Page 15 -
P. 15
Els articles
Goigs lloretencs procedents seva fundació el 1842 fins al seu tancament el 1953, va aplegar
del fons xilogràfic de la la petja de la tradició de la impremta a Girona adquirint material
Tipografia Carreras de Girona de dues branques d’impressors de gran renom que actuaren a
la ciutat des del segle XVII: els Bro i els Oliva. El fons de la
Marina Garcia i Carbonell Tipografia Carreras correspon a un dels més importants de
l’Estat i d’Europa amb un total de 2.104 planxes xilogràfiques
L’existència de goigs en la cultura catalana es remunta al que actualment formen part del Fons d’Art de la Diputació
segle XIV, quan apareixen anomenats per primera vegada a de Girona i estan dipositades en el Museu d’Art de Girona.
la crònica de Ramon Muntaner. Tot i que se’n coneixen del Dins d’aquesta gran col·lecció trobem matrius utilitzades per
mateix 1300 no és fins al segle XVI en què trobem el punt il·lustrar diversos temes: ciència, lletres, romanços... Però un
àlgid de popularitat d’aquest gènere. És el moment en què els dels gèneres més nombrosos és el religiós, sobretot l’emprat per
complicats càntics de la litúrgia comencen a usar la llengua a la creació de goigs, estampes o llibres devocionals. Com ja
vulgar per narrar la fe i les súpliques dels pobles que retien s’ha assenyalat moltes vegades, la trajectòria d’aquestes matrius
culte a les seves advocacions locals. Els inicis de la tradició xilogràfiques és tan llarga que sobreviu diverses generacions
de l’estampació de goigs a les nostres contrades cal situar-los d’impressors. Existeixen exemples de boixos utilitzats des del
en aquesta època, quan la forta demanda als impressors fa Barroc, fins ben entrat el segle XX, la qual cosa converteix
que disposin d’un gran nombre de matrius per a il·lustrar i aquestes peces en testimonis d’un valor excepcional1.
acompanyar les cobles en el seu fons xilogràfic. La veneració
d’imatges moltes vegades quasi exclusives d’un sol lloc fa La Tipografia Carreras de Girona treballà sovint com a
que aquestes estampes no sols tinguin un alt valor folklòric impremta del bisbat; és per aquest motiu que les matrius
sinó que també esdevinguin testimonis de tradicions moltes de temàtica religiosa constitueixen un gran percentatge del
vegades ja perdudes. fons. Entre el gran nombre d’advocacions religioses que hi
ha representades trobem les matrius de fusta que van ser
Han arribat fins als nostres dies nombrosos exemples de goigs profusament utilitzades per a il·lustrar goigs referents a
impresos que es conserven en els fons d’arxius, biblioteques advocacions lloretenques.
i museus, així com també existeixen una gran quantitat de
col·leccionistes d’aquest gènere. És ben conegut el lligam de la vila de Lloret amb els sants
següents: Sant Romà, Santa Cristina, la Mare de Déu de les
Una de les ciutats més destacades en l’art de l’impremta és Alegries, la Mare de Déu de Gràcia i Sant Quirze; advocacions
Girona, que des del segle XVII va esdevenir centre neuràlgic de que, encara a dia d’avui, perduren entre les més destacades i
la producció d’estampes i goigs. El SAMLM compta en els seus conegudes dins la tradició lloretenca.
fons amb diversos goigs referents a advocacions lloretenques
que s’estamparen a la ciutat de Girona. Aquest fet no seria Aquest estudi és el resultat de l’anàlisi dels goigs impresos
tan excepcional si a dia d’avui no es conservessin nombroses referents a Lloret que es troben al SAMLM i que es corresponen
matrius xilogràfiques que serviren per il·lustrar-los; i és que una amb les matrius xilogràfiques del Museu d’Art de Girona.
de les impremtes més importants que es coneixen, pel que fa
a la preservació íntegra del fons xilogràfic, era a Girona: ens 1 Garcia Carbonell, Marina. La Tipografia Carreras. La trajectòria d’una
referim a la Tipografia Carreras. Aquesta impremta, des de la col·lecció de matrius xilogràfiques des del Barroc fins al segle XX (p. 393-410).
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. LII, 2012,.
15 M a r ç 2 0 1 4
