Page 2 -
P. 2

La parada de Sesmond

Llibre de definició de comptes després de la restauració

                            Procedència: SAMLM - JDM

El treball d’anys als arxius acaba fent evident que, quan hi      d’una política d’adquisicions centrada i diligent, sabent veure
trobem a faltar un llibre d’actes, de comptes, d’esposoris        allò que de cap de les maneres no es pot deixar escapar. La
o el que sigui que no hi ha dubte que hi existí, el més           legislació d’arxius recull la imprescriptibilitat dels béns públics,
prudent és de pensar que ignorem on deu haver anat a              però sobretot quan es tracta de documents força antics, ha de
parar. Només es pot parlar de la seva desaparició material        conviure i s’acaba veient supeditada a altres drets. El cas del
si és documentada o bé en tenim molta certesa; altrament          llibre de privilegis de Palafrugell, que s’ha fet ‘famós’ els darrers
s’imposa de pensar que ignorem el lloc on deu ser. No cal         anys, ho exemplifica, perquè, tot i haver retornat a Palafrugell,
portar-ho a l’extrem del pare Albareda, que tant dubtà de la      no és pas una propietat del municipi sinó un dipòsit concedit
crema de l’arxiu de Montserrat durant la Guerra del Francès.      pel titular legal del document.
Però una troballa tan extraordinària com la de l’arxiu de
Bellpuig de les Avellanes, l’any 2003, després d’haver romàs      Sempre hi haurà retrobaments sorprenents. És el que ha
tapiat un segle i mig, va a favor de la prudència. Allò que no    passat amb aquest llibre de definicions de comptes de la
ha estat destruït, tard o d’hora, sempre acaba sortint.           Universitat de Lloret de Mar dels anys 1572-1788, localitzat
                                                                  diligentment per l’Arxiu Municipal de Lloret de Mar l’any
Hi ha documents catalans dispersos arreu d’Occident, des de       2011 en una subhasta, i adquirit per l’Ajuntament de Lloret
Harvard a Londres, des de Copenhaguen a Sant Petersburg.          de Mar mitjançant l’exercici del dret de tempteig. En aquest
D’altra banda, Catalunya compta, afortunadament, amb              cas, feliçment, el document ha retornat al seu lloc natural,
algunes institucions públiques i també privades (arxius i         al fons del qual prové. Probablement mai no se sabrà amb
biblioteques, sobretot), de trajectòria secular, on van anar a    certesa com i quan fou dispersat, però perfectament podria
parar, per compra o bé donació, molts d’aquests documents         haver passat fa molts anys, potser fa unes quantes generacions
dispersos provinents d’arreu del país que, altrament, s’haurien   i tot. Davant de situacions d’aquesta mena, ens dolem, més
fet malbé o bé haurien anat a raure molt més lluny. Quan          que mai, de la inexistència d’un inventari, d’inventaris, i com
tots aquests documents solts siguin ben descrits, és segur que    més reculats en el temps, millor; perquè els inventaris no
hi haurà sorpreses agradables. Molts altres romanen a cases       són només instruments al servei de coneixement dels fons
particulars, ben sovint fins i tot sense consciència clara dels   sinó també eines de control i amb valor probatori. Un fons
seus amos o posseïdors. I molts acaben sortint periòdicament      documental que no compta amb un inventari formalitzat és,
al mercat, provinents de tota mena de fons, des de tractats de    també, un fons molt desprotegit.
les monarquies autoritàries a documents reials, ministerials,
notarials, municipals o institucionals de tota mena. Succeeix     La recuperació d’un document tan significatiu i important
no pas només aquí, sinó arreu d’Europa; i deriva, força           per a la vila de Lloret de Mar −són més de dues centúries
més que no pas de furts, de la tan accidentada trajectòria        de comptes comunals− és tota una lliçó del redreç del seu
que han patit tants i tants fons documentals històricament        patrimoni documental i del benefici col·lectiu que reporta
vinculats a persones, famílies o càrrecs. Les motivacions de les  de tenir un arxiu municipal institucionalitzat i dotat de
dispersions no acostumen a ser simples ni gens fàcils d’aclarir   mitjans. Sense l’Arxiu, aquest llibre hauria continuat un
o documentar. I, davant d’això, s’imposa el pragmatisme           pelegrinatge incert o bé, si més no, no hauria retornat al
                                                                  seu lloc d’origen.

                                                                  2 Febrer 2012
   1   2   3   4   5   6   7