Page 3 -
P. 3

AIRES LLORETENCS                                        —3

PACiNA DELANll/Ri

        NOSTRES                                         PLATGES

                IGUREM-NOS nostres platges com          rescudes, convertim-nos tots i cadascun denosal-
                un pessebre conjuminat per un gran      tres en cantors d'aquestes platges, d'aquestes
                artífex, com un jardí de meravelles...  muntanyes que ens envolten talment com si fossin
     Però nosaltres no som així, sabem més d'ala-       muralles que ens abriguen, d'aquests roquicers i
bar les coses dels altres que nopas les nostres.        penyalars que verdegen damunt la mar blava,
     Cal que propaguem arreu que Lloret és un dels      d'aquestes ones que saben imprimir al paissatge a
punts més bonics dela nostra costa, que téplatges       voltes tristor, a voltes alegria...
com Fanals, Canyelles, La Boadella, Santa Cris-
tina... tan admirades pels turistes; aquests troben          Ens portarem com a bons fills de Lloret i en
gràcia i bellesa entot, però nosaltres no hi sabem      copsarem nosaltres mateixos els beneficis.
donar la importància que es mereixen.
     Lloretencs! mireu Lloret, que ésa casa nostra                       ROSA CABRA i CORNELLÀ
que ésl'estoig dela nostra llar i el niu de nostres
amors. Sapiguem copsar totes les belleses que                 «AIRES LLORETENCS» es ven al
tanca i no ens limitem a ésser-ne uns admiradors              quiosc d'En Josep Fàbregas, als baixos
més, convertim-nos tots en sos millors propagan-
distes, com fan elsfillsd'altres viles menys favo-                       de la nostra Redacció.

LA VALENTIA DE LES DONES

     Sota aquest mateix títol, l'il·lustre diputat al        Es cosa detothom sabuda que, fora d'aquí i a
Parlament de Catalunya senyor Pau Romeva, es-           la nostra vila mateixa també, moltes es vegeren
crigué unmolt ben pensat article en EL MATI del         sotmeses a interrogatoris força amoïnosos enla
dia 22, del qual en volem transcriure alguns con-       qual cosa no hisabérem veure altre motiu que el
ceptes pel molt que tenen de lliçó i d'encoratgement:   de dificultar l'accés al col·legi i el d'entrebancar la
                                                        lliure emissió del vot.
     «L'entrada deles dones a l'exercici dels drets
polítics—diu l'articulista—haurà tingut un efecte            «Cap d'elles, però, dessistí. I cal remarcar
que pot ser no s'havia previst».                        aquest fet».

     «Fins ara hauríeu .dit que de molts defalliments        «L'home, doncs,—continua l'articulista—no lé
dels homes entenien la culpa les dones. El «no          dret a excusar-se delafeblesa de ladona per a de-
t'emboliquis» s'havia donat com unlema universal        sertar dels seus deures. La dona li ha ensenya!
de la dona de cara a qualsevulla activitat de l'home    com es compleixen. Ha donat la seva lliçó de
en matèria política que pogués comprometre-li el        valentia a tots; la lliçó d'una valentia autèntica que
pa, latranquil·litat o la seguretat personal. Però, si  no s'exerceix amb una arma a la mà i uncarnet a
hem de judicar per l'experiència de les eleccions,      la butxaca, sinó contra l'arma i contra el carnet,
hem de dir que aquesta timidesa de la dona, si és       per una mera i simple voluntat de no deixar-se
que existia, no s'ha manifestat».                       intimidar».

     «L'acte desortir a votar, per a molííssimes                                   **
d'elles, per raons d'eaat, demalaltia i d'estament,          Atenent-nos ara a la jornada de les eleccions
era unveritable acte devalor que els homes difí-        a la nostra vila havem de palesar des d'aquesta
cilment podem apreciar».                                PÀGINA, la nostra joia més falaguera per la nota
   1   2   3   4   5   6   7   8