Page 8 -
P. 8
POESIA
Cant nou
Ei, vagabund, oquel! que passes,
£ol i irisi. És arribada l'hora
d'aíurar-fe. No senls, de Uevanl i de poneni
una ventada fresca que et demana
aturar-te? On vas, vagabund que passes,
tu. aquell tan sol? Vora el llac negre
uns fusells fumegen. No t'imporla,
veritat? El palau del rei es convertia
en mercat. Escoltes amb un flaviol sonant
o amb una manta a l'esquena. Si, sí,
ves estripant espardenyes món arreu, sí.'
Dius que passaren tres revoltes i tens la closca
pelada d'aixelebraments. Però escolta, ara.
Escolta, oh vagabund. De llevant i de' ponent
un cant nou embolcalla la terra.
Vagabund, llança el teu sac d'ironies
à la cuneta, tu. capsigrany trist i negre.
Escolta. Un cant nou embolcalla la terra.
MA>njEL COSTA
M o i RIBIÈRfi