Page 5 -
P. 5
AIRES LLORETENCS
rer plans i muntanyes, caletes, cales i platges del nos- dir: «Doncs d'ací no passarà!!» I traguent-se de la
tre terme, sense que trobessin ni un sol carií. cartera un paper va dir al quefe carlista: «Llegeixi'l
per si s'hagués oblidat de qui sóc jo». Sense acabar
En cap de les moltes notes que guardo en l'arxiu de llegir-lo, el quefe respongué: «Si Vostè ho mana...»
de la meva memòria hi trobo si el batalló dels menuts i va deixar que l'alcalde se'n entomés al poble amb
delPuig hi va assistir portant-me a mi al cap amb l'es- En Llobet.
pasa desenveinada... Llàstima que no ho pugui fer
constar així! Car en cas d'haver-ho pogut fer potser Hom va suposar que aquell document era la
si que encara algú em tindria per valent; que no és credencial de membre de la Junta Provincial Carlista.
poca cosa que diguessin això de què hom està discu-
tint a manca de força de raó pot fer valer la raó de Durant aquell temps en què els carlins feien ser-
la força. vir de centinelles als homes del poble, encara algú de
casa no sentia dir «Vénen carlins» que el pare talment
En el fort de la guerra encara que fossin pocs com si s'avaporés, desapareixia del davant nostre, i
els carlins que vinguessin, mai no manaven a cap fins i tant els carlins no se'n haguessin anat, no el
veí del poble que anés a vigilar els camins i carrete- veiem ni en palla ni en pols. Fins uns anys després
res per tal que, en cas de venir forces del Govern, d'haver-se acabat la guerra no vàrem saber ni jo ni
els avisessin a temps i els carlins tinguessin temps de cap dels meus germans on s'amagava dintre de casa
fugir; però a les acaballes de la guerra si que ho feien mateix.
i amb amanaça de pena de mort si no ho complien.
Malgrat no estar Lloret armat, el que equival a
Els que més abús feien d'aquest manament eren dir que més d'una vegada es va donar el cas de que
un cabeciila que em sembla que es deia Gelabert, i en en uh mateix dia hi veiéssim tropes del Govern o vo-
Soliva, fill de Tordera, que pel fet de tenir una ger- luntaris i carlins, mai no hi va haver cap combat din-
mana a Lloret—la mare de les senyores Desunvila— tre del nostre terme.
cada dos per tres venia.
L'única desgràcia que hi va haver a conseqüència
Tampoc fins a les darreries no se'n van empor- de la guerra va ésser la mort de l'avi del senyor An-
tar pres a cap alcalde per manca de pagament de toni Clausell, que es va escaure de la següent manera:
l'impost de guerra que feien pagar a tots els pobles.
En canvi, ja a les darreries de la guerra, van empor- Com que s'havia donat el cas, més d'una vegada
tar-se'n per dues vegades a l'alcalde que li deien £nTV- que li canviessin un o dos cavalls bons—com ell sem-
deioque vivia, i crec que n'era propietari, a aquella pre els tenia—per algun de molt vell o coix, va com-
casa on avui hi ha instal lada la fonda EL COMERÇ. prar al meu pare un hort tancat prop de cal Terricer
per tal d'hanar-hi a amagar els caballs més bons que
Se'l van endur perquè li exigien un pagament tenia. D'aquest hort el meu pare n'havia comprat el
extraordinari per a fer efectiu el qual ell no tenia ca- solar i l'havia fet murallar per a poder donar feina,
bals disponibles ni temps per a fer-los cobrar dels aleshores que n'hi havia tanta escassedat, a dos pale-
veins. La darrera vegada que va succeir això el pare tes i a dos manobres que mai no havien treballat sinó
dels senyors Llobet que junt amb un altre veí venien amb ell.
de cacera o de passejar, el cas és que portava esco-
peta, va ensopegar-se trobar als carlins prop de can I va succeir que un dia estant-se l'avi Clausell
Taulina de pagès, i, veient que portaven l'alcalde fent la migdiada, al millor de la son, la seva dona, sa-
pres, va demanar al quefe dels carlins que el deixés bent que venien carlins, va córrer a despertar-lo cri-
en llibertat. Veient que aquell no li'n feia cas va treu dant-li: «Corraü Corral! Aixeca't, que vénen car-
re's l'escopeta de l'espatlla, i, al pit de l'alcalde va lins!». Tant fort va ésser l'ensurt que el bon home va
rèbrer, que va morir repentinament.
Acusaria, no fa una excessiva tolerància sinó àdhuc una l'amor propi ferit de tots els bons llofetencs. Ningú no sap
complicitat per part nostra, si després de l'acie inic i vergo- tampoc perquè després d'haver estet detinguts a Tossa
nyós comès el dia de les eleccions, ens aguantàvem i persis- aquells senyors no foren portats a Lloret davant el Sr. Jutge
tíem en el més rigorós mutisme. de primera Instància el qual fou cridat perquè instruís suma-
ri del fel.
Es fa per tercera volta que el poble lloreienc es veu ve-
xat i ultratjat fins en el més pregon de la seva dignitat, no Davant d'això, Aires Lloretencs que té com a finalitat
sols políticament sinó civil i social i per tercera volta ens primordial la de vetllar pel bon nom i dignitat de Lloret, pro-
hem quedat a les fosques; ningú, des de dalt la Casa de la testa enèrgicament i en nom del poble de l'impunitat amb
Vila, no s'ha dignat donar la més mínima satisfacció a què actuen aquells senyors i de la passivitat amb què es
comporten les nostres autoritats.
^
Turista!!
cT'interessa conèixer Lloret? Vina a la nos-
tra Redacció on hi trobaràs un bon guiatge.
