Page 1 -

SESMOND
Butlletí del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar

Núm. 4 Novembre 2004
LA PARADA DE SESMOND

La llei 10/2001 d’arxius i documents Finalment, hi ha un darrer aspecte que cal remarcar. La Llei 10/2001, a l’article
i els arxius municipals 19, enumera les funcions de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria de
Documents en tant que òrgan col·legiat de caràcter tècnic que exerceix una doble
El Ple del Parlament de Catalunya a la sessió de 27 de juny de l’any 2001 aprovava i primordial funció: en primer lloc, s’ocupa de l’accés a la informació tot regulant-
per unanimitat la Llei 10/2001 d’arxius i documents a partir d’un text proposat per ne l’accés, promovent-ne l’exercici i atenent les reclamacions dels ciutadans que
una comissió d’experts formada per membres de l’Associació d’Arxivers de Catalunya entenguin que els seus drets d’accedir a una determinada documentació puguin
i del Servei d’Arxius de la Generalitat. D’entrada, val a dir que es tracta d’una llei haver estat conculcats. Segonament, la Comissió segueix exercint la funció d’avaluar
moderna i ben articulada i que fou molt ben acollida pel col·lectiu professional. Així i decidir la destinació dels documents públics, tal com està fent des de l’any 1990.
mateix, és una llei que pren en consideració el paper dels arxius municipals atès La seva acció ha permès avaluar una part substancial dels documents generats per
que constitueixen la base més ferma de l’estructura arxivística del país. l’Administració municipal i mitjançant les Taules d’Avaluació Documental que es
publiquen periòdicament al Diari Oficial de la Generalitat informa dels documents
Sintèticament, m’agradaria remarcar aquells aspectes de la Llei que s’ocupen que cal conservar i aquells que poden ser destruïts, atesa la seva manca de valors
específicament dels arxius municipals catalans d’una manera clara i concreta. administratius, jurídics, testimonials, informatius i històrics. Cal insistir en la
necessitat i els avantatges d’aplicar aquestes taules ja que amb aquesta actuació es
En primer lloc, em referiré a la consideració dels arxius dels municipis de més garanteix la preservació d’un patrimoni documental que és la memòria de la ciutat
de 10.000 habitants, en dos vessants importants: el primer és el fet que aquests i també una organització més eficaç en la mesura que s’evita l’emmagatzematge
municipis formen part del Sistema d’Arxius de Catalunya, amb la possibilitat indiscriminat de grans volums de documents sense cap mena de valor.
d’accedir als programes anuals de suport tècnic i econòmic; el segon, les derivacions
d’aquesta integració. Pertànyer al Sistema d’Arxius de Catalunya pressuposa aplicar En definitiva una llei d’avantguarda que pren en consideració el paper protagonista
el sistema de gestió documental amb tots els avantatges que suposa aquesta dels arxius municipals i que fomenta la consideració d’aquests serveis com a
iniciativa. Val a dir que la implementació de la gestió documental, sobretot ara instruments de consolidació de la memòria històrica i de desenvolupament de la
que va guanyant terreny la gestió dels documents electrònics, suposa un salt societat del coneixement.
qualitatiu per a l’Administració municipal que va més enllà de la visió tradicional
dels equipaments arxivístics. Ens estem referint, doncs, a una actuació integradora Ramon Alberch i Fugueras
de la informació i els procediments i circuits administratius, amb un elevat valor Director del Sistema d’Arxius de Catalunya
afegit en termes d’eficàcia, eficiència, rendibilitat econòmica i accessibilitat a la
documentació pública.

Al seu torn, els municipis s’obliguen a disposar d’unes instal·lacions adients, un
horari d’obertura al públic que afavoreixi l’accés al servei i a comptar amb un titulat
superior universitari expert en arxius per a la direcció del servei. En concret, l’article
32 defineix el paper dels arxius municipals, les seves funcions i responsabilitats,
i assenyala amb precisió la necessitat que el servei d’arxiu intervingui en tot el
cicle de vida dels documents, és a dir, des de la seva generació a les oficines fins a
l’ingrés a l’arxiu per raons de gestió eficient i transparent de la informació.

També afecta molt directament els municipis tot l’articulat referit a l’accés als
documents públics, concretament tot el títol IV de la Llei.

La potenciació del dret d’accés i la vigència de les exclusions de consulta esdevenen
un termòmetre de la salut democràtica d’un país. Lluny de la discrecionalitat que
pot imperar en moltes de les decisions que es prenen pel que fa a l’accés, la Llei
impulsa l’accessibilitat dels ciutadans a la informació per tal que facin efectiu aquest
dret democràtic, i defensa també el seu dret a la intimitat. Els ajuntaments, per la
seva proximitat als ciutadans, esdevenen un bon escenari per a la materialització
d’aquests postulats regeneradors de la vida pública.