Page 6 -
P. 6
AIRES LLORETENCS
ESTAMPES DEL MARROC
Per Francesc Mas i Ruhí
—i—
A MANERA D'ENTRANT
AL LECTOR AMIC—NOTES BREUS D'HISTORIA.—RACES.—PRODUCCIONS.—LA MUSICA I LA
D ANCA.—FESTES.
N O puc menysprear, lector amic, la mesa mora. La nota fou violent; i a la protesta
ocasió de poder oferir-te des de les cortès del Sultà—car per certes extralimitacions no
planes d'AIRES LLORETENCS, estava tampoc Espanya neta de tota culpa, ensems
informacions interessants sota aquest títol d'ES- que la col·locació dels esmentats termes no s'havia
TAMPES DEL MARROC. fet de manera molt escrupulosa—contestà O'Don-
Terres enllà, enllà de la mar, tothom hi sap nell més violent encara i el 22 d'octubre del mateix
l'existència d'aquesta terra estranya, teatre anys i any les Corts declaraven la guerra a l'Imperi Mar-
més anys de drames sanguinaris que ompliren de roquí. Des de llavors daten les sagnants guerres
dolor milers de llars. I avui encara, no sé si amb de l'Africa. I la desorganització i abandonament en
raó o sense, esgarrifances de temor s'apoderen què llavors es tenia l'exèrcit espanyol, més la vani-
més d'un cop del que ha de pensar-hi. Cal dir, tat d'uns generals que cercaven sols llurs conde-
però, que en són foragitades ja les causes i hi res- coracions sense reparar, feu que l'objectiu de la
ta solament la història de jorns tristos i d'altres primera guerra s'aconseguís a costa de grans ves-
paradoxalment més gloriosos pel que de trisl tin- saments de sang, ocupant la plaça de Teluan el dia
gueren; un present de curiositats als ulls del foras- 6 de gener de l'any 1860.
ter i un futur que apar benigne i laboriós.
De tot ço dit et parlaré, si bé no puc ni vull La pau no va trigar a tractar-se i va signar-
descriure amb tot detall el molt que hom en diria... se el propi 1860 si bé ens diu la història que aquell
Procuraré, però, posar en tots els meus treballs tractat va deixar ben pocs contents.
allò de més relleu d'aquest país estrany i dels seus
naturals que per les seves costums no ho són pas A primers del nostre segle el Sultà moro, sen-
menys. tint la necessitat de civilització del seu Imperi pro-
posà la celebració d'una conferència internacional
** que tingué lloc a Algecires. Es començà el 16 de
Es coneixen detalls històrics del Nord africà; gener de l'any 1906 i hi prengueren part represen-
els més antics de quan la invasió fenícia, aproxi- tants d'Espanya, França, Marroc, Alemanya, Àus-
madament l'any 1600 (A. de J. C.) època des de la tria, Bèlgica, Estats Units, Inglaterra, Itàlia, Holan-
qual el territori marroquí passà per infinitat de co- da, Portugal, Rússia i Suècia. I en ella es signà
lonitzadors i conqueridors. No foren els espanyols l'acta per la qual quedava encomanada a Espanya
els menys destacats en les seves conquestes i i França la realització d'una missió tan delicada...
ocuparen vàries places les produccions de les
quals anaven explotant. ***
A mitjans del passat segle XIX eren possessió
d'Espanya les places d'Alhucemes, Melilla i Ceuta. Són varies les races que poblen el protectorat
La pirateria mora, terror de la navegació mercant Nord-africà si bé la convivència entre elles i llurs
en tota la costa marroquí, tenia igualment com a enllaçaments ha fet que no es conservessin de ma-
objectiu del seu pillatge les dites possessions i per nera ben pura els distintius de cada una principal-
a lliurar els ciutadans de les seves invasions el co- ment a les ciutats, on a excepció de la jueva —que
mandant general de Ceuta, d'acord ainb el govern per la seva diferència completa de costums i reli-
espanyol començà en 1859 la construcció de varis gió conserva intactes les seves característiques—
forts als voltants de la ciutat essent-ne el primer el és difícil la distinció d'unes i les altres. Una, però,
Cos de Guàrdia de Santa Clara. la negra, destaca tot seguit pel seu color.
Temorosos els moros no sotmesos de què
Espanya intentava engrandir-se en aquell territori, Les principals són: els berberiscs, els alarbs,
un jorn atacaren el forfí i el destruïren. La ofensa els moros, els negres i els jueus.
mereixia un escarment i s'exigí del Sultà la reedifi-
cació de l'esmentada obra com també la nova col- Els berberiscs són els antics pobladors dels
locació d'us termes arrancats igualment per l'esco- Estats Berberiscs i que es feren famosos per llur
pirateria i guerres contra els cristians. Es distingei-
xen pel seu caràcter inquiet i treballador ço que
és degut segurament a què no professen amb l'es-
crúpol dels altres la religió mahometana per la
