Page 14 -

Muts ¡culpables ,., ~

: CAl .:

~. ...... . . .../.oÍ
.' ~.
;;;¡

"Saludemos al compadre y también al mohel, que par su zejut nos Jordi Pujol diu que el Campanya "Dóna
venga goel y ri 'hma a todo Yisrael. Cierto lograremos al verdadero:
castella no confereix corda al catalá"
Així acaba el poema "El nacimiento y vocación de Abraham", una
composici6 popular de la diáspora sefardita transcrita a I'alfabet lIati la nostra personalitat La campanya popular "D6na corda
de I'original hebraic o al catal á", que es va presen tar
"Tendré que empezar diciendo una simpleza: la lengua de los sefar- L'expresident de la General itat, públicament el dia 24 de gener
dies es el español." I així cornenca va I'article central del suplement Jordi Pujol, va fer una conferen- d'enguany, pretén ser una campa-
cultural del diari Abc del passat 6 de novembre, que va dedicar la cia davant de 500 persones a nya global, de sensibililzac ió col-
portada alllegat lingüístic deis jueus hispan ótons descendents de la Feria Internacional del Libro lectiva, hereva de la Norma que,
I'expulsió ordenada pels reis Catol lcs. de Guadalajara. Va parlar de amb l'esloqan "el cata la, cosa de
Tots ets especialistas que investiguen. estudien i estimen la lIengua Catalunya, que segons ell, és tots", es va iniciar I'any 1982.
castellana, tots els filolegs , tots els inteHec tuals que escriuen al I'únic tema de que sap parlar i
suplement Blanco y negro i en qualsevol altre mitja de comunicació va explicar que "és un pa ís petit i L'objectiu d'aquesta campanya
espanyol, tots eus s6n coresponsables del que s'esta fent, des de fa frágil amb un poder pofitic limitat és fomenta r els usos interperso-
anys , contra la lIengua catalana i la seva unitat lingüística. Perqu é que corre el perill de morir per nals i informals de la lIengua, i
inhibir-se no exhimeix de responsabilitat i perqu é passen ets anys. tres amenaces: fa pressió exterior. está adrecada a amplis sectors
passen les agressions, í cap d'ells no ha escnt ni una sola ratlla en de la societat: els catalanoparlan ts
favor d' una lIengua que, a diferencia deis sefardites, mal que bé, la passible diss olució en altres habituals que en algunas situaci-
encara bateqa . ons renuncien a lús de la lIengua;
Tot el muntatge blaver, basat en la incultura i la mala fe, te com a plantejaments, com I'espanyol i a aquelles persones que tot i tenir
base no l'agressi6 política, sinó el silenci de la iHustració espanyola . per estixie". Després va afegir que coneixements suficients de la
Un silenci espes i pie de vergonya que no aguantaría ni cinc minuts "el cestelté no contereix la nostra lIengua , no I'usen habitualment, i
més si algú amb una mínima honestedat intel-lectual digués, d'una personalitat". També va explicar també a les persones que no tenan
vagada per tates. que deixin en pau una lIengua que té per únic que en el boom literari deis anys prou fluidesa i necessiten suport
pecat el de no ser la seva. No cal que ajudin , no cal que cregu in res. 60 molts deis escriptors que van per poder parlar-la .
Només cal que diguin en veu alta que el que sabem nosaltres també emerg ir en aquella epoca i que
ha sabe n ells. Poi Ginesta _ defensaven el catara durant el Tot i la seva voluntat globalitza-
franquisme, despré s els va costar dora, aquesta campanya s'ad reca
Un parlamentari entendre la "nova situació" i fins i molt espec ialment a una franja
tot els va "sorprendre i irritar" que d'edat [ove: deis 25 als 45 anys,
anqles detecta errors el catalá fas una lIengua de pie que es la generació de relleu.
dret. L'expresident va fer referen- Amb la seva imatge desenfadada
en el mapa Iingüístic cia a les dificultats que te la immi-
graci6 per entendre que el catara i divertida , es pret én:
de la Generalitat és una !lengua normalitzada amb
set milions de parlants i no pas Transmetre la idea que I'ús del
El 40% de catalans Neil Parish, eurodiputa t del Partit una reliquia. Fent seva una frase catal á és un fet natural, quotldla
Conservador, ha dit que el mapa de Maragall va dir "el cataiá és i no pas impasat.
usuaris d'lnternet lingüístic europeu que la Generali- I'ADN de Catalunya". Va destacar
tat va fer arribar al Partament euro- la importánc ia de la lIengua igual Vincular més intensament els
