Page 3 -

Una Europa espanyola c e O C T U B R E DE 2004 Pàg. 3

Anem a pams. La Unió Europea no va decidir per casualitat que les ens deixen fora de l'Europa lingüística i institucional. Té tot el sentit, La columna
llengües que teñen considerado d'oficials ho hagin de ser, préviament, per tant, que els partits catalanistes exigeixin una rectificació al Govern
en la totalitat del territori d'un dels estats. Aquesta totalitat va ser una español per plantejarse poder demanar el vot favorable a la Constitució REFLEXIONS
exigencia del Govern espanyol, que amenacava amb el bloqueig si europea en el referéndum del próxim 20 de febrer.
els socis europeus no l'acceptaven. Espanyola també és la condició Dit aixó, personalment considero que hi ha prou motius de tipus social El 15 de setembre va comen-
que la Unió Europea només reconegui com a components jurídics els per decantar-se peí vot negatiu. No cal ser cátala per adonar-se, per car el nou curs escolar. Com
ciutadans i els estats. En aquest cas, el terme "pobles" tenia bastants exemple, que si no hi ha una fiscalitat homogénia els drets socials dels cada any l'inici de la nova tem-
enemics més e'nllá d'Espanya, pero la veritat és que José María Aznar pai'sos més desemvolupats acabaran sent seriosament qüestionats porada ha obert un ampli debat
i Josep Piqué van liderar - sense complexos, com diuen ells- el procés i els processos de deslocalització s'acceleraran. I el test que se'ns sobre la saturado de les aules,
d'estatalització definitiva de les institucions europees. proposa no deixa de ser un tractat entre estats que requereix la unani- les dates d'inici del curs o com
Tot plegat es va coure a la cimera de Laken, durant la presidencia mitat estricta per ser reformat ni que sigui mínimament... Segur que a facilitar la integració escolar
belga de la UE, el desembre del 2001. Allá la diplomacia espanyola tots vostés aquesta constitució els recorda alguna altra. Salvador Cot, ais nouvinguts. La majoria de
va fer tots els esforgos possibles per imposar les condicions que ara periodista • poblacions, i especialment
les costaneres, han crescut
Crònica del Pie Ordinari de setembre La Generalitat no deixará fer mes molt aquests darrers anys i no
amarradors a la Costa Brava s'ha tingut en compte que els
servéis que hi havia eren del
Eduard Coloma regidor d'Esquerra Republicana de Catalunya. Eis dies 16 i 17 de setembre es basa en périodes de máxima tot insuficients. Aixó explica la
es van celebrar a l'Estartit les afluencia, com l'agost, perqué presencia de barracons a la
Lloret no és vila antitaurina Jornades sobre gestio de qualitat aixó no justifica ni les amplíacions majoria de poblacions. Alguns,
al litoral, organitzades per l'Ajun- de ports veils ni la construcció de com els del Joan Batlle de
L'Ajuntament ha tombât una proposta per declarar Lloret de Mar tament de Torruella de Montgrí, el ports nous. Blanes, ja formen part de la
vila antitaurina i manifestar-se en contra de les curses de braus, Conseil Municipal de l'Estartit i la historia del centre. A Lloret, la
presentada pel grup d'ERC, a l'oposició, en el pie del passât 30 de Generalitat. Els responsables de ports casa de la cultura va ser anys i
setembre. L'argumentació de l'equip de govern de CiU i del PP és esportius que van assistir a la més anys la seu dels instituís.
que la moció no es va voler consensuar i que correspon a la Gene- Els responsables de la majoria jornada també demanen més La solució seria no permetre
ralität prohibir les corrides. de ports esportius es van queixar canals de comunicado amb el que els pobles creixin urba-
de la manca d'amarradors. Jordi govern català, sobretot quan s'ha nísticament mentre no hi hagi
Aquesta proposta, que el grup república va treballar conjuntament Cañas, director general de Poli- d'actuar de manera coordinada i els servéis básics garantits, és
amb la plataforma antitaurina de Lloret, va centrar l'atenció de la tiques Ambientais i Sostenibilitat, amb rapidesa, perqué es vessa a dir la sanitat i l'educació. En
sessió ordinaria corresponent al mes de setembre. En el debat está a favor de "pactes" amb carburant o hi ha cap altra irregu- cas contrari, cap govern podrá
de la moció, l'alcalde de Lloret i portaveu de CiU, Xavier Crespo, els diferents sectors ¡mplicats laritat. També van demanar més solucionar les mancances
va afirmar que les declaracions de vila antitaurina de Tossa i als ports per donar el màxim de implicado del govern a l'hora de quan es generen.
Barcelona no havien servit per a res i va assegurar que E R C ho cobertura possible a la demanda mantenir les instal-lacions. el cel
tenia molt fácil per canviar la Ilei a Catalunya. El ponent de la d'amarradors. Pero Cañas no obert • En aquests moments es parla
moció, el república Eduard Coloma, va defensar els drets dels de que l'any vinent el curs
animais i va rebre mostres de suport des del public per part de la El govern creará l'Agènda Catalunya comencará el 5 de setembre,
plataforma antitaurina. Turisme amb el sector privat és a dir, deu dies abans. La
pregunta és clara: aixó vol dir
Però el més destacat de tot és que el punt es va votar a títol indivi- El govern cátala creará l'any d'hotels, de campings, de cases que a mig del curs hi haurá
dual i no per grups, que és el sistema habitual, perqué en el si de deu dies més de festa. Quins
cada formació hi havia opinions diferents, Finalment, la iniciativa no que ve l'Agènda Catalunya rurals, etc. En Tactual Turisme de servéis s'oferiran ais pares
va tirar endavant per 6 vots en contra, 3 a favor i 8 abstencions, la que trebailen per no deixar els
major part de les quais eren de CiU. Turisme que es constituirá amb Catalunya només hi ha represen- filis desatesos? De moment,
cal felicitar les poques inicia-
L'altre tema polèmic de la sessió plenària va ser el canvi de nom capital public i privât i suposarà tados les cambres de comerç. tives publiques i privades que
del carrer Jardins, un vial sense sortida i situât al centre de la vila, hi ha per a fer més compatible
al carrer Cullar. La nova denominado, aprovada amb els vots de un gir en la política de promoció A banda de prendre decisions el món laboral amb el familiar.
CiU i el PP, va ser motiu d'un debat llarg entre el regidor de gover- Algunes escoles obren abans
n a c i , Ignasi Riera (CiU), i el regidor socialista Darwin Austrich. de Catalunya a l'exterior. De amb les administracions, el sector de les nou i allarguen Thorari
L'argumentació de l'equip de govern era que s'havia de posar el a les tardes per facilitar que
nom de Cullar en honor al municipi andalús amb que Lloret està moment, és una proposta .però privât haurà d'aportar capital. els pares puguin treballar.
agermanat. Entre el public, hi havia veïns del carrer Jardins, que en Les iniciatives, pero, són molt
acabar el pie van denunciar que el govern municipal no els havia hi ha "consens politic" per tirar- Segons Josep Antoni Donaire, redui'des.
consultât el canvi de nom i que, de fet, no els havia informat de res.
Dies després, eis afectats es van seguir queixant per la situado, la endavant. Ara hi ha Turisme diputat gironi del P S C , "el pressu- Un fet que cal teñir dar és
que han qualificat de perjudici innecessari, perqué creuen que el que l'educació ha de ser un
nom de Cullar s'ha de posar però en un carrer encara pendent de Catalunya que és un ens post ha de ser élevât, gairebé el objectiu compartit entre pares
d'habitar. Finalment, després de l'enrenou créât, fonts del govern i professors. L'escola no pot
municipal han anunciat que no es descarta tirar enrera l'acord de que depèn del Departament de doble que aquest any té Turisme substituir en cap cas la tasca
pie per trobar una sortida consensuada amb els 24 veïns del carrer dels pares. La participado
Jardins, el cel obert • Turisme i que desaparecerá amb de Catalunya, uns 20,9 milions activa d'aquests en els centres
també hauria de ser molt més
la creado de la nova agencia. El d'euros." Donaire també pro- intensa. Si no hi ha temps de
participar en l'organització de
nou organisme permetrà la parti- posa que el govern destini fons les activitats, el mínim que es
pot demanar és la presencia a
cipado de tots els sectors turis- a la reconversió hotelera, el cel les reunions o quan es convo-
quen eleccions. En la majoria
tics: cambres de comerç, gremis obert • dels casos el percentatge
de participado és molt i molt
L'acudit de Lluis Puigverd. El Punt reduit. Joan Ferrer i Bernat
és periodista de Radio
Marina •

