Page 4 -
P. 4
4— AIRES LLORETENCS
de color i noble coraígia que els hi donaren les serenament el seu vot, i volem remarcar i retre
nostres belles dones. també el nostre millor elogi a la senyora Cristina
Soliguer de Del Rio la seva noble intrepidesa en
Feta, no obstant, aquesta joiosa manifestació, la defensa del seu lloc honorable.
no podem menys d'expressar el nostre sentiment
i unir-nos a la protesta silenciosa, però severa, I voldríem ara que aquella memorable jornada
dels bons lloretencs pels fets desagradables de la representés per a nosaltres, les dones, no la flama
diada, dels quals per massa repugnants i sobrada- d'un moment ni l'esplet d'una circumstància, sinó
ment coneguts de les nostres lectores no volem ni la sement de fecundes i exuberants activitats la
esmentar-los. Lloret és un poble rialler i de tota veritable representació d'un punt de partida histò-
bondat; un poble que estima les seves coses i que rica encaminat dretament a noves i pràctiques
fins ara podia orgullir-se del seu temperament pa- actuacions.
cífic i hospitalari, i és per això que es dol doble-
ment i no vol ni li escauen fets vergonyosos ni Dones de Lloret, animem- nos! Haveu comen-
corredisses com les d'aquell diumenge. çat bé; prosseguiu que ara ve la millor feina...
Felicitem coralment l'entusiàstica activitat de Estudiem-nos, apliquem-nos i actuem-nos. I no
les nostres bones dones, la valentia singular oblidem que la Pàtria té per fonament la família, i
d'aquelles que, malgrat els entrebancs, emitiren que el fonament de la família és la DONA.
LA NUR1
FULLEJANT... prop de can «Aubà», el cas és que en les recerques
no varen trobar-ne ni un per a remei.
RECORDS D'INFÀNCIA
I El que havia passat era el següent: Assabentat
en Pinyana—que era coronel de llanceros—de què
DE L'ÚLTIMA CARLINADA l'única partida de carlistes que quedava en tota la
«província» de Girona es trobava en una casa de pa-
Per REUGILOS gès del nostre terme, (no recordo ara ben bé quina
era) havia disposat que els voluntaris que portava in-
CVegi's els números 2, 3 i 4 - Acabament) corporats en els seus esquadrons de llanceros anessin
a atacar-los i millor si podia ésser copar-los en dita
L dia de la mort de la meva àvia—ma- casa, mentre la caballeria, escampada per les carrete-
re de la meva mare—mentre els tres res des de l'ermita de les Alegries fins a can Carra-
germans i el nostre cosí-germà n'Es- bana, s'encarregaria de tallar el pas als que poguessin
tiu esperàvem l'hora de l'enterrament tot jugant escapar fugint cap a mar.
a pilota en el segon pis de casa, un dels quatre
va veure uns deu o dotze soldats de cavall arrimats Acabada del tot la guerra en tot Espanya el go-
a la paret del cementiri vell que mira a la carretera. vern va disposar que un dia que ell ja fixava, es fes
Esperonats per la curiositat miràrem tots quatre per un somatent general en tota la nació per tal d'agafar
les finestres que donen al carrer i en vàrem veure al- al carií que es trobés si fos cas que encara n'hagués
tres tants que galopant, pujaven la «Costa de Carbo- quedat algun.
nell». Com que a l'ensems la pujava també el cotxe de
l'Avi Agustí, el varen deturar, i, després d'haver ben Arribat aquell dia, encara l'alba no havia obert
examinat els viatgers que hi anaven a dintre, el van l'ull, que ja les campanes voleiaven de bo i millor i
fer retornar al poble, quedant-se ells deturats al cim les cornetes d'en Pinyana,—que per haver estat ell
de la pujada. el que va acabar, dintre del nostre terme, amb els
pocs carlins que hi havia a la «província,» va voler
A la caiguda de la tarda, uns quants soldats i vo- venir a reforçar amb els seus esquadrons al somatent
luntaris, embarcats en caros i en barques de sardinals de Lloret,—tocaven a diana per tots els carrers del
varen recórrer, prop de les roques, desde la punta de poble, fent obrir l'ull a tots els lloretencs petits i
«La Carabera» fins a la platja de «La Boadella», men- grans.
tre altres voluntaris i soldats vigilaven pel costat
de terra. Tots els homes hàbils per a aital quefer, uns amb
escopeta, altres amb bastons i els més amb l'esmor-
Malgrat i haver manifestat algun terrassa que zar dintre un cistell, d'un cabaç o d'un simple moca-
ell havia vist uns carlins que fugien cap a mar, i un dor penjat a la mà, feren cap al passeig quan tot just
altre hi afegia que havia vist com un liancero anava apuntava el dia.
per enfitolar un carií que havia atravessat la carretera,
Una vegada reunits al passeig l'alcalde—que si
mal no recordo era N'Agustí Font, que, dit sigui de
pas, ha estat l'alcalde que més millores ha realitzat a
Lloret—va donar-los les oportunes instruccions, i
tots, més contents que gínjol van anar-se'n a rècòr-
