-
ra r-se a la vida adu lta, sort ir del niu, El condícíonant primo rdial per dur-ho a terme és el
factor económ ic, que ve determinat per la situació familiar d'orige n i per les perspectives
professionals, les qu als, nom és en part , estan sup ed itades a la formació i capacitació
person als, peró ta mbé a I'oportunisme i a la me rttocr ácía,

Cal entendre pe r "independencia" una comb inació o equ ilibri entre emancipació per-
so nal - subjectiva, entesa en termes de maduresa- i autonomia domiciliária --objectiva,
fís ica, mate rial : marxar del domicili fam iliar- , Tot i que sovint ambdós aspectes van lli-
gats, pot donar-se I'un sense I'allre, i I'altre sense l'un, En aquest article ens referirem
básicam ent al seg on, ja que I'altre s'e sca pa als objectius de I'estudi.

Planta r ca ra a la vida

Arriba un moment, en la vida de tata persona (que acos lu ma a oscil-lar entre
els 18 i els 30 anys, de vegades rn és) , en qu e aques ta es planteja seriosam enl
abandonar la llar familiar, en companyia o en solita ri, i iniciar una nova etapa vital
amb independencia ,

La realilzació practica d'aquesta decisió esta condicionada, principalment,
pels següenls tactors:

a) Círcumstancies estructurals externas: mercal de I'habitatge,
mercal laboral.

b) Bagalge ma terial ind ividual : esla lvis , possessions, nivell d'estu-
dis.

c) Expeclatives i prioritzacions d'objectius de rivades de la pos ició en
I'estructura social i de les respectivas trajectóries personals.

Emperó, tot i que sovi nt sentim a dir -j de vagadas és cert- que 'voter és
pod er", la vida no sempre es poI resoldre com una eq uació matem ática

Dificultats , obstacles

L'eslu di J evidencia que la majoria deis joves (15-29 anys) de Blanes viuen

amb els seus pares ilo en depenen. Per als que es troben en una franja d'adat más

proc liu a la independ encia (18-29 anys), l'aspecte més des lacal és la diticultal d'ac-
cés a un habi la lge propi -ja sigui de compra o de lIague r (tot i que es té una visió
negativa d'aquest, que veuen com ' tlencar els diners")-, degu l al seu preu desorbi-
tal.

Pel que fa a aquesta dificultal essencial, de la lIarga serie d'enl revistes cutes
a terme pels soc íóleqs que han elaborall'esludi, els problemes i necessilats detec -
tats pels joves es poden concrela r en els següents punts:

-preus excessius (del 101 desproporclonats en relació amb l'auqment deis
salaris);
-manca de pisos de lIague r (sobretot al centre) a preus raonables;
-obstacles per a la concessió d'hipoteques (més agreujals encara entre el
cot-lectiu immigrant):
-afectes negatius de les oscil-laclons estacionals motivadas pel turisme;
-inexistsncia de polítiques de suport i d'estimul per facil itar I'accés del jovent
al seu prime r habitatqe.

En molls casos, la precarietat, disconlinuital o nuH ilat deis seus ingressos
- situacions derivadas de la cond ici ó turística del municipi- no els permet ni tan
sois plantejar-se I'aul on omia dom icilia ria, de manera que han de prolongar exces-
sivament restada amb els pares. amb l'ssquincament interior que aquesta tensió
su posa ,

Incís: pisos buits de la míljana de la Cosla Brava, i du rant els darrers anys
aquesl augment ha estat moll pe r sobre del creixement de
Ca p blanenc no ignora la siíuaci ó abusiva, per tots admesa, que travessa la la pob lació , la qual cosa vol dir que hi ha mo lts de pisos i
inflació imm obiliária, amb les conseqü éncíes que se'n deriven. D'un temps enea, els cases bui ts o infrauñlitzats. Aclualmenl I'habitatge secun-
preus de I'hab ila lge s'han dispa rar i s'han tamal , per a rnolts, del tal inassequíbles. dari representa fins a un 40% del total. Aixo implica, arnés
Les causes cal busca r-les en I'especulació, que menlre per un costal beneficia del turisme esliuenc, un vaivé de residents de cap de set-
empresaris i particulars amb possessions immobles, per un altre perjudica els que , mana amb major poder adquisitiu que els residents nadius.
el que provoca un desequilibri notable entre uns i altres .
al marga del negad, pretenen cornencar des de zero, com ets jovas que inicien una

vida propia,
Val a dir que Blanes rnostra un creixemenl en habital ges aca bats supe rior al

I

116