Page 14 -

Els articles
Lloret de Mar i el turisme1
Moritz Glaser
Llicenciat en història, Universitat de Kiel, Alemània
I. Turisme, translocalitat i memòria social
Són pocs els municipis de la Costa Brava que, com Lloret de
Mar, han estat especialment marcats pel turisme internacional
dels últims seixanta anys. La presència anual de milers de
turistes estrangers des de finals dels anys cinquanta ha deixat
profundes empremtes a la ciutat i a les estructures socials,
així com a les manifestacions de la cultura local i als models
culturals d’interpretació. Pel que fa a l’anàlisi de l’impacte
social del turisme, fins ara la historiografia ha cedit amb
massa freqüència l’autoritat interpretativa a la sociologia, la
geografia i l’economia. En general, les recerques històriques
s’han centrat pràcticament només en qüestions2 socials i
polítiques o bé a analitzar el desenvolupament de diverses
formes de viatjar, que han desembocat en el turisme modern,
sense qüestionar la importància del turisme per a altres sectors
de la societat.
És per això que aquest breu estudi investiga la història del
turisme des d’una perspectiva diferent. Parteix de la base que
el turisme de masses modern de la segona meitat del segle xx
va ser un fenomen transnacional que va afectar sobretot les
societats cap a on viatjaven els turistes. Espanya, doncs, com
una de les destinacions turístiques més populars d’Europa
des de la dècada dels seixanta, resulta un camp d’investigació
molt fèrtil i profitós. No obstant això, només l’enfocament en
llocs i espais específics permet determinar l’impacte social del
turisme. Per poder analitzar la rellevància del turisme en les
estructures socials cal interpretar el turisme com un fenomen
que va influenciar, marcar i plantejar nombrosos reptes en
localitats, ciutats i municipis. El turisme és, per tant, un fenomen
translocal3 que va incidir en processos de desenvolupament
més enllà de les fronteres i que va provocar, o bé accelerar,
processos de canvi. Conseqüentment, les particularitats d’un
lloc o d’un espai ja no es consideren elements independents del
temps i, en certa manera immanents, que componen la imatge
típica d’aquestes localitats, sinó el resultat de les relacions i
interaccions amb altres llocs.4 En el cas de Lloret de Mar i altres
destinacions turístiques, les característiques són en gran part el
resultat dels vincles amb els països d’origen dels turistes que
visiten des de fa dècades aquests llocs. La política centrada en
el turisme estranger transforma les ciutats i els municipis d’una
manera determinada. La tesi d’aquest treball es pot resumir de
la següent manera: les elits locals i regionals van interpretar
i explotar el turisme com un fenomen transnacional i com
un impuls exogen de modernització de la ciutat i la regió,
convertint-lo així en un fenomen de canvi translocal. Com a
1 Aquest article ha estat traduït al català del seu original en alemany.
2 Pellejero Martínez, Carmelo. Historia de la economía del turismo en España.
Madrid, 1999.
Moreno Garrido, Ana. Historia del turismo en España en el siglo XX. Madrid,
2007.
Pack, Sasha D. Tourism and dictatorship. Europe’s peaceful invasion of Franco’s
Spain. Nova York, 2006.
3 Epple, Angelika. The Global, the Transnational and the Subaltern. The Limits
of History beyond the National Paradigma, dins Amelina, Anna et al. Beyond
Methodological Nationalism. Research Methodologies for Cross-Border Studies.
New York, Londres, 2012. P. 155-174.
4 Leitner, Helga; Sheppard, Eric; Sziarto, Kristin M. The spatialities of contenious
politics, dins Transactions of the Institute of British Geographers, 33, núm. 3.
2008. P. 157–172 i p. 161.
Full informatiu d’una audició de sardanes de Lloret.
Procedència: SAMLM.
Fons: Amics de la Sardana. Junta Local Informació, Turisme i Educació Popular.
Comissió Oficial de Sardanes i Folklore 708.001. Data: 1958. ST: 056.198.003.
resultat, es va crear una cultura turística pròpia basada en les
exigències i necessitats del turisme, que existia en gran part
separada de la realitat de la població. Per abordar aquestes
qüestions i demostrar aquest punt, cal investigar en els arxius
locals i regionals. Només la memòria social de les ciutats i
regions, materialitzada en la institució de l’arxiu, fa que sigui
possible escriure una història social del turisme, centrada
decididament en l’impacte d’aquest fenomen.
II. De poble de pescadors a destinació turística.
Evolució d’una localitat
Durant la primera meitat del segle xx, Lloret de Mar vivia
principalment de l’agricultura i la pesca, i començava a
beneficiar-se tímidament d’un turisme burgès emergent però
insuficient encara per impulsar el creixement econòmic. Fins
als anys cinquanta, aquesta petita localitat no diferia gaire,
des del punt de vista estructural, d’altres llocs de la costa o de
l’interior del país. Els canvis socials i urbanístics importants
no es van produir fins als anys de la postguerra, coincidint
amb el ràpid desenvolupament del turisme; al qual, per altra
banda, estava directament relacionat. En aquest sentit, podem
considerar la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura
com un parèntesi en què es va paralitzar el desenvolupament
urbà. Després de la Guerra, van arribar de fora de l’Estat
espanyol nous impulsos de creixement i prosperitat que van
fer de Lloret de Mar un dels centres turístics més famosos de
tota la Mediterrània en molt poc temps.5
A partir dels anys cinquanta, Lloret de Mar va adoptar un
model de desenvolupament basat en el «progrés a través del
turisme». Segons els actors locals contemporanis, especialment
l’Administració municipal, el turisme era el mitjà més adequat
per fer de Lloret de Mar una ciutat amb un potencial de
prosperitat sense precedents. Si bé l’obertura d’Espanya
iniciada pel règim franquista a través del Pla d’Estabilització
5 Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar (SAMLM). FONS MUNICIPAL
100.000. Formulari de la Junta Provincial de Turismo omplert amb dades sobre
economia, cultura, turisme, comunicacions i geografia de Lloret de Mar (1943).
ST 077.229.006.
Arxiu Històric de Girona (AHG). Ortsprospekt Lloret de Mar (1959). Caixa
Junta Local de Información, Turismo y Educación Popular.
14 M a r ç 2 0 1 5