Page 11 -

Fons documentals
Els protocols notarials
de Lloret de Mar
Santi Soler Simon,
arxiver de l’Arxiu Històric de Girona
Joaquim Carreras Barnés,
director de l’Arxiu Comarcal de la Selva
La institució notarial a casa nostra té els seus orígens en el
segle XIII. D’aleshores ençà els notaris són aquelles persones
investides d’autoritat per a elevar els documents que autoritzen a
la categoria de públics, donant fe del seu contingut i atorgant-los
validesa jurídica.
Els llibres dels notaris, coneguts en general com a protocols,
són els registres dels documents que aquells autoritzen. Abans
del segle XVIII aquests registres, que podien rebre diverses
denominacions, contenien de manera resumida o més extensa
el contingut dels documents expedits; el notari entregava als
atorgants un document, en aquest cas un pergamí o carta que
constituïa l’original, mentre que en els seus llibres hi anotava
uns resums (minutes o notes) que servirien de guia per a quan
calgués expedir una nova còpia del document.
A partir del segle XVIII la introducció de la normativa borbònica
converteix el registre del notari en l’original, mentre que el
document que es lliura a l’atorgant adquireix la categoria de
primera còpia. No serà fins a la promulgació de la Llei general
del Notariat de 1862 que els llibres dels notaris passen a ser
considerats propietat de l’Estat i es comencen a prendre les
primeres mesures per a la seva salvaguarda com a patrimoni
documental. És també a partir d’aquest moment que s’adopta el
nom de protocol per a designar el conjunt de tots els documents
(instruments públics) autoritzats pel notari en el decurs d’un any, D’aleshores ençà, els protocols de Lloret de Mar (així com
ordenats cronològicament i degudament enquadernats.
El conjunt de la producció dels notaris al llarg dels segles,
materialitzada en aquestes sèries de llibres, constitueixen un
patrimoni documental importantíssim.
Lloret de Mar ha comptat des de l’edat mitjana amb una
notaria, lligada antigament al domini del senyor jurisdiccional
del lloc i unida a la figura del rector de la parròquia de Sant
Romà, el qual en tenia el domini útil. Sovint aquests rectors
van exercir com a notaris o bé arrendaven la notaria a d’altres
notaris de la zona. L’arxiver Josep M. T. Grau, en el seu
moment, va fer aportacions interessants al coneixement de la
notaria històrica de Lloret de Mar i els seus notaris en l’obra
Catàleg del districte notarial de Santa Coloma de Farners
(Fundació Noguera, 1996).
De la producció dels notaris de Lloret fins a l’any 1913, se
n’han conservat centenars de volums que avui trobem repartits
en tres centres d’arxiu: l’Arxiu Històric de Girona (AHG),
l’Arxiu Comarcal de la Selva (ACSE) i l’Arxiu de la Corona
d’Aragó (ACA).Aquesta dispersió és fruit de les circumstàncies
històriques que tot seguit comentem.
Els protocols de Lloret de Mar, com els de bona part del territori
selvatà,arran de la creació del districte notarial de Santa Coloma
de Farners l’any 1866 es concentraren en aquesta població i
passaren a formar l’Arxiu General de protocols del districte.Tal
com preveia la legislació estatal en aquesta matèria, d’aquest
arxiu se’n responsabilitzaria la figura del notari arxiver, el qual és del segle XVI de quan en disposem d’una primera sèrie
n’elaborà un primer inventari general l’any 1903.
Mostra dels protocols notarials lloretencs que es conserven
a l’Arxiu Històric de Girona.
Procedència: AHG.
La Guerra Civil de 1936-1939 originà la divisió cronològica
de l’arxiu en dues parts. Així, seguint les disposicions de la
Generalitat de Catalunya en matèria d’arxius, l’agost de 1938
els protocols del districte anteriors al segle XIX foren traslladats
a un mas de Viladrau, un dels llocs assignats per a custodiar
el patrimoni documental català per a la seva salvaguarda. Els
llibres més moderns es quedaren a Santa Coloma de Farners.
Un cop acabada la guerra, el Servicio de Recuperación
Bibliográfica y Documental transferí els arxius conservats a
Viladrau a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Els protocols del
districte de Santa Coloma de Farners hi romangueren fins a
l’any 1952, moment en què foren transferits a l’Arxiu Històric
Provincial de Girona, pocs mesos després de la seva creació.
els de la resta del districte notarial) anteriors al segle XIX
romanen en aquest Arxiu.
Arran de la creació de l’Arxiu Comarcal de Santa Coloma
de Farners l’any 1983, l’acord entre la institució notarial i la
Generalitat de Catalunya féu possible que el notari arxiver
diposités en aquest arxiu tots els llibres de més de 100 anys
d’antiguitat que fins aleshores estaven sota la seva custòdia.
A la transferència dels protocols selvatans de l’Arxiu de la
Corona d’Aragó a l’Arxiu Històric de Girona efectuada
l’any 1952, hi seguí una altra l’any 1979 d’una seixantena
de volums que havien quedat per error a l’arxiu barceloní
durant el primer trasllat. L’existència dels protocols de Lloret
conservats encara avui a l’Arxiu de la Corona d’Aragó tindria
lògicament aquesta mateixa explicació. Aquests volums, que
es complementen clarament amb els de l’Arxiu de Girona,
es van quedar a Barcelona per un simple error, quan haurien
d’haver acompanyat la resta de la documentació transferida.
Arxiu Cronologia Volums/unitats documentals
Arxiu Històric de Girona 1395-1797 116/159
Arxiu Comarcal de la Selva 1797-1913 101/136
Arxiu de la Corona d’Aragó 1346-1833 36/56
A l’Arxiu de Girona el llibre més antic conservat de la notaria
de Lloret data de finals del segle XIV, i al de Corona d’Aragó
sembla trobar-s’hi algun fragment de llibre o document solt
que recula uns anys més la cronologia. De manuals del segle
XV se n’han conservat cinc (dos a l’AHG i tres a l’ACA), però
continuada en el temps.
11 M a r ç 2 0 1 4