Page 7 -
P. 7

L'imam de Fuengi-                                                                          MADRID                              Joan Puig i Cordon,
rola obté la IIibertat a                                                                                                            Diputat al Congrés
canvi de fer un curs                                                                  anada ¡tornada
sobre la Con stitució i
els drets humans                                                                      Expectació m áxima a Madrid

L'imam de Fuengirola, Muhammad                                                        davant el pie del cong rés que
Kamal Moslafa, ha sortit de la
presó després que I'Audiéncia de                                                      ha de debatre el anomenat "Pla
Barcelona li suspengués la pena
a canvi de seguir un curs sobre                                                       lbarretxe,' controls de segure-
la Constituci6 i els drets humans.
El líder religiós va ser con demnat                                                   tat, més peri odistes que mai i
a un any i tres mesos de presó
per havar incitat a la violencia                                                      nervis entre ets espanyols pe r          I
co ntra les dones a través del seu                                                    la preparació del debat , més de
IIibre La dona a /'Islam. En aquells                                                  set hores d'intens debat, on el
moments, tot i que la pena no                                                         PSOE de Rodríguez Zapatero
arribava a dos anys i que no l enia                                                   s'ha Irobal mol inco mode.
antecedents penals, se li va fer
compli r con demna per la "seva                                                       És la prim era vegada en
pe riJlositat social". Ara l'Audlencia
Ii dóna la raó. cel obert _                                                           aquesta legislat ura en qué no

Phi lip Pettit i la Repú-                                                             vale n només les pa raules ¡les bones intancions, ZP va quedar des-
blica
                                                                                      bordar pel debat de les rao ns, ex pressa des pel Lehendakari, amb
Philip Pellil , professo r de política i
valors humans a la Universitat de           Pia Bosch diu que                         un to tranquil, pero co ntundent va desgranar punt a punt la pro posta
Princeto n, va fer una confe rencia         el tripartit acabara
sobre el repu blicanisme i va dir           amb el retard                             aprovada per la ma lc ría del Parlament Basc.
que el significal de la República           d'infraestructures a
es basa en donar més poder als              Girona                                    "Enrera no hi anirem, tardarem més o menys pero al final els
febles i menys ats forts, de ma nera
que ningú visq ui supeditat a ningú.        El gove rn de la Gene ralital vol que     ciutadans i ciutadanes bascos decidiran" aquesta claredal ex pres-
Petli t lambé va dir que els governs        la inversió pública sigui el motor
hauri en de fer el possi ble pe rqué        econo rnic giro ní, pretén harm onit-     sada pel Lehen dakari a Mad rid deixa en fora de joc als demócrales
la societat gaudís d' una Ilibertat         zar la prol ecció del territori amb el
entesa com "el no-domini" enve rs           creixe men t acon ómic sostenible i       espa nyols, malaurad ament els nacionalistes espanyo ls i la brunete
els ci utadans i residents. Tamb é          s'ha proposat acaba r amb el retare
va afegi r que la República esta en         historie de les infraes tructuras de      mediatica de I'ento rn del PP i certs pod ers econó miques fan piny a
contra de la mona rquia absol utista,       les comarques gironines. Tots
pe ro no de la Inslitucional, perqu é       aquests propósits els va fer públics      per anar contra la proposta msiorit áría dei País Basc .
no té una presencia dom inant en            la delegad a de la Generalitat a
esta r subjecte a la HeLcel o bert _        Girona, Pia Bosch . cel obert _           Am b el vot en contra de la major ia del Parlament Espany ol no

