Page 13 -

L’article
6 de juny de 1762 – Testament de Teresa Puigtraver i
Gibert, muller de Joan Saragossa i Burgada. Nomenen
marmessors el rector de Lloret, Joan Saragossa, son marit
i Joan B. Botet, nebot seu.
Dóna i llega a cadascun dels seus i filles 5 sous
moneda barcelonina. En la resta de tots els seus béns,
mobles, immobles, nom, veus, drets i accions institueix
hereu universal són fill Miquel Saragossa i Puigtraver,
treballador de Lloret.
20 de setembre de 1764 – Testament de Teresa
(Saragossa) Puigtraver, muller de Joan Saragossa i
Burgada.
24 de novembre de 1768 i 11 de juny de 1769 –
En un mateix plec: Capítols matrimonials fets i firmats
per i entre Josep Miquel i Maura, treballador de la vila
de Lloret, d’una part, i Cristina (Miquel) Saragossa i
Puigtraver, d’altra part.
Àpoca de 50 lliures a compliment de dot firmada per
Josep Miquel i Maura a favor de Miquel Saragosa i
Puigtraver.
18 d’agost de 1781 – Capítols matrimonials fets i
firmats per i entre Josep Tosell i Maurí, mariner de Lloret,
d’una part, i Teresa (Tosell Maurí) Saragossa i Piferrer
d’altra part.
6 de gener de 1782 – Capítols matrimonials fets i
firmats per i entre Miquel Saragossa Piferrer, treballador
de Lloret, d’una part, i Maria Vilar i Garriga, natural de
Tossa, per altra part.
14 de desembre de 1782 - Àpoca de 80 lliures
barcelonines firmada per Joan Tosell, treballador de la
vila de Lloret, Cristina Maurí, sa muller, i Josep Tosell i
Maurí, el seu fill, a favor de Miquel Saragossa i Puigtraver,
sogre de Josep Tosell i Maurí.
15 d’agost de 1784 – Promesa feta i firmada per Miquel
Saragossa i Piferrer, treballador de la vila de Lloret a
favor de Cristina (Saragossa) i Sureda, vídua de Miquel
Saragossa que fou treballador de dita vila. Vidreres,
15.08.1815.
Vidreres 7 de setembre de 1791 – Testament de
Miquel Saragossa i Piferrer.
18 d’agost e 1815 – Reclamació de legítima materna i
paterna per part de Rosa Saragossa i Vilar contra Mònica
Saragossa i Vilar i el seu marit Maties Serra.
10 d’abril de 1820 – Poders de Mònica Saragossa i
Vilar a favor del seu marit Maties Serra perquè en nom
i representació d’ella pugui vendre i originalment crear
i rebre de qualsevol comunitat, casos, administracions
i persones així eclesiàstiques com seculars a cens
redimibles, etc.
2 de juny de 1839 – Lluïció de censal de 60 lliures
firmada per Rvd. Rector de la parròquia de Lloret a favor
dels cònjuges Maties Serra i Mònica Saragossa.
9 de juny de 1839 – Lluïció de firmada pel Rnd. Rector
de la parròquia de Lloret de capital 50 lliures a favor dels
cònjuges Maties Serra i Mònica Saragossa.
24 de gener de 1865 –Escriptura de redempció atorgada
pel Jutge d’Hisenda de la província de Girona a Favor de
Mònica Serra i Saragossa, veïna de Lloret de Mar.
3 de gener de 1861- Testament de Mònica Zaragoza i
Vilar.
12 de maig de 1865 codicil de Mònica Saragossa i
Vilar.
Es comenten, tot seguit, els documents que s’ha cregut que
marquen l’origen i el desenllaç d’aquest escrit:
I - En primer lloc cal fer esment de l’acta de la compra, l’any
1683, per Antoni Pau Saragossa i Xardó a Miquel Durall,
d’una peça de terra al lloc de la Boadella, perquè aquesta
adquisició serà com l’alfa i l’omega del relat.
II - Del testament de Miquel Saragossa i Piferrer, document
d’una extensió considerable i que és el pròleg del desenllaç
d’aquesta anàlisi, cal fer uns comentaris:
El testador deixa i llega a les seves filles Mònica i M. Rosa,
en concepte de legítima, paterna i materna i altres, 50
lliures, moneda barcelonina, i 5 lliures a la seva esposa.
Institueix la seva esposa com a usufructuària de tota la seva
heretat mentre es mantingui viuda i guardi el seu cognom,
a la qual també deixa 40 lliures.
Deixa a Cristina Saragossa i Sureda, viuda deixada de
Miquel Saragossa, que diu que va ser son pare, mentre
es mantingui viuda del dit Miquel, durant sa vida natural
sigui sustentada a casa seva per la dita seva muller durant
el seu usdefruit o per seu hereu, en menjar, beure, calçar
i vestir i altres coses necessàries. (O sia que el pare de
Miquel Saragossa i Piferrer tenia una filla, Cristina, d’un
primer matrimoni, abans de casar-se en segones núpcies
amb Maria Vilar i Garriga.)
Quan Miquel Saragossa i Piferrer fa testament, els seus
fills, Francesc, Maria Rosa i Mònica, devien ser menors
d’edat, perquè institueix tutors i curadors d’ells, que són
Josep Aldrich i Garriga, sastre, i Josep Garriga, patró
de pescadors, que són els mateixos que havia instituït
marmessors del seu testament.
L’heretat universal passa finalment a mans de la seva filla,
Mònica Saragossa i Vilar.
III - El testament de Mònica Zaragossa i Vilar, del qual
extractem literalment les parts que s’han considerat més
importants:
Lego a mis dos hijas María i Carmen Serra i Zaragoza hijas
de su primer marido, legítimas i naturales, la cantidad
de 150 libras barcelonesas a cada una de ellas a sus
voluntades, por todos sus derechos de legítimas paterna
i materna y suplemento, de modo que en dicha cantidad
quiero que vaya comprendido todo cuanto les haya legado
su difunto padre, Matías Serra, y pueda corresponderles
por su legítima paterna; y también lego toda mi ropa de
porte que se repartirán entre ellas-
Lego a mi nieta Maria Serra i Capdevila, hija de José Serra
i Saragossa, mi difunto hijo, por las legítimas que puedan
corresponderle en mis bienes y en los de su difunto padre,
150 libras, moneda barcelonesa a sus libres voluntades.
13 G e n e r 2 0 0 9