Page 14 -
P. 14
Els articles
Lloret de Mar i el turisme1
Moritz Glaser
Llicenciat en història, Universitat de Kiel, Alemània
I. Turisme, translocalitat i memòria social
Són pocs els municipis de la Costa Brava que, com Lloret de Full informatiu d’una audició de sardanes de Lloret.
Mar, han estat especialment marcats pel turisme internacional
dels últims seixanta anys. La presència anual de milers de Procedència: SAMLM.
turistes estrangers des de finals dels anys cinquanta ha deixat Fons: Amics de la Sardana. Junta Local Informació, Turisme i Educació Popular.
profundes empremtes a la ciutat i a les estructures socials, Comissió Oficial de Sardanes i Folklore 708.001. Data: 1958. ST: 056.198.003.
així com a les manifestacions de la cultura local i als models
culturals d’interpretació. Pel que fa a l’anàlisi de l’impacte resultat, es va crear una cultura turística pròpia basada en les
social del turisme, fins ara la historiografia ha cedit amb exigències i necessitats del turisme, que existia en gran part
massa freqüència l’autoritat interpretativa a la sociologia, la separada de la realitat de la població. Per abordar aquestes
geografia i l’economia. En general, les recerques històriques qüestions i demostrar aquest punt, cal investigar en els arxius
s’han centrat pràcticament només en qüestions2 socials i locals i regionals. Només la memòria social de les ciutats i
polítiques o bé a analitzar el desenvolupament de diverses regions, materialitzada en la institució de l’arxiu, fa que sigui
formes de viatjar, que han desembocat en el turisme modern, possible escriure una història social del turisme, centrada
sense qüestionar la importància del turisme per a altres sectors decididament en l’impacte d’aquest fenomen.
de la societat.
II. De poble de pescadors a destinació turística.
És per això que aquest breu estudi investiga la història del Evolució d’una localitat
turisme des d’una perspectiva diferent. Parteix de la base que
el turisme de masses modern de la segona meitat del segle xx Durant la primera meitat del segle xx, Lloret de Mar vivia
va ser un fenomen transnacional que va afectar sobretot les principalment de l’agricultura i la pesca, i començava a
societats cap a on viatjaven els turistes. Espanya, doncs, com beneficiar-se tímidament d’un turisme burgès emergent però
una de les destinacions turístiques més populars d’Europa insuficient encara per impulsar el creixement econòmic. Fins
des de la dècada dels seixanta, resulta un camp d’investigació als anys cinquanta, aquesta petita localitat no diferia gaire,
molt fèrtil i profitós. No obstant això, només l’enfocament en des del punt de vista estructural, d’altres llocs de la costa o de
llocs i espais específics permet determinar l’impacte social del l’interior del país. Els canvis socials i urbanístics importants
turisme. Per poder analitzar la rellevància del turisme en les no es van produir fins als anys de la postguerra, coincidint
estructures socials cal interpretar el turisme com un fenomen amb el ràpid desenvolupament del turisme; al qual, per altra
que va influenciar, marcar i plantejar nombrosos reptes en banda, estava directament relacionat. En aquest sentit, podem
localitats, ciutats i municipis. El turisme és, per tant, un fenomen considerar la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura
translocal3 que va incidir en processos de desenvolupament com un parèntesi en què es va paralitzar el desenvolupament
més enllà de les fronteres i que va provocar, o bé accelerar, urbà. Després de la Guerra, van arribar de fora de l’Estat
processos de canvi. Conseqüentment, les particularitats d’un espanyol nous impulsos de creixement i prosperitat que van
lloc o d’un espai ja no es consideren elements independents del fer de Lloret de Mar un dels centres turístics més famosos de
temps i, en certa manera immanents, que componen la imatge tota la Mediterrània en molt poc temps.5
típica d’aquestes localitats, sinó el resultat de les relacions i
interaccions amb altres llocs.4 En el cas de Lloret de Mar i altres A partir dels anys cinquanta, Lloret de Mar va adoptar un
destinacions turístiques, les característiques són en gran part el model de desenvolupament basat en el «progrés a través del
resultat dels vincles amb els països d’origen dels turistes que turisme». Segons els actors locals contemporanis, especialment
visiten des de fa dècades aquests llocs. La política centrada en l’Administració municipal, el turisme era el mitjà més adequat
el turisme estranger transforma les ciutats i els municipis d’una per fer de Lloret de Mar una ciutat amb un potencial de
manera determinada. La tesi d’aquest treball es pot resumir de prosperitat sense precedents. Si bé l’obertura d’Espanya
la següent manera: les elits locals i regionals van interpretar iniciada pel règim franquista a través del Pla d’Estabilització
i explotar el turisme com un fenomen transnacional i com
un impuls exogen de modernització de la ciutat i la regió, 5 Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar (SAMLM). FONS MUNICIPAL
convertint-lo així en un fenomen de canvi translocal. Com a 100.000. Formulari de la Junta Provincial de Turismo omplert amb dades sobre
economia, cultura, turisme, comunicacions i geografia de Lloret de Mar (1943).
1 Aquest article ha estat traduït al català del seu original en alemany. ST 077.229.006.
2 Pellejero Martínez, Carmelo. Historia de la economía del turismo en España.
Arxiu Històric de Girona (AHG). Ortsprospekt Lloret de Mar (1959). Caixa
Madrid, 1999. Junta Local de Información, Turismo y Educación Popular.
Moreno Garrido, Ana. Historia del turismo en España en el siglo XX. Madrid,
2007.
Pack, Sasha D. Tourism and dictatorship. Europe’s peaceful invasion of Franco’s
Spain. Nova York, 2006.
3 Epple, Angelika. The Global, the Transnational and the Subaltern. The Limits
of History beyond the National Paradigma, dins Amelina, Anna et al. Beyond
Methodological Nationalism. Research Methodologies for Cross-Border Studies.
New York, Londres, 2012. P. 155-174.
4 Leitner, Helga; Sheppard, Eric; Sziarto, Kristin M. The spatialities of contenious
politics, dins Transactions of the Institute of British Geographers, 33, núm. 3.
2008. P. 157–172 i p. 161.
14 M a r ç 2 0 1 5