visiten pagines en peu té errors . Aquest mapa conté que la de la memoria historica, les joves i ad olescents a la lIen gua
una seixantena d' ídiomes oficials i institucions i el patrimoni cultural. catalana i incrementar la seva
catara cooficials de la UE. Parish diu que Pujol va assenya lar que la pressió percepció del cata rá com una
el cornuaí les. lIengua celta en vies de la giobalització "és invetiable", Ilengua transgressora.
Segons els resultats de I'Enquesta de desaparició es parla a la iIIa de pero "pot tenir aspectes posltius"
a les lIars sobre equipaments i I'ús Man no pas al sud-oest de la Gran i va asseg urar que la convivencia Potenciar els va lo rs del catalá
de les tecnotoqies de la informació Bretanya , lloc on s'ha parlat histc- entre grans i petites potencies sera com a lIengua útil que obre les
a Catalunya, encara no el 40% deis ricament i que a Gibraltar, arnés possible si les pelites conserven la po rtes I que esborra etiquetes,
catalans usuaris d'lnternet visiten del caste llá, s'hi parla I'angles . cel seva identitat. cel obert _ especialment en el cas de la
págines web en catalá . Aixó vol obert _ immlgració, per afavorir I'arrela-
dir que visiten amb més freqüéncia ICV critica el silenci menl a Calalunya.
págines en castellá. Al predomini Voluntaris per la lIen-
del castellá sobre del cata rá, s'hi del govern sobre Els eslOgans de la campanya
suma que namés dos de cada deu gua que resume ixen aques t ideari són:
catalans tenen la pagina inicial en I'adopció denegada parla sense vergo nya: parla amb
catala , un 66% en castelía i un Seguint les directrius de la campa - lIibertat: per cornencar, parla en
12% en altres lIengües. En canvi, nya institucional i rnediatica "Dóna per parlar catala catalá.
I'idioma triat per redactar missat- corda al catala", les Oficines de
ges de correu elect r ónic mostra Catalá de Blanes i Lloret están El senador d'ICV, Jaume Bosch, Segons les enquestes, les
un cert equilibri entre les dues duent a terme la segona edició lamenta que el govem de I'Estat no comarques gironines 56n la
lIengües. de la campanya "Voluntaris per la es pronuncii sobre el cas del matri- demarcació capdavantera en I'ús
lIengua". Aquesta iniciativa pretén moni valenciá al qual la Generali tat del catalá a les llars, pero d'altra
Potser la xifra rn és preocupant es difondre i promocionar I'ús social Valenciana va denegar el dret banda , tarnb é té I'índex més baix
de la lIengua. d'adopta r perqu é era catalano-par - d'ús del catara en les relacions amb
que només tres de cada deu famí- lant. Bosch critica la passivitat del
lies té connex ió a la xarxa, prop de Val a dir que hi ha hagut una secretari d'estat i diu que el gove rn els desconeguts . Per atxo a Girona
nou punts per sota de la mitjana gran mobilització ciutadana, a titol valencia hauria de demanar dis-
europea. El secretari de Teleco- particular i també malta implicació culpes públicament i explicar com la Iinia de treball del Consorci per
municacions i Societat de la Infor- per part del teixit associatiu de la lliga la seva defensa del valencia
mació, Oriol Ferran, va anunciar població . El resultat es que cent amb aquest cas de discriminació. a la Normalització Lingüística i de
que, per tal d'evitar un "possible cinquanta persones se citaran a celobert _
risc de fractura digital" i "vetllar per Blanes i un bon nombre també a la Secretaria de Politica Lingüística
l'ús i la normalitzaci6 del catalá", la Lloret a I'hora i al 1I0c que els vagi fa temps que se centra a I'entom
Generalitat posará en marxa un pla be per pract icar el catará i alhora de la sensibil ització de les actituds
d'alfabetització digital per fomen tar intercanvíar experí éncies en una deis catalanoparlan ts. Recordem
el desenvolupament i I'accés a els espots publicitaris que es van
continguts digitals en lIengua cata- aetivitat que pret én ser molt lliure .
lana . cel obert _ emetre a les televisions locals: "1
cel abert _
tu que ets d'aquí, em parlarás en
cata l á?", inspiradora de la cam-
panya general "Tu ets mestre", o
bé la campanya "Voluntaris per la
lIengua", que estem duent a terme
en aquests moments a Blanes i
L1oret. _

SERVEI DE CATALÁ