Page 6 -

L’ARTICLE
L’obra poètica de Pere Serafí
L’any 1998 vaig participar en un programa de conferències proposades per
l’Ajuntament de Lloret de Mar amb el títol de Coneguem el nostre patrimoni. El
tema que se’m va proposar va ser L’església parroquial de Sant Romà de Lloret de
Mar. De l’estil gòtic a la reforma modernista.
Amb la informació familiar de què disposava pel fet que el nostre oncle, el canonge
Vilà, havia estat el promotor de la restauració del temple parroquial esdevinguda
entre els anys 1912 i 1924, complementada amb la consulta d’estudis fets sobre
el gòtic tardorenc i sobre l’arquitectura modernista de final de segle XIX i inicis del
XX, vaig preparar la meva dissertació.
Tot seguit vaig completar la informació recollida per a aquella ocasió amb una altra
de referida al temple mateix, posant un interès especial en l’estudi de l’actuació
dels pintors Pere Serafí i Jaume Fontanet en la realització del retaule de l’altar
major, retaule que datava de mitjans del segle XVI.
Actualment els lloretencs tenim un coneixement força complert de l’obra pictòrica
de Pere Serafí i Jaume Fontanet per la literatura que sobre aquesta qüestió s’ha
publicat, però molt especialment gràcies a la mostra Custòdia, que fa uns mesos s’ha
ofert a lloretencs i forasters. L’obra lloretenca dels dos pintors, un cop restaurada
gràcies a l’interès posat per la Parròquia i la professionalitat del personal dels
tallers de restauració de la Generalitat de Catalunya, ha estat exposada a l’Antic
Sindicat.
Il·lustració extreta de SERAFI, Pere: Poesies Catalanes. Edició crítica de Josep Romeu i Figueras. 1. AINAUD DE LASARTE, Joan, “La pintura del segles XVI i XVII”, dins FOLCH I TORRES,
Editorial Barcino. Barcelona. 2001.
10
Però Pere Serafí va destacar en una altra faceta, a més de la de pintor, la de poeta,
segurament poc coneguda pels lloretencs i que, segons els especialistes que n’han
estudiat l’obra, ens parla d’un Pere Serafí que va ser un dels millors poetes catalans
de l’època. És el poeta català que sobresortí més del segle XVI.
Han estat molts els autors que s’han ocupat de Pere Serafí, més com a poeta que
com a pintor. La seva doble faceta ha fet que alguns autors hagin arribat a suposar
que es tractava de dos personatges diferents, suposició que s’ha demostrat errònia.
Algun historiador el descriu com un grec arribat potser d’Itàlia i després catalanitzat
fins al punt d’esdevenir un dels poetes locals més coneguts de la segona meitat
del segle XVI.1.
L’obra poètica de Pere Serafí és motiu de bon nombre de comentaris d’autors que
l’han estudiada. Uns reconeixen el mèrit de la seva poesia, on troben l’expressió de
la bellesa de la llengua del gai saber, que tant van cultivar els nostres avantpassats
o van admirar el savis de França, Itàlia, etc.2 Altres ens diuen que és el poeta més
inspirat d’aquella centúria.3 També hi ha qui creu veure en el poeta un trobador
ressagat, atès que Pere Serafí, tot i ser un poeta del segle XVI, s’acosta més al vells
cantors que no pas als valencians Joan Roís de Corella o Jaume Gasull i Almenar.
Hi influeixen en autors castellans de l’època (Garcilaso i Fra Luís de León) així
com també d’altres com Petrarca i Ausiàs March; però alhora reconeixen que les
seves poesies són les millors del segle XVI.4 Al costat dels autors esmentats hi ha
qui remarca que la llengua de Pere Serafí és lluny d’ésser un català pur per culpa
dels castellanismes que sovint empra i incideixen a rebaixar la categoria poètica de
Serafí, sense que això no sigui motiu per tenir en compte els seus mèrits, sobretot
sabent que som al segle XVI.5
Pere Serafí també va escriure una Art poètica en llengua castellana, obra que de
moment es considera desapareguda.
L’obra poètica de Pere Serafí la trobem resumida en el permís reial de 27 de març
de 1564 per a la publicació de les seves obres, i en el contracte signat, al cap
de més d’un any, el 16 de juny de 1565, davant notari, amb Jeronimo Galcerán
Serapio de Sorribes i el mercader Francesc Creus.
El permís reial, atorgat per Felip II, en una estada a la població de Vilafranca del
Penedès, és per a l’estampació d’una Arte poeica en romance castellano y otros
dos libros de sonetos y otras rimas en diversos subjetos, el uno en romance
castellano y el otro en lengua catalana, que en el contracte esmentat consta com
a Art poètica dirigida al rei i de la Silva de diverses obres de poesia, e altre llibre
de obres catalanes.6
Joaquim, L’art català, II, Ed. Aymà, SA, Barcelona, 1958, p. 82.
2. TORRES AMAT, Félix, Memorias para ayudar a formar un Diccionario Crítico de los Escritores
Catalanes, (Barcelona, 1836), Curial, documents de cultura - facsímils - Barcelona-Sueca,
1973, p. 597-508.
3. COMERMA VILANOVA, Josep Pere, Història de la Literatura Catalana, Ed. Políglota,
Barcelona, 1924, p. 276.
4. COMERMA VILANOVA, Josep Pere, op. cit. i OLWER, L. Nicolau D’, La Literatura Catalana.
Perspectiva general. Publicació de La Revista, Barcelona 1917, p. 96-97.
5. RIQUER, Martí de, op. cit., p. 475.
6. ROMEU I FIGUERES, Josep, “Poemes en castellà atribuibles a Pere Serafí”, Boletín de la
Real Academia de Buenas letras de Barcelona (BRABLB), XXXVI, 1975-76, p.133 i 200,
d’acord amb informació extreta de Josep M. MADURELL MARIMON, “Algunas antiguas
ediciones barcelonesas de libros (1502-1704) dins BRABLB, 1951-52, p. 140 i 161, doc.