Page 15 -

. ~ ., •• UN DIA A ••• CATERINA DE QUERS

Aitor Roger

No p ereJero t'Oremus..• vol ser una modesta se cció que pretén Un dia... a la

fer memória sob re I'arigen de moltes exp re ssions quotidian es. La notaria
m ajoria d'el/es són truit ilo es basen en la fonda empremta que
ha deixat la cultura ca tólica a cas a nostra. Tal hi havar sig ut molt No fa massa dies, la meya
pop u /ar s, el se u ús es ta disminuínt i el seu coneixement és cada parella i jo vam decidir que
era el rnoment de fer el testa-
vagada inferior. Aques t t et provoca la incomprensió de molta gen t men t. No pas perqué tinguem
molts béns per tes tar, sino per
j o va alh ora d 'ínterpretar una obra d'art, quan lIeg eix un te xt, quan asseg urar que all ó que tenim ,
en cas d'un malog rat accide nt,
en alg u na conversa escolta alguna frase feta... Coneixer el seu slg · passi als nostres fills i no s'ho
n ífic al poi r es ul tar-n os curiós i, a més, no ha d 'an ar necess ériemen t quedi... el govern. Com és
/liga t a J'acceptació d 'aquesta creem;a religiosa . habitual en aquests casos , vam
anar al notan i un cap ac larit
Algunes frases celebres de Pilat el tipus de doc ument que volíe m, ens va do nar hora per un altre
dia . La cita era al rnati. En entrar, el rebedor era pie de clients que
~ Rentar-se'n les manso pana ven d'ope racions immobili áries . Esta de moda, [a ho sabe m!
~ El que esta escrit, escrit esta . El tem ps d'espera, el vam ornplir Ilegint revistes méd iques. Qu é hi
feien aquelles revistes all á? Vaig deduir que aquell pis abans havia
~ Per a més inri. sigut la co nsu lta d'un metge i l'actual notari no s'havia molestat a
torna r-les , potser ve ient que els clients com nosaltres se les lIegien.
Pone Pilat va ser el governador roma de Judea de s de I'any 26 al 36 Tr es qua rts d'hora més tard, ens van fer passar a una sala . Tot era
dC ., coi ncidi nt ple name nt arnb el periode que Jesús va patir la passi ó tip icarnent cinema tográfic, la tau la ova lada , els retrats penjats a la
i la mort . Pilat va teni r un pape r decisiu en la saya condemna a rnort, pa red... tret del pos at de l notari. Aq uest no va se ure a la presiden-
tal i que anteriorment I'havia dec larat públicament ínnocent, i és con - cia . A peu dret, ens va lIiurar el testament i ens va dir que el signés-
side rat I'autor d'alqunes expressions molt conegudes i que encara sim . Anava amb presses. Valia enllestir-ho rapid , i quan li va rem
són utilitzades per molta gen t. Una d'aquestes frases és renter-se 'n dir que no donavem per bo res que abans no haguessim lIegit, va
les mans, que fa referé ncia a I'ep isodi que va tenir 1I0c desp rés de la canviar el ges t, va di r que endava nt, i se'n va anar afer diners a la
flage l'lació de Jesús, quan la multitud que estava presenciant aquests sala del cos tat arnb els promotors de pisos. Al cap i a la fí, nosaltres
lamentables fets continuava demanat a Pilat la rnort de Jesús i ell va només féiem un testament! El docu ment tenia dos fulls, pero de
demanar un cossi d'aigua per rentar-se les mans, simbolitzant que no segu ida vare m entendre per que l'ind ividu en qüestió hav ia posa t
va lia ser ell qui dec idís la saya mort. Act ualme nt s'utilitza per indicar cara de sorpresa. Saben qué hi de ia a I'últim paráqrat? Els transcric
que una persona elu deix la saya responsabil itat en algun ass umpte o
que se'n desentén. el fragm ent : "Leo a fa señora compa reciente, por su elección este