La realitat intercultural de Lloret LES TENDENCIES
EN SABATERIA
Un 60% de les persones que es Per poder sensibilitzar la pobla- Les federacions diuen "si"
van empadronar a la nostra vila do sobre les diferents cultures Lf\ mecció
durant el mes de setembre son que conviuen a Lloret, la comissió El 22 de setembre es van va demanar que s'hi inclogués
immigrants. Segons fonts con- de Solidarität, formada per diver- reunir a Wupertal (Alemanya) en per tenir una idea de quines eren Verge Maria, 17- Tel. 972 33 66 86
sistorials, 388 persones es van ses ONGs locáis, ha organitzat assemblea del Comité Interna- les intencions de la resta de fede- Blanes • centre
inscriure en el registre municipal un seguit d'actes dedicats ais cional d'Hoquei sobre patins 21 racions en la votació que es farà
en el mes passat, de les quals immigrants, que es coneixen com federació que van donar suport el 26 de novembre en la reunió
232 eren nascudes fora de l'estat la II Setmana Intercultural i Soli- a la Federació Catalana de de la federació internacional. El
espanyol. El regidor de benestar daria. La iniciativa, que arriba pre- Patinatge en la seva cursa per résultat va ser molt positiu pels
i familia de l'ajuntament, Roma cedida per la bona acollida de la al reconeixement internacional. catalans.
Codina, considera que la xifra primera edició, es va dur a terme Totes van aprovar que Catalunya
del 13 al 17 d'octubre. Els actes participi en el Mundial B que es La majoria d'assistents va votar
expressa la realitat intercultural més destacáis són taules rado- disputará aquest mes a Macau a favor de la selecció catalana
de la poblado i assegura que nes, débats, concerts, lectura (Xina).En l'ordre del dia de l'as- per més que el président de la
aquesta situació fa que "augmenti de contes i sessions de cinema semblea no hi apareixia aquest federació espanyola v a exposar
la sensibilització vers la gent que infantil, el cel obert • punt, però la federació de Macau els seus arguments per tombar la
ve de fora". decisió. el cel obert •