Page 12 -
P. 12

Fons documentals

FEel lfiocinàs SdeerlrpaoieMtaont                                                   literats catalans. Alguns dels escriptors catalans amb els
                                                                                    quals va mantenir una relació epistolar foren Josep Pla i
Lluís Frigola i Butiñà                                                              Néstor Luján (director de la revista Destino), entre d’altres.
Personal del SAMLM                                                                  També es cartejà amb personatges de Lloret com Esteve
                                                                                    Fàbregas. L’any 1947, publicà un recull de poemes sobre la
Breu biografia del productor del fons1                                              naturalesa, l’amor i la mar, titulat Ginesta, tarongina i alga.
                                                                                    En aquest llibre reuní composicions de la seva joventut i
Felicià Serra i Mont va                                                             també de la maduresa.

néixer a Lloret de Mar,                                                             A partir dels anys 50 va compondre una sèrie de poemes
                                                                                    relacionats amb la nostra vila, com són Ermites de Lloret,
el dia 8 de març de                                                                 Platges de Lloret, o l’inacabat Palmeres de Lloret. A mitjan
                                                                                    dècada de 1960 es va veure afectat per una greu malaltia, i
l’any 1900, i va créixer                                                            va traspassar l’any 1967 a Lloret de Mar, on va ser enterrat4.

al barri de la riera (a la                                                          Deixà inèdites obres de teatre i alguna altra novel·la, com
                                                                                    la que es titula Per què vaig matar. Els últims anys havia
cantonada del carrer de                                                             iniciat una sèrie de poemes breus dedicats a la seva vila
                                                                                    natal.
Sant Oleguer amb el
                                                                                    Tant la documentació com els efectes personals de Felicià
de Santa Cristina). El                                                              Serra i Mont van quedar en mans de Teresa Turull i Sans,
                                                                                    la seva esposa. Amb la voluntat de difondre la seva obra
seu pare era mariner.                                                               i promocionar el seu reconeixement, va acudir i va donar
                                                                                    suport a diversos actes en homenatge al seu espòs: a la
A causa d’aquesta vida                                                              Festa Literària de Lloret; als actes oficials amb motiu de
                                                                                    ser nomenada Ciutat Pubilla de la Sardana (1971); a la
viatgera, el jove Felicià                                                           concessió a Felicià Serra i Mont de la medalla de bronze per
                                                                                    part de l’Ajuntament amb motiu del Mil·lenari de Lloret; a
anà també a Amèrica,                                                                actes d’associacions com Xino-Xano...

en concret a Cuba, on                                                               Ingrés del fons, tractament inicial i
                                                                                    descripció del contingut
treballà per a diverses
                                                                                    Christian Martínez Revilla, després d’heretar el fons
empreses relacionades                                                               patrimonial de Felicià Serra i Mont, familiar seu, va seguir
                                                                                    el camí traçat per Teresa Turull i Sans i, amb la voluntat
amb el transport de                                                                 de fer difusió de l’autor lloretenc, el 17 de gener de l’any
                                                                                    2014 en va fer cessió al Servei d’Arxiu Municipal de Lloret
mercaderies. Des de                      Felicià Serra i Mont                       de Mar.
1917 fins a 1923, va                a la seva biblioteca privada.
desenvolupar tasques                                                                En general, la documentació d’aquest fons va arribar en
de col·laborador i                          Procedència: SAMLM.                     bon estat de conservació; però, tot i així, se li va aplicar el
editor de diferents                Fons: Felicià Serra i Mont 627.000.              protocol habitual per al tractament de fons externs:

                                                ST: 322.012.003.                    	 - Elaboració d’un reportatge fotogràfic sobre l’estat en
                                                                                      què es trobava la documentació en el moment d’ingressar
revistes catalanes que es feien a l’Havana. Fou llavors quan                          a les nostres instal·lacions.

inicià la seva carrera literària.                                                   	 - Neteja en sec i eliminació d’elements que podrien
                                                                                      repercutir negativament en la conservació dels documents
Amb la fi de la Primera Guerra Mundial, va néixer a tot                               (grapes, clips, gomes...)
Europa un esperit d’optimisme, que a Catalunya es traduí
en un moment d’efervescència nacionalista. És en aquest                             	 - Revisió i eliminació de diverses amenaces biològiques
moment, l’any 1923, quan tornà i s’imbuí de les idees que                             que poguessin afectar la resta de documentació (aràcnids,
afloraven a tot el país.                                                              tèrmits, insectes, fongs...)

Tot i que es traslladà a viure a Barcelona, va mantenir un
contacte molt intens amb la vila de Lloret de Mar, fent-hi
estades i recuperant la relació amb les amistats que hi havia
deixat.

Les idees nacionalistes es traduïren en la seva obra amb
articles a la premsa catalanista2, i amb el poema publicat
el 1931, acabada de proclamar la República, A l’Ensenya
Catalana.

En la vessant més literària, l’any 1929, publicà la seva
novel·la més coneguda, Ànimes vincladisses, dintre de la
col·lecció de la Llibreria Catalònia. És la primera novel·la
que transcorre íntegrament a Lloret i tracta sobre els amors
d’una noia amb un pescador i l’aparició d’una actriu de
cinema que comportarà un trasbals en la relació.

Després de la guerra entrà a treballar a la Casa del Libro3                         Un cop aplicat el protocol d’entrada, aquest conjunt
(anterior Llibreria Catalònia) i es cartejà amb diversos                            documental fou traslladat a unes dependències adequades
                                                                                    per tal que es pogués iniciar el procés d’organització i
1  Per ampliar dades sobre la biografia de Felicià Serra i Mont, consulteu:         descripció. Així, a mesura que s’avançà en la classificació i
    Domènech Moner, Joan. “Felicià Serra i Mont. Aproximació a la vida i a l’obra”  ordenació dels documents, també es va anar configurant el
    [pròleg] dins de SERRA MONT, Felicià. Ànimes vincledisses. Lloret de Mar:       Quadre de Classificació del fons.
    Club Marina Casinet, 2003.
                                                                                    4	 La Vanguardia (15/08/1967), a Hemeroteca de La Vanguardia.
2  Serra i Mont, Felicià. 1714 - 1931, dins Estat Català (11/09/1931). Hem
    trobat una referència a aquest article a Anguera, Pere. L’onze de setembre:
    història de la Diada (1886-1938). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de
    Montserrat, 2008.

3  Domènech i Moner, Joan. Dins Lloret Gaceta (29/10/1975), a Arxiu en línia del
    SAMLM.

                                                                                    12 M a r ç 2 0 1 5
   7   8   9   10   11   12   13   14   15   16   17