Page 7 -
P. 7
AIRES LLORETENCS —7
qual és missió de I home l'exclussiva dedicació a i sales de tè, concerts a càrrec de músics esponta-
l'oració i ai culte; i senyala per a la dona el treball nis executors d'una música monòtona en grau su-
que efectua amb conformació fanàtica. perlatiu.
Els alarbs provenen tots de tribus nòmades del Tampoc la dansa té les seves regles d'art i
desert. Són guerrers i altius i d'elis és la costum consisteix en una sèrie de moviments i contorsions
de córrer ta pólvora, festa que consisteix en des- que efectuen una o més dansarines seguint al seu
bocar els caballs que monten mentre ells engeguea parer, el ritme de la música. En les exhibicions en
la seva arma llarga que després tiren en l'aire públic es veu a voltes tirar-se al sòl la dansarina i
copçen amb singular maestria. Fan varietat de fi- s'alça solament per a verificar de nou aquelles
ligranes i equilibris i deturen seguit en sec. els contursions quan algú ha decidit col·locar damunt
seus corcers. Són molt vistoses les corregudes de el front d'ella una o més monedes de plata que re-
la pólvora que efectuen, luxosament abillats, els cull, sense, però, que l'intèrval representi el més
soldats indígenes de Regulars en les festes militars. lleu descans pels executors de la inacabable cançó
enfadosa.
Els moros, en què vulgarment s anomena així
a tots els indígenes morroquís, formen raça apart Per la diferència de religions es celebren, al
i es caracteritzen per llur avarícia i voluptuositat. Marroc, tres dies de festa a la setmana. El diven-
De les races de religió mahometana és aquesta la dres és el dia dels mahometans i en determinats
més civilitzada i d'ella en surten els tolbes, (lletrats) llocs s'anuncia amb una canonada a la sortida del
els fekis (advocats); els kadís (jutges); els adults sol. El dissabte celebren la seva els jueus; i, ja no
(notaris) i els bajàs (governadors de ciutats i kà- cal dir-ho, és festa pels europeus el dia del diu-
biles). menge. La festa del divendres, ensems que les
Pasqües igualment mahometanes del Mulim i del
Els negres descendeixen principalment del Ramadà, mereixen capítol apart i procurarem par-
Sudà i Guinea i quedaren al Marroc quan passa- lar-ne en articles successius que com ja hem dei-
ven en nombroses caravanes que es deturaven a xat dit dedicarem a les costums i notes més inte-
Tumbuciú i a Tafilete. Acceptaren la religió de ressants d'aquest país on predominen els creients
Mahoma que els seus amos els imposaven i per de les doctrines del Corà.
aquest motiu se'ls dispensaren atencions i se'ls
permeté l'unió amb els demés mahometans; eman- Tetuan, setembre de 1935.
cipació per la qual han arribat inclús a ocupar càr-
recs importants. LES RUÏNES DE GRÈCIA,..
Els jueus procedents de Judea i de religió he- «VIA.TGES & TURISME ESPLAI.
braica viuen en les ciutats i en barris anomenats
Mel·lah de carrers estrets i de cases endreçades i Demanin detalla i pressupostos.
relativament luxoses. La seva civilització no des- Ací a la nostra Redacció.
diu de l'europea i gaudeixen en el seu caràcter de
disposicions immillorables per al comerç que cons- Degut a no tenir encara del tot organitzada
titueix el seu principal mitjà de vida. D'ella són les aquesta molt interessant secció, no ens ha estat
més riques joieries, sabateries i bazarsen general. possible encara donar compte en aquest número
Vesteixen força a l'europea en especial les joves dels partits de futbol que es vénen celebrant en el
gernacions. La dona té fama per la seva bellesa i nostre camp, ni de cap altra manifestació esporti-
elegància. va de les moltes que s"escuuen arreu i que suposem
d'un gran interès per als nostres volguts llegidors.
Són força importants les colònies de jueus de
Tetuan i Tànger. A partir del proper número, si Déu vol, pr°-
cut'arem que mai no manqui aquesta secció, amb
El protectorat espanyol produeix lapiços, cui- el major nombre de detalls possible, per tal que
ros, pells, llana, ous, grans i fruites. tingui dintre el periòdic la importància que es
mereix.
De l'agricultura podria extreuren força més si
es conreessin terrenys que resten en el major
abandonament. De més a més caldria el perfeccio-
nament de l'agricultor indígena en els coneixe-
ments més elementals de la seva art i dels quals
ordinàriament n'està mancat.
***
En general la música mora, no disposa d'ar-
tistes que la conreïn i per a executar-la es conei-
xen escassos instruments: la gaita, l'arpa, el llaüt,
la pandereta, la sambomba, la castanyola de ferro
i algun altre. Es força corrent sentir en els cafetins
