Page 2 -
P. 2

2—                                                                    AIRES LLORETENCS

    o t J3«»»ojt:*t.··

                     RA al caient d'una tarda de les més crues                        L'ESTIUET DE SANT MARTI
                     d'hivern de cap a l'any 332.
                                                                             El nostre militar sigué, doncs, sotmès ai càstig sever. 3
                            Tot estava cobert de neu, i un fred ge-   desmantellat de tota roba fou lligat a un pal i exposat a tota
brat enfredoria fins el moll dels ossos.                              la més dura inclemència d'aquell dia tan rigurós.

      3 Sant Martí-el cjui fou més tard bisbe de Tours-oficial,              CNo és pas difícil de comprendre les burles més impúdi-
llavors, de la milícia romana, es dirigia amb alguns orde-            ques de c\uè seria objecte acjuell seu cos angelical per part dels
nances vers les portes de la ciutat d'Amiens.                         altres soldats tots tan esquifits de cor i tan paganitzats!...

       Aquella tarda, com tantes d'altres, s'havia ja desprès                —jlpa,—/( dirien sarcàsticament-ves-ho donant tot,
dels diners cfue portava, i àdhuc de gran part de la seva in-         ara! Crida al teu Déu per a cjuè baixi a abrigar-te!...
dumentària, per a abrigar i socórrer als pobrets cjue havia
trobat pel camí, cjuan topà amb un altre el (\ual micj nu i gla-             3 com el punyirien al Sant militar totes acfuelles burles!...
çat del gebre llençava sospirs de pietat.                                    Emperò, cjuè se'ls endona de les injúries i de les flagel-
                                                                      lacions als cjui estan vertaderament amarats de l'amor del
       £1 nostre militar-caracteritzat per Vexcessiva generositat     Cristl...
vers al proïsme,-sent una forta engoixa de no poder-lo auxi-                 Sant Martí, a exemple del diví Mestre, girà l'esguard
liar, puig cjue veu cjuebo ha donat ja tot. Es reconcentra, però      al Cel com pregant per a aquells orbs de la llum de la fe.
un moment, es dóna una mirada penetrant iveu, cjue encara                    3 acjuí la tradició conta djue en acjuell moment brillà un
es ric comparat amb aquell dissortat mancat fins de la cosa           sol esplèndit i reconfortant, vibrà un airet càlid i placèvol, els
més indispensable. D'un cop d'espasa doncs, parteix son man-          arbres es revestiren de verd, s'oí cantar als ocells i la natura-
tell i en dóna el millor troç a aquell pobret cjui resta ageno-       lesa prengué l'aspecte'd'uns dels millors dies del mes de maig....
llat bo i petonejant acjuella almoina beneïda....
                                                                                                        ***
       3 el soldat prossegueix la seva ruta...                               3 des de llavors ençà, cada any per la primera Quin-
                                                                      zena de novembre, c\uan la tardor ens ha ja saludat amb els
       La disciplina militar és inflexible-, «el soldat cjui es des-  primers freds cjue li anticipa l'hivern, solen rebrotar uns
pulla de l'uniforme o se'l deixa prendre se'l castiga terrible-       cjuants dies clars i d'un sol tot estival, és l'ESTIUET DE
ment».
                                                                      SANT MARTÍ.
                                                                                                            JOAN DE LA FONT

NOTA SUPLICADA

  AJUNTAMENT DE LLORET DE MAR

     Prendre a préstec a la SECCIÓ D'ASSEGU-                                                                                  (Continuació)
RANCES SOCIALS de la CAIXA DE PENSIONS
PER A LA VELLESA I D'ESTALVIS de Barcelona,                           l'Entitat creditora, o en el de la seva sucursal de Bla-
la quantitat de cent vuitanta mil pessetes, o menys                   nes. Totes les despeses de les escriptures, impostos
si les obres a realitzar no arribessin a aquesta suma,                o contribucions i les altres que ocasioni aquesta ope-
destinada a la construcció d'escoles al tipus d'interès               ració, aniran a càrrec de la Corporació, com també
del cinc per cent anual, amb la garantia dels arbitris                els que puguin causar-se per exercitar l'acció Hipote-
sobre carn o consum de les mateixes i escorxador i,                   cària, o per a exigir judicialment el compliment del
subsidiàriament tots els altres ingressos municipals i la             contracte. Aquesta Corporació haurà de tenir asse-
hipoteca de l'edifici escolar i del seu solar i amb les               gurada contra incendis la garantia immoble oferta.
altres clàusules i condicions pròpies dels contractes                 També es somet als Jutjats i Tribunals del domicili
d'aquesta mena establertes en aquella Entitat presta-                 Central de la CAIXA.
mista, que es refueicen a les següents: El préstec s'a-
mortitzarà en dotze anualitats, mitjançant el paga-                         L'entitat creditora es farà càrrec del cobrament
ment d'un cànon anyal, que comprendrà capital i                       de les vuitanta, mil pessetes que ha concedit l'Estat en
interessos; a raó del tipus esmentat, i amb la facultat               qualitat d'auxili per a la tal construcció, per a aplicar
per part de la Corporació municipal, d'avançar l'a-                   el seu import al reintegrament de les anualitats del
mortització, si li convé. Les anualitats es dividiran eh              préstec. Si resultés insuficient el recurs o arbitri es-
quatre parts que deuran satisfer-se en cobrar cada                    mentat, la Corporació deutora s'obliga per tal de què
trimestre natural de temps. El pagament del capital                   no hi hagi demora en el pagament de cada termini,
i dels interessos es farà a Barcelona, en el domicili de              a suplir la dificultat amb els altres ingressos que pos-
                                                                      seeixi, isobre els quals, pel seu caràcter de garantia
                                                                      subsidiària, reconeixent a la Caixa el seu caràcter de

                                                                                                                  (Continua a la pàgina li)
   1   2   3   4   5   6   7