Quan Jesús va ser crucificat Pilat va ordenar que es poses una testamento, previamente advertida de su derecho a leerlo por sí, del
inscrípcló en lIatí al capdamunt de la creu, on s'hi podia lIegir "Iesus que no uséf.
Nazarenus Rex luadeorum", que en cata la significa Jesús de Nat-
za rst , rei del jueus. Tot i tes pressions que va rebre, sobretot deis Quin plec de mentides. Ni el notan tenia la intenció de lIegir res,
fa riseus, perqué la subs tituís per una altra que d igués "aquest diu que ni ens va advertir de l dret que nosa ltres va m ex igir. Se n'ado nen?
és el rei deis jueus" no la va voler canviar i va contesta r amb una frase En els formularis notaria ls, usen la forrnula segons la qual pressu-
que també ha esdevingut rnolt coneguda: el que esta escrit, escrit posen que els clients declinem el dret a lIegir els docum ents que sol-
esta. La frase que va posar Pilat a la creu ha estat transfo rmada en el licitem. Qué se'n pot esperar d'aq uells qu e tracten la seva clie ntela
subs tanti u inri, una pa raula que ha estat torca difosa en moltes repre- d'iIIetrada? _
sentacio ns artístiques de la cruc ifixió i que apa reix a gairebé tots els
crucifixos. Aquesta pa raula també forma part de I'expressió popular

per a més inri i equival a ofensa o gre uge .

Especies Iingüistiques protegides

Anna Camps, filologa _ L'Audiencia de Defensa va pagar una
Barcelona conclou
Bufar cullera que és menys greu assequranca de vida
agred ir una dona a la
Menjar. Ex: És un pobre home que passa molts dies sense butar porteria que dins de millonaria a Trillo
cullera . Sin ónirns: alimentar-se, atipar-se, dur-se (res) a la boca, casa
omplir el pap oEx: No ets han quedat diners ni per bular cullera , ali- Segons el diari El País, el Minis·
mentar-s e, atipar-se, dur-se (res) a la boca , omplir el papo L'Aud iéncia de Barcelona ha dictat teri de Defen sa en I'etapa en
Aqu esta frase , com la majoria , és de fa quatre dies, de quan es una sentencia en que rebaixa la qué era dlfigit per Federico Tr illo
menjave n més sopes que no pas ara , de qua n menjar era més sen - pena a un maltractador que va va subsc riure una asseg uranc;:a
zill, era més al imentar-se que disfruta r d'all ó que es menja. Si no fos agredi r la seva dona a la port eria millo naria de la qua! n'eren be ne-
aixi no sena bufar cullera, potser bular lorquilla? o qualsevol altre de casa seva i no dins del pis.
estri qu e se rvís per dur- se el menja r a la boca frui! de la globalitza- l.'Au diencia entén qu e la porter ia ticiaris Tri llo i 20 alts ca rtees més
ció? Qui sapl Sovint, en rnenjar una cosa calenta (sopa, crema...) no és I'hab itatge i no ha tingut
per no crernar -nos primer hem de bufar la cu lle ra. Si la cullera no en compte que el fill de tots dos, del departarnent. La cobertura de
és ple na i calenta, bufar-la no té cap sentit. Per aíxo per poder duro menor d'e dat, va presen ciar l'atac , I'assegu ranc;:a co ntractada inclola
se a la boca el menjar que cremava , havies de bufar. Si no ten ias Aquest sol fet hauría d'haver auq - defu nció , accide nts de rivats de la
I'oportun itat de poder bufar cu llera, no rnenj aves O perqué era bu ida men tat la condernna. cel obert _ práctica d'esports com I'es quí o el
o perq ué et cremaves. En el cas de la frase, perqu é era buida, és patinatge, la caca "major i menor"
ciar. _ al carrer ample i fins i tot episodis no hab ituals
d'emb riagu esa . En cas de defun -
Ja s'ha cornencat a preparar el segon cicle Bitlloch
de Cobla Tardar eció, haurien co brat 450 .759 per

L'Ajun tam ent de Blanes ja s'ha pos at en contacte arnb Cu ltura de la persona, 20 vegad es més que un
Generalita t per tal d'aconseguir el seu supo rt per tirar endav ant el soldat - les víctimes de I'accident
sego n cicle de mú sica de co bla, Cob la Tard or i fer-ne un referent a del Yak-42 van reb re poc més de
Catalunya .
Quim Vall s, reg ido r de Cultura, ha valorat la bona qualitat de les 16.000 e-.
cob les que hi han part icipat i l'assistencia de públic que va augmen-
tar grad ualment. cel obert _ José Bono , actual Ministre de
Defensa , va co nfirmar que aquesta
asseguranya ex istia i es va limitar
a dir que ja n'havia ord enat la
cancel·lac ió. cel obert _

PAPERERIA

I

1 19