Page 10 -
P. 10

Fons documentals

El fons documental de
l’Obreria de Santa Cristina

Una de les institucions de més llarga tradició a Lloret de
Mar és l’Obreria de Santa Cristina, amb més de 600 anys
d’existència. D’arrel religiosa és avui una peça fonamental
en la preservació de la identitat lloretenca.

Conserva un fons documental que data des de mitjans del s.                Llibre de l’obra, titulat
XV fins a l’actualitat. A l’ermita i la seva sagristia hi podeu    “Llibre de entradas y aixidas
trobar exposats alguns dels seus documents més valuosos:           de Sta. Cristina. Comensant
un pergamí de venda d’un tros de terra (el document més
antic aquí conservat, del 1422), la compra d’un censal                lo dia 15 Janer de 1763”.
de l’any 1630, dos documents d’indulgència plenària del                                Procedència:
1767, una autenticació de relíquia, el Llibre d’entrades
i sortides de Santa Cristina, de l’any 1763 i el Llibre de              Arxiu de Santa Cristina.
l’Administració de Santa Cristina amb data d’inici 1720.              Autor de la imatge: JDM.

La documentació anterior al s.XX és poc nombrosa,centrada
en aspectes religiosos −peces documentals d’indulgències
donades pel bisbe, actes de compra i col·locació de
relíquies−, econòmics –llibre d’administració, llibre de
l’obra, comptes de l’obreria de certs anys− i patrimonials
–pergamins i escriptures de compra de terres−. Es conserva
major documentació relativa al s. XX, ja sigui de la gestió
institucional de la mateixa obreria, com la relativa a
correspondència amb altres institucions.

El motiu de la no-existència d’una sèrie completa documental             Llibre de l’Administració (1720-1913), relligat i enquadernat en
anterior al s. XX pot raure en el fet que els obrers encarregats                    pergamí. Procedència: Arxiu de Santa Cristina.
de l’administració i de la comptabilitat tenien en poder seu                                      Autor de la imatge: JDM.
els llibres que els pertocava portar en el transcurs del seu
mandat, i els traspassaven al nou obrer un cop cessaven en           de l’ermita com a la compra de terres, el trasllat de la
el seu càrrec. Això podia comportar que no sempre cedissin           relíquia de Santa Cristina, o els objectes adquirits per
tota la documentació, ja fóra per oblit o perquè aquesta             embellir l’església.
es perdés. A part d’aquest fet, Santa Cristina, com altres
institucions eclesiàstiques, va patir les lleis desamortitzadores  -	 Documentació eclesiàstica. La formen les lletres
del s. XIX i la Guerra Civil de 1936-39, la qual cosa va tenir       testimonials o “autèntiques” per tal d’autentificar la
conseqüències directes en la preservació del seu patrimoni           relíquia lliurada per la Santa Seu o un ordinari (bisbe
documental.                                                          o vicari general); el “tresllat” (còpia autèntica d’un
                                                                     document original feta per notari o escrivà públic) on
Podem dividir la documentació en dos tipus: la singular i la         s’indicava el reconeixement de la relíquia en l’acte de la
serial. La documentació singular està composta per:                  seva presentació als feligresos de la relíquia; la relativa
                                                                     a indulgències, tant les sol·licitades pels obrers com les
-	 Llibre de l’Administració o confraria de Sta. Cristina.           concedides pel Papa; i els goigs −els conservats en aquest
  Es tracta d’un llibre enquadernat en pell i relligat que           fons són impresos a la segona meitat del s. XX−.
  comprèn el període 1720-1913. Conté diversos inventaris
  de robes, objectes litúrgics i mobiliari (1723, 1729, 1732       Les reformes liberals i les posteriors lleis d’associacions laiques
  i 1738, 1779, 1781); registres de censals atorgats per           van obligar l’obreria a adequar la seva activitat als nous
  l’obreria (1726) i les pautes que havia de seguir l’ermità       temps. En conseqüència, la documentació generada va canviar
  o estadant pel bon rendiment de la finca i la conservació        substancialment, tal com consta en la següent descripció:
  dels seus béns. A més hi ha constància de les relíquies de
  la santa que es veneren a l’ermita.                              -	 Estatuts. Per tal d’adequar-se a la normativa d’associació.
                                                                   -	 Llibres d’actes. On es registren les reunions i
  Gran part del seu contingut està dedicat a les “diffinicions”
  –en llenguatge actual una mena d’estat de comptes amb              acords, igualment sorgeixen a la llum de la jurisdicció
  el vistiplau del rector− amb anotacions d’entre els anys           d’associacions.
  1725-1913.                                                       -	 Llibre de socis. Llibres impresos on consta la relació de
                                                                     membres.
-	 Llibre de l’obra. Llibre enquadernat en pell i relligat.        -	 Comptabilitat. Al s. XIX els ingressos i les despeses es
  Fou iniciat l’any 1763 per a la construcció de l’actual            detallaven en fulls solts, en forma de camisa. Posteriorment
  capella, la primera anotació fou la descripció de l’acte
  de col·locació de la primera pedra i la procedència
  dels ingressos per començar l’obra. El llibre registra els
  ingressos i les despeses destinats tant a la construcció

                                                                   10 G e n e r 2 0 0 9
   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15