Page 13 -

AMB ULLS Alba L. i M.
Models d'autonomia domiciliaria
En funci6 de les dificulta ls al-ludide s, o passant-h i de la millor
manera per sobre, segons I'estudi existeixentres models basics en la
traject ória d'autonomiadomiciliaria que segueixen els joves blanencs,
elsquals en part estan relacionats amb la saya condició social i nivell
d'e slud is:
1) Creació d'una nova unilal familiar. Res pon
sobre lo l a un projecle de pa rella , i es basa en I'estalvi con l inual al
lIarg d'uns quants anys, en un mome nl donat deis quals es pro cedeix
a l'adquisici6 d'un pis, que s'a nirá pag anl des de moll abans d'anar-
hi a viure. És per aquest motiu que, tot i que molts d'ells s'insereixen
aviat en el mercal laboral, no surten de casa deis pares fins haver
passat almenys els 25. És una trajectoria molt com una entre els jov es
deis barris d'adscripció obrera o de classe mitja-baixa.
2) Aulonomia progressiva. Entesa en termes d'in -
dependén cia per sona l, individu al (Iot j que també poI afe ctar a una
parella ), és més av iat un proc és dinámi c, prog ressiu, basat en lemp-
tejos sovint reversibles. En alguns casos, abans de tenir pis propi
els joves han viscut en un de lloqu er (mentre estan estudiant , per
exemple) . En all res , la independénci a és par cial (viuen sois de dilluns
a divendres, i els caps de setma na es de ixen cau re per cas a deis
pares). És una opci6 fonamentalm enl deis [oves del centre i de zones
añns, molts d'ells amb estudis mitjans o superiors.
3) Objecliu: sortir de la llar familiar. Pe r mo lius var i- poca edat no dóna tampoc per a masses experte ncíes, ser jove,
als (incompal ibilital gen eraci onal , de sig d'avenlura, etc.) , hi ha joves
que. peremptbriament, i sansa res que els hi lIigui, valen marxar de
casa a tota costa. I ha fan , fins i tot sense cap men a d'estabi litat tabo-
ral ni económica ni su pon familiar , moll abans deis 25 anys , el qu e els
exposa a una situ aci ó de major vulnerabilitat respecte deis altres.
Cap deis mode ls s'escull conscientmenl, sin6 que s'hi opta en
funci6 de les circu mst áncies . Cap jove, tarnp oc , ha lé gens fácil; a
menys qu e, com hem dit, la pr ópia fam ília el recolzi. (1qu i no recalza
els fills, pugui o no pugui ?)
En tots els casos , dones, i tret d'exce pci ons, I'accés dei s jo ves
a un habitalge prop i está necessár iamenl co ndicionat pel suport fami-
liar, tant a nivell d'aval per a la concessió d'una hipoteca, com a nivell
econórnic i material. Aquest darrer condicionant suposa una menor
independéncia respecte deis pa res (n'hi ha, per exemp le, que, sen se
adonar-se'n , e creient que fan el millar peroals seus fills, els xantat-
gegen indirectamenl perqu é no se'n vagin gai re lIuny , o eis tenen
\Iigal s de man s amb una feina en el negoc i fami liar) Vo un retard en el
moment de la sortida definitiva de la llar.
Am b tants avencos tecnológ ics i avanlatges socials que
gaud im, mai com avu i ho han tingul lan difíci l els joves per ma rxar de
casa. I el pitjor de tot és que molts deis adults no s6n conscients del
prob lema , i els propís jov es s6n ma ssa passius per rebel ·lar-s'hi. _
DE "OVE estudiant
Ser jove
L'altre dia, una mirada de
m enyspreu per part d'un adu lt
em va fer ado nar de la poca
importancia que se'ns dóna
als joves.
Sov in!, als joves ens titi len de
somiadors incansables, petites
persones que velem per t'es-
pai, iHusionistes que cantem
envoltats de is nos lres núvols
particulars mentre respirem I'aire del temps.
