Page 7 -

El gruix de la producció catalana de Pere Serafí sens dubte ha d’ésser posterior a la Cobla sparça
castellana, com es desprèn de les esmentades dades i del fet que és més segura en la En lahors de Nostra Señora, en títol de la música.15
composició, en general, i quant a la llengua, en particular. Per si això encara fos poc,
és palès que la influència indicada hi és més assimilada, gairebé fosa en la substància Verge sens par, electa del alt Pare
poètica de l’autor, el qual, a més, entremig ha recorregut a d’altres fonts del petrarquisme Qu’els cels formà y ensemps la mar y terra,
de l’època i ha eixamplat el seu camp d’experiències assegurant-ne un resultat millor.12 Quant per finir la nostra mortal guerra
De son Fill car volgué que foseu mare!
Un altra faceta que cal considerar en Pere Serafí és l’afecció que sentia per la música,
que es fa palesa a través de detalls i testimonis diversos referents al seu entorn familiar, Y en grans vituts donà us tal concordància
a al·lusions a l’art musical dins la seva obra i a la seva col·laboració fins ara coneguda Qu’és sempre igual en vós dolça harmonia,
al cançoner de Pere Alberch Vila. En el primer cas, recordem que consta en l’inventari y ab instruments los àngels nit y dia
dels seus béns, ordenat per la seva vídua el 1568, l’existència a casa seva d’un cert Càntan al só de vostra consonància.
nombre d’instruments musicals, la qual cosa suggereix unes determinades afeccions i
habilitats i al mateix temps un clima domèstic propici al conreu musical. Probablement Hon vos direm de música Señora,
ajudat i estimulat per aquestes circumstàncies i pel pare, el fill sortí organista i prestà Alta finor que’ls cels y món decora.
els seus serveis com a tal a l’església del Pi. Pel que fa a les al·lusions musicals
dels poemes, recordem el Cant de amors núm. 40, on és celebrada la gràcia del Aquestes notes van ser preparades arran de la conferència que vaig pronunciar; al
cant d’una dama i les seves habilitats per tocar instruments que pot ésser molt bé la començament foren el resultat d’una prospecció del que s’havia publicat sobre el
dona Contesina de l’acròstic que hem reproduït. Dintre d’aquesta mateixa faceta cal tema, com es pot veure per les nombroses notes a peu de pàgina. Posteriroment,
assenyalar la seva vasta producció de poesia religiosa, d’entre la qual reproduïm Copla l’any 2001, es va publicar el llibre Pere Serafí, Poesies Catalanes, edició crítica a
sparsa en lahors de nostra Senyora, en títol de música. càrrec de Josep Romeu i Figueras (Editorial Barcino), llibre al qual el lector interessat
por recórrer per completar la informació d’aquest modest resum de l’obra poètica de
Quant a la col·laboració del nostre poeta al cançoner musical al·ludida més amunt Pere Serafí (obra consultable a l’Arxiu Municipal de Lloret de Mar). Aquest mateix
com a fet provat i conegut de temps, ja sabem prou que es reduïa a la inclusió autor va publicar “Poemes en castellà de Pere Serafí”, que es va publicar al Boletín
parcial De un desesperat de amor. Qui vol oir la gesta..., a la qual Pere Alberch de la Real Academia de Buenas letras de Barcelona, v. XXXVI, 1975-1976.
Vila posà música, segurament basant-se en una antic tema popular a Catalunya
i concretat en el refrany La farindondon amb que el compositor feu precedir el Agustí Ma. Vilà
poema del nostre autor. 13

Cant de amors.14

Puig vostre cant, gentil señora mia,
Ab son acord pot fer dolç tot l’amarch
Cantant del gran Poet’Ausias March
Quan dix d’amors ab destra fantasia:

Yo viu uns ulls aver tan gran potença
Y’l més avant comés en son tractat,
Y en tal dolçór restí pres y lligat
Que set libert no tinch james creença.

Hont jo dire, mogut per excelença,
Sentí una veu que te tal potestat
ab son cant bell de tanta magestat
Que vida y mort pot dar sa conexença:

Prometent pler ab càntich de dulçura
Y en semps dolor d’anima y cors forçar,
Lo paradís al mon fer contemplar
Y dels inferns sentir la pena dura.

Tornada

Y axí suplich, angèlica figura,
Qu’ab cantich dolç me vullau consolar,
Car sino o feu per mi’s pot ordenar
Cantichs de morts per ma desventura.

12. ROMEU I FIGUERES, Josep, op. cit., p. 200-201. Il·lustració extreta de SERAFI, Pere: Poesies Catalanes. Edició crítica de Josep Romeu i Figueras.
13. Ibidem, p. 191. Editorial Barcino. Barcelona. 2001.
14. GRAU, J. M., i RUBIÓ I ORS, J., op.cit., p. 42-43
15. GRAU, J. M., i RUBIÓ I ORS, J., op.cit., p.130.

12