Page 1 -

Núm. 11
Febrer 2012

Butlletí del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar

La parada de Sesmond

Documents i arxius
perduts i retrobats

Ramon Planes i Albets

Joan Cortada va publicar, l’any 1868, un resum del procés la vila, també volgué esbandir els seus documents antics. Els
actuat a la Reial Audiència de Catalunya contra Serrallonga acabà regalant a l’arquitecte del projecte, que els conservà.
(Proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga, lladre Han retornat a l’ajuntament un segle després, comprats pel
de pas, (salteador de caminos), estractado en su parte mateix ajuntament als hereus de l’arquitecte. Una de les
mas interesante). Hi explica que un dia, tot passejant per darreres alegries de l’arxiver de Puigcerdà Sebastià Bosom
Barcelona, va veure que uns documents eren cremats al pati fou el retrobament (2006) d’un document original de l’abat
d’una casa i que fou a temps d’evitar que l’infoli del procés Oliba. Tornà a l’ajuntament barrejat amb els documents i
desaparegués per sempre més. Abans de fer classes a la llibres d’un antic alcalde lletraferit, d’un segle enrere, donats
universitat i de dedicar-se més a escriure, havia treballat dotze pels seus descendents, residents en una altra part del país.
anys a l’Audiència, on devia saber de les destruccions de
processos antics considerats inútils (els criminals, sobretot). Llibre de definició de comptes després de la restauració
Essent així, hom podria conjecturar si la seva transcripció
literal de fets comença amb la contesa de la crema o bé, més Procedència: SAMLM - JDM
aviat, quan s’endinsa en l’extracte del procés. Sia una cosa o
bé l’altra, sí que és clar que Joan Cortada salvà el procés de
Serrallonga, i que també hi contribuí Víctor Balaguer, a qui
obsequià després d’una insistent sol·licitud. Avui continua
essent a la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
Un i altre il·lustren força que la conservació del nostre
patrimoni ha estat, en molt bona part, obra de persones, més
que no pas d’institucions oficials, almenys durant la major
part dels segles XIX i XX.

Aquelles eliminacions de documents antics viscudes i potser
novel·lades per Joan Cortada, que encara eren cosa freqüent
entrada la segona meitat de la centúria passada, rarament
comportaven la seva crema o destrucció material. Més
aviat el paper era venut a tant el quilo i, per aquest camí,
de vegades afortunadament triat per llibreters, antiquaris
o ciutadans amatents de la cultura escrita. Els nostres
arxius públics han estat infinitament més malmesos per la
descurança oficial que no pas per malvestats privades, o bé
guerres i revoltes socials. El resultat de tot junt ha comportat
molta destrucció, però també una gran dispersió.

Fa ben pocs anys, un ajuntament de les Castelles renovà
la casa de la vila i tots els mals endreços del vell estatge
foren administrativament destinats al drapaire. Entre aquests
mals endreços hi havia els documents municipals més
antics, que acabaren venuts un a un mitjançant internet,
segons que va comprovar astorat un veí, quan la dispersió
ja era extensíssima i insalvable. I, sense necessitat de sortir
del país, encara que en aquest cas els fets corresponguin al
començament de la vintena centúria, un ajuntament català no
pas gaire allunyat de Lloret de Mar, en fer obres a la casa de

1 Febrer 2012