Page 14 -
P. 14
Els articles
seus interessos en el castell lloretenc, heretats del seu pare
Ermengol; i aquests drets, l’any 1142 els havia venut al
sagristà de la Seu de Girona, cosa que va generar algun
conflicte posterior. Vegeu “La senyoria del castell de Lloret:
segles X-XIX” dins d’El castell de Sant Joan de Lloret, de Joan
Llinàs, Elvis Mallorquí, Jordi Merino i Carme Montalbán
(Ajuntament de Lloret de Mar: col·lecció “Es Frares”, núm.
7, 2003).
Respecte a aquest pergamí,només ens agradaria puntualitzar
un detall: es llegeix bé la data de 1146, però, alhora, diu
que es redacta en el dotzè any del regnat del rei Lluís. Com
que aquest havia començat a regnar el 1137, si sumem
dotze anys a aquesta data, resultaria el 1149. Hi deu haver
algun error en algun lloc.
En un altre pergamí de Valldemaria, datat el 12 de juny El castell de Sant Joan de Lloret, del qual l’any 1146
de 1171, –en què Arnau de Cartellà i la seva esposa n’era segurament el castlà Dalmau de Lloret.
Ermessenda, també per al perdó dels pecats comesos per ells
i els seus passats, fan donació a la mateixa priora Ricsenda Procedència: SAMLM. Fons: Martínez Planas. ST: 303.34.11.
de diverses terres de conreu, d’altres d’ermes, boscos, prats,
aigües i pastures, a la zona de Maçanet, camí de Tordera Només una cosa de caire didàctic. En els temps en què se
(amplien, doncs, les possessions del monestir)– hi apareixen situen tots aquests fets, la forma de construir els patronímics
entre els testimonis Pere de Sant Llorenç, Pere de Maçanet, variava d’unes cultures a les altres. Els castellans, per
Berenguer de Blanes i, atenció als noms, Berenguer de exemple, per anomenar el fill, agafaven el nom del pare i
Palafolls, Pere de Palafolls i Berenguer de Llorà. l’acabaven en -ez (de Gonzalo, Fernando, Rodrigo o Pero
–Pedro– en derivarien González, Fernández, Rodríguez i
Tots tres estan lligats a la història lloretenca. En efecte, el Pérez). Els catalans, en canvi, en general, posaven el nom
castell i terme de Lloret, que inicialment (s. X) pertanyia als del pare al darrere del del fill. El bisbe lloretenc esmentat,
comtes de Barcelona, després (s. XI) passà als vescomtes de per exemple, era fill d’Umbert de ses Agudes, i per això
Girona –anomenats, també, en algun moment, vescomtes es deia Bernat Umbert. Bernat de ses Agudes era, però,
de Cabrera– i el 1032 quedà en mans de la senyora Sicardis. el segon marit de la senyora Sicardis. El primer marit va
Per testament d’aquesta (1103), una meitat passà al Capítol ser Gaucfred Bernat i per això un dels seus fills que hem
de canonges de la catedral de Girona i l’altra meitat al seu esmentat es diu Bernat Gaucfred, es a dir, Bernat, fill de
fill bisbe de Girona, Bernat Umbert. Després d’aquest (que Gaucfred.
morí camí de Terra Santa l’any 1111), al seu germà (de
mare) Bernat Gaucfred i als seus descendents que, a la Encara ens queda un document de la sèrie de Valldemaria
llarga, foren els senyors del castell de Palafolls i van portar en què trobem la signatura d’un lloretenc. Es tracta del
aquest cognom. pergamí del 15 de juliol de 1184 en què Arnau de Cartellà
i la seva dona Ermessenda, amb el seu fill, també per al
Els Palafolls foren, doncs, senyors de Lloret fins que el perdó de llurs pecats, donen al monestir en franc alou (lliure
1218 van vendre els drets al Capítol de canonges de la d’altres càrregues i dependències) un mas situat a Sant
catedral de Girona, que així tingué el castell sencer. Per Esteve de Tordera; les condomines –propietat compartida
tant, els testimonis del pergamí de Valldemaria, Berenguer i entre diversos propietaris– de Perellona i Garreb i el mas
Pere de Palafolls (pare i fill), són els nostres senyors feudals del Bosch, situats tots tres a Sant Gregori; i unes terres al
del moment. (Els Palafolls van deixar, molts anys després, mas Tanyi, de Sant Feliu de Cartellà; a canvi, però, de 1.000
els seus territoris de Catalunya. El 1381 un altre Guillem sous que els paga el monestir. Entre els signants, trobem Ot
de Palafolls vengué el castell i la jurisdicció corresponent o Odó de Lloret. Es tracta d’un germà del castlà Berenguer
al rei Pere III i va adquirir el territori d’Ariza, a l’Aragó, de Llorà, que hem esmentat fa poc i que, per tant, devia
on els canviaren el seu cognom Palafolls per Palafox, un viure, també, a la fortalesa costanera del nostre poble.
descendent dels quals fou el cèlebre defensor de Saragossa
en les guerres napoleòniques.) Vint anys després, el 25 d’agost de 1204, molt
intel·ligentment, la priora de Valldemaria, Sibil·la, va
El castlà –l’encarregat del castell– és, en canvi, Berenguer de permutar amb Ermessenda de Cartellà la condomina de
Llorà, que també trobem entre els signants, que es deia així Garreb, que tenien a Sant Gregori, pel mas Bosomet del
(Llorà no és un error per Lloret) perquè tenia possessions Puig, de Sant Llorenç de Maçanet. Així, tenia les propietats
a la parròquia de Llorà, del Gironès. Aquest Berenguer va allà mateix i als Cartellà no els venia d’aquí perquè tenien
pagar 200 morabatins als senyors de Palafolls a canvi de altres castells i propietats a Sant Gregori. En aquest cas,
rebre en penyora una quarta part del castell de Lloret i, signen com a testimonis Ponç de Montsoriu (el famós
quan morí a Montpeller l’any 1172 (només un any després castell sobre Arbúcies i Breda), Bernat de Medinyà (fortalesa
de la seva signatura en el pergamí de Valldemaria), deixà els propera a Girona), Guerau de Cabrera (senyor de Blanes),
seus drets al seu fill Bernat de Lloret. Per aclarir l’autèntica però ja no hi trobem cap lloretenc més.
propietat del castell i de les seves parts van haver-hi dits i fets
i encara es va haver d’emetre una sentència del rei Alfons
(1173). No hi entrarem ni ho volem fer més complicat.
14 M a r ç 2 0 1 4