Bono negociara la                           Benifaió actualitza el                    s' acaba res, tot el con trari, tol agafa més torca, el prop er 17 d'ab ril
lIei de defens a que                        seu him ne
                                                                                      s'han convocat eleccion s al País Base, un bo n resultat dels partits
prohibeix enviar                            L'Ajuntamenl de Benifaió, a la
trapes a "guerres                           Ribera Alta , ha actualitzat I'himne      que donen suport a la reforma de l'estatut base , confirmaria la majo -
ll-leqals"                                  del poble eliminan t les referencias
                                            a Espanya , sa nsa masclismes i           ritaria vo luntat deis seus ciutadans de viure amb pienes compete n-
El ministre de Defe nsa , José Bono,        en va lencia. La població ha fel
va anunciar que inten tara negociar         una ada ptaci6 del que fins ara era       cíes .
amb tots els partits engega r la            una ve rsió popu lar. La iniciativa ha
nova lIei de defensa que estableix          com ptal amb el supo rt deis hereus       Hem pogut comprova r aquests dies que el País Basc ha tenen
que les tropes no podran pa rticipar        de I'autor i deis se us drel s d'auto-
en cap operació que no hagi estat           ria i del Bloc, i ha estat ataca da pel   ciar, ara el que cal que Catalunya l ambé ho l ingui ciar, l enim una
autontzaoa per I'ONU o per les              PP i UV. Malgral tol, I'himne ja és
organitzacions internacionals a             oficia l i esta registrat a la Societa t  oportunitat histórica, ara es I'hora del nou estatut i un nou finan-
les quals pertany I'Esl at espanyol         Gene ral d'Aulors. ce l obert _
o que vulneri el dret internacional.                                                  ca rnent, si els pa rtits catalans ho ten im ciar ningú ens aturara , no
La ful ura llei tarnb é estab leix I'obli-  Rad io Marina con voca
gació de I'execu tiu de co nsultar al       la desena edició de                       podem repeti r I'error deis prim ers anys de la transició, no podem
Congrés abans d'ordenar la parti-           I'Eco propostes
cipació de l'exercít en operacions a                                                  to rnar pagar un peniléncia de 25 anys co m hem fel fins ara, ja n'hi
I'estranger. celobert _                     Radio Marina en co nven i arnb ets
                                            Consells Coma rcals de la Selva i         ha prou de només pagar.
  al Raval de Blanes                        del Maresme convoca la desena
                                            edició de I'Eco propostes. L'ob-          Aqu ests dies els experts han co nfirmat la gravelat del deute fiscal,
r espiCjJl/leé                              ject iu del co ncurs és fer cré ixer el
                                            respecte i el co neixement del madi       més de 11000 milions de euros de déficit fiscal, el 9% del PIB,
    , .PAPERERIA                            am bienl próximo L'Eco propostes
                                            és obert a tots els joves de la Selva     supe rior a I'aportació que fa Alemanya a I'Un ió Europea, per alx ó el
                                            i el Maresme de 12 a 18 anys o que
                                            estudiln sec undaria. Els treballs es     Minisl re Solbes es nega a publicar les balances fiscal s, malgrat que
                                            poden fer de manera individual o
                                            en grups de fins a tres pe rsones .       li hem dema nat per via reglamenta ria no una sinó molle s vegad es,

                                            El primer premi és un kit de              tenen p ánic que se sapiqa la verital.

                                            foto grafia i el segon una micro          Ara o mal, ha tenim estatut o tinancarnent o haurem comes un
                                            cadena musical. El termini de
                                            prese ntació és fins el 29 d'abril i      error historie si el 90% del Parlament de Cata lunya té ciar el que vo l,
                                            les bases del conc urs es pod en
                                            troba r a la web de I'emissora:           Espa nya no ens pot dir que no, hem fel un gran sac rifici per Espa-
                                            www .radiomari na.com .cel abert
                                                                                      nya , ara cal que ells siguin solidaris amb nosaltres. _

                                                                                      El govern central                        La Ge neralitat desti-

                                                                                      segueix difere nciant                    nara prop de l 50% del

                                                                                      el valencia al BO E                      pressupost de Joven-

                                                                                      El Govern esp anyol segueix publi-       tut a I'hab itatge
                                                                                      ca nl el Boletín Oficial del Estado
                                                                                      (BOE) en ve rsió cala lana i en          La Generalilat desti nará prop de
                                                                                      va lenciana, avalant la secessió         134 milions d'e uros a ajuts a joves
                                                                                      lingüísli ca propu gnada pel PP          pe r co mprar, lloqar o rehabilitar un
                                                                                      va lencia, alhora q ue lé previst        habila lge . Aquesla és la principal
                                                                                      presenla r a SruseHes la proposta        aposta en política de jovent ut del
                                                                                      de reconeixernent a la UE de les         govern en els proxírns tres anys,
                                                                                      lIengües oficials d'Espanya, en el       segon s va dir Jo sep Bargall ó, con -
                                                                                      qual s'avala la unitat lingüis tica del  seller en ca p.
                                                                                      cata rá que defensen els lingüisl es.
                                                                                      La publicació del BO E en vale ncia         D'altra banda, ERC ha presentat
                                                                                      no és un tet nou , sin ó que és la       una proposició no de lIei al Con -
                                                                                      conseqüéncia d'un acord que es           grés per fe r poss ible l'increm ent
                                                                                      va ter en I'etapa d'Aznar i que el       d'u n 50% de I'IBI en immobles
                                                                                      Gove rn actual el va validar.            buils d'ús residencial per propiciar
                                                                                                                               la seva so rtida al mercat de lIoguer
                                                                                         Els redactors de les dues ver-        o de comp ra. c el ober t _
                                                                                      sions al BOE s'han estorcat a
                                                                                      diferencia r els dos textos utilitzan t
                                                                                      dialecla lismes, sinóni ms i diferents
                                                                                      estructures sintactiques . cel a bert
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12