Page 15 -
P. 15
Els articles
d’Alemanya, el Regne Unit i també de Barcelona,8 juntament
amb la normativa del Ministeri d’Informació i Turisme, es
va finançar i regularitzar el naixement d’una ciutat centrada
exclusivament en el turisme i marcada pel seu impacte.
Prospecte informatiu del night club El Cortijo. El motor de l’homogeneïtzació i estandardització dels
allotjaments turístics, i en conseqüència de tota la ciutat, fou
Procedència: SAMLM. Fons: Agustí Maria Vilà i Galí 511.021. Data: 1967. ST: 066.223.001. una política urbana dirigida principalment a promoure la
construcció de nous hotels en comptes de regular i restringir-
de 1959 va obrir la porta al boom turístic de la costa,6 aquest ne la proliferació.Tots els estudis que s’han fet fins ara sobre el
fet no explica per què aquest auge només es va produir en turisme a Espanya assenyalen les autoritats locals, regionals i
llocs com Lloret. En els anys cinquanta i seixanta, el turisme nacionals del règim franquista com a responsables de permetre
es percebia a Lloret com una porta al progrés econòmic i la destrucció, per manca d’una planificació adient, de bona part
a la modernitat europea occidental. La prosperitat, que la de la costa amb la implementació del famós bloc de formigó.
indústria garantia en altres regions, va arribar a Lloret de la Però si fem una anàlisi més detallada de la situació, es pot
mà del turisme. constatar que, almenys durant els anys seixanta, els conceptes
de planificació urbans no pretenien controlar les activitats de
III. Les necessitats i demandes del turisme construcció ni definir normes de regularització. Contràriament,
com a catalitzadors del boom de la construcció, en aquest cas s’ha de parlar d’un pla organitzat del caos. La
l’estandardització i l’homogeneïtzació manca de regulació dels anys seixanta pretenia facilitar al
màxim el desenvolupament d’hotels i blocs d’apartaments.9
El fet que Lloret de Mar esdevingués durant la segona meitat Fins a finals dels seixanta, el boom de la construcció no es va
del segle passat el lloc que és actualment posa de manifest la percebre en cap moment com un fenomen negatiu, sinó més
capacitat d’aquesta localitat costanera d’adaptar-se i adequar- aviat com un símbol de prosperitat i modernitat. Així doncs,
se amb èxit a les necessitats i demandes dels turistes procedents també es pot interpretar el Pla General d’Ordenació de 1957
dels països d’Europa occidental. En l’anàlisi de l’impacte social com un instrument de promoció del desenvolupament urbà
del turisme, aquests conceptes serveixen per explicar la relació i no només com un recurs de política urbana fallida.10 El seu
entre la producció i el consum, o bé entre l’oferta i la demanda.7 objectiu era promoure la construcció per garantir la prosperitat11
Les mateixes necessitats i demandes dels turistes són també i, per tant, anava lligat a una visió de progrés social i econòmic.
un punt de referència per justificar el gran canvi que Lloret va No fou fins a finals del anys seixanta i principis dels setanta
viure sobretot entre els anys seixanta i setanta, i que va donar que aquesta planificació urbana centrada en el creixement va
pas a l’aparició d’una nova uniformitat en el paisatge urbà. esdevenir objecte de crítica, quan el paisatge i el medi ambient
Els propietaris d’hotels i els amos de restaurants i cafeteries van adquirir una nova importància en el discurs social.
van anticipar les expectatives de comoditat dels turistes i
van adaptar els seus establiments. Amb el capital procedent La nova uniformitat urbana i l’enfocament unilateral centrat
en el turisme van provocar un canvi en la percepció de Lloret
6 Pack, Sasha D. Op. Cit. de Mar a l’estranger. Si bé a l’Alemanya dels anys cinquanta
7 König, Wolfgang Geschichte als Geschehen und als Tat. Projektion und Realität es parlava de la localitat com un lloc de vacances tranquil
per a turistes burgesos, en les dècades següents Lloret es va
am Bespiel der frühen Eisenbahngeschichte, dins Dienel, Hans-Liudger; transformar en un epítom clàssic del turisme de masses,
Trischler, Helmuth Geschichte der Zukunft des Verkehrs. Verkehrskonzepte von que havia perdut ostensiblement les seves característiques
der frühen Neuzeit bis zum 21. Jahrhundert. Frankfurt, Nova York, 1997. P. distintives i s’havia convertit en una mena de «no-lloc»12 del
129–145, aquí p. 142. turisme d’oci internacional.13
Möhring, Maren. Veränderungen der bundesdeutschen (Ess-)Kultur durch
Migration und Tourismus. Das Beispiel der ausländischen Gastronomie, dins 8 Vegeu l’exemple del finançament de l‘Hotel Eugenia de Lloret de Mar amb els
Kiessling, Friedrich; Rieger, Bernd. Mit dem Wandel leben. Neuorientierung und préstecs de l‘empresa alemanya de turisme Touristik Union Internacional (TUI):
Tradition in der Bundesrepublik der 1950er und 1960er Jahre. Köln, Weimar,
Bonn, 2011. P. 157–183, aquí p. 183. Arxiu Comarcal de la Selva (ACSE). Hotel Eugenia, Balanç de comprovació
octubre 1967. 1967. 27 Hotel Eugenia, Expedient, 5.1 Balanços inventari
1965-1985. Hotel Eugenia: Contractes d’agències. 1968. 27 Hotel Eugenia,
Expedient 3.6.
9 AHG. Presupuesto Especial de Urbanismo. Ordenanzas Fiscales (1961). 3
Govern Civil 2147.
Vegeu també: de la Torre Barrigón, Andreu. Lloret de Mar 1957-1979,
Construcció i urbanisme durant el boom turístic. Tesi inèdita (1999). ST
052.014.001 (SAMLM).
10 SAMLM. FONS MUNICIPAL 100.000. Pla General d‘Ordenació (1957).
Treball en el qual es fa un resum de la història social, econòmica, turística i
urbanística de Lloret de Mar. ST 106.501.007.
SAMLM. FONS MUNICIPAL 100.000. Pla General d’Ordenació (1957).
Memòria justificativa, normes urbanístiques. ST 106.180.001.
11 SAMLM. FONS MUNICIPAL 100.000. Pla General d’Ordenació. (Revisió)
(1961). Memòria justificativa, normes urbanístiques. Ordenances municipals
d’edificació. ST 106.480.001.
AHG. 2147, 3 Govern Civil.
12 Vegeu Augé, Marc. Nicht-Orte. (Beck’sche Reihe 1960). München, 2010.
13 Baedekers Autoreiseführer Spanien und Portugal, 2a edició 1958, p. 180.
Scharnow-Reisen: Freizeitreisen-Liegewagenprogramm o.J. (50er Jahre).
Historisches Archiv zum Tourismus, D * 06/ca. 45-70 Scharnow 1.
WDR: eff-eff: Busreise nach Lloret de Mar (Fernsehsendung), 08/08/1990,
WDR-Archiv, Archiv-Nr. 0186158.
Hénard, Jaqueline. In Lloret muß man lange nach Spanien suchen, dins
Frankfurter Allgemeine Zeitung (18.8.1983), p. R 1.
15 M a r ç 2 0 1 5
