Page 13 -

Els articles

La petja dels avantpassats simplement com a testimonis. És així, doncs, com seguim
una mica més la trajectòria d’alguns avantpassats nostres i
Joan Domènech Moner podem descobrir-ne o corroborar-ne l’existència.

És evident que tenim poca informació de les èpoques remotes Temps enrere, els amics del Taller d’Història de Maçanet de
perquè el testimoni escrit no existeix o és escadusser. D’altra la Selva –i de manera especial el seu membre Jordi Albertí,
banda, alguna etapa històrica és, en si mateixa i també per que està treballant en una monografia de Valldemaria,
la seva estructura social, prou complicada. Podríem dir que primer monestir cistercenc de dones de Catalunya,
aquestes dues característiques es donen força, en línees enclavat dins del terme de Maçanet– em van demanar de
generals, en l’època que anomenem edat mitjana, compresa col·laborar amb ells en la transcripció paleogràfica i en la
entre els segles V i XV dC; que, en termes historiogràfics, traducció del llatí de mitja dotzena de pergamins referents
dividim en dues parts: alta i baixa edat mitjana. a aquell cenobi que havien localitzat a l’arxiu històric de la
Biblioteca de Catalunya. Va ser, doncs, fent aquesta feina,
A vegades, els lectors poc fets a classificacions convencionals que vaig descobrir alguns personatges de la vida medieval
tenen dubtes en el moment de seguir les cronologies. Quina de Lloret.
és la més propera a nosaltres, l’alta o la baixa? Als meus
alumnes de l’escola jo sempre els posava l’exemple d’una Per exemple, en dos pergamins semblants, tots dos de l’1
torre, al peu de la qual et pots situar. Quina part tens més d’agost de 1146, –en què Berenguer de Maçanet, per a la
a l’abast, la part baixa de la torre o la part alta? La baixa, remissió dels seus pecats i dels dels seus avantpassats, dóna
evidentment. Doncs pel que fa als temps medievals és igual. les terres de Valldemaria a Ricsenda, priora del convent del
L’alta edat mitjana és la més llunyana, la que abraça del mateix nom– signen, com a testimonis, diversos milites
segle V al X. La baixa és la més propera a nosaltres, de l’XI (soldats, cavallers) com ara Dalmau de Lloret, Bernat
al XV. de Maçanet i Pere de Sant Llorenç, i també Berenguer
de Montcorb, Bernat de Palau i Berenguer de Blanes. El
Les dificultats que expressàvem al principi i la mateixa topònim Montcorb pertany a un turó que hi ha dins del
llunyania en el temps fan que els personatges que municipi de Riudarenes, a la dreta de la riera de Santa
protagonitzen la nostra història ens hagin fornit de pocs Coloma, entre els seus afluents, la riera de l’Esparra i la de
detalls de la seva existència, i per bastir una mica la seva Vilaràs.
biografia hem de recórrer a totes les dades, per insignificants
que siguin. D’aquesta manera veiem, almenys, les relacions A nosaltres ens interessa l’esmentat Dalmau de Lloret, que
que tenien els uns amb els altres i la manera com participaven no era el nostre senyor feudal principal, segurament, sinó
en els fets generats per algun protagonista, encara que fos el castlà, és a dir, el que governava el castell de Lloret per
concessió del senyor respectiu. Dalmau tenia, però, els

Pergamí en què Berenguer de Maçanet fa donació a Santa Maria de Valldemaria i
a la seva priora Ricsenda de les terres que té a Valldemaria. 1 d’agost de 1146.

Procedència: Biblioteca de Catalunya. Pergamí 106, Registre 9071.

13 M a r ç 2 0 1 4