En canvi, els adu lts s6n (quasi sempre) formals , ed ucats , am b
dos dils de front i on els peu s toquen el lerra d'astalt, No sole n
tenir errors ni problemes que no es puguin solucionar, perqué el ls
coneixende sobres la vida, i rexperíencía els ha fet créixer, millorar
i madurar; la conseqüéncia és que es consideren millors que qual-
sevol jove.
Since ramenl , quan es té poca edal no se sap res de debo. Pols
creure en una idea que t'endern á s'ensorrara per milers de raonsde
pes i que et retornaran a la més extrema ignorancia, o pots tancar
els ulls i creure que ho saps tot mentre les pr eguntes de la vida et
sacsegen la menl una vega da darrere I'altre. Sempre es tas so trnes
a una prova darrere l'altre, un examen continu que avalua la teya
personalitat i el teu sentit com a persona. Pero potser, com que la
implos iu i amb ganes de tot és , precisam enl , /'esséncia d,e la vida .
La veritat és que jo no ha canviaria per res del món, la meya
inexperiencia, sovint ínnocencia i I'esperit jove -que orgullosa est ío
de tenir-, per convertir-me, de la nit al dia, en una persona adulta.
Pe ró és cert que quan els joves afrontem una bogeria o sim plemenl
la cosa més insignificant, ho fem amb empenta i sovint, aquast
excés de molivaci6 pot jugar males passades. L1avors, les tópiq ues
i típ iques paraules de "ja t'ho vaig dir", serveixen de ben poc , perqué
som conscíents qu e de les pa tacades se n'aprén i que després de
cada ca iguda arriba una pujada.
Tamb é, quan els adu lls interprele n el paper que la socielalli ha
designat, ínstantáníament la seva innacencia queda reduida a un
simple somni que vagament ets hi recorda a la il-lusió que tenien
de petits.
Peró el que és ben cert , i el que podem co ntes lar a tots aq ues ls
incr éduls que ens creuen inferiors a ells, és que per molt que
somiem en fites lIunyanes i gairebé impossibles, continuem tenint
la va temia de fer-ho.
Menlre que els adults (no tots peró la gran ma joria) han enterrat
les seves asp iracions en aque lla petita part oblidada de la se va
Innacencia perduda . Així que no fa falta que ens mirin amb menys-
preu, perqué tan si es vol com si no es vol, els joves som el futur i
tenim el poder. _
Educació cinematogrilfica
El Museu de l Cinem a col -lecció Tom ás Mallol de Girona va cornenca r el
curs escolar amb les seves propostes educatives consolidades. L'o terta
de l museu está pe nsada per a tots ets nivells educa tius des deis infantils
fins al Batxill eral passant per Formaci6 Professional, cent res d'educaci6
especia l i esco les d'art, de cinema, d'imalge i centres d'adu lts .
Les visites gu iade s al museu permeten Ireballar diferenls ámb its rela -
cionals amb la hist óría de la imatge i els espectacles visua ls. Segons el
museu, es tracta d'una visita interactiva, participativa i l údlca on la irnatqe
en moviment n'és la protagonista.
A mé s de les visites guiad es, s'o fereixen propostes tem át iques que
inclousn un taller on el tema en qüestió es tracta de manera practica i
expe rimen tal.
A pa rtir del febrer estará a punt un altre recurs educatiu per aprendre
a crear i lIeg ir imalges. L'objecliu de la proposta és l'educaci6 crítca en la
lect ura d'imatges de is mitjan s de comunicaci 6. El Museu del Cinema ote -
reix dos dossíers didactics pels centres que hi estiguin interessats. Estan
pensats per alumnesconcrets, pero com a recurs o de manera más lúdica
es pod en treballar am b all res edals.
Totes les activi tats que organitza el Museu del Cinema van a c árrec
d'educadors i es rea litzen en aules adequades amb recursos i materials
didáctics .A banda de tetes aquestes act ivltats, el museu lambé ofereix
matinals de cinema per a escotara i les organitza juntamenl amb l'A ssoci-
aci6 Cinétic oc el obert _