Page 14 -

FONS DOCUMENTALS
El fons comercial de la companyia Moragues de Valls i Lloret de Mar
El mar al llarg de la història ha estat una via de comunicació i de comerç, la relació
dels pobles del Mediterrani entre sí ha estat intensa i els documents dels arxius
en són un testimoni, siguin de naturalesa pública o privada. Els arxivers tenim
l’obligació de donar-los a conèixer als usuaris, i més quan els fons són d’un abast
geogràfic supralocal, com és el cas que exposarem d’una manera breu.
El fons Moragues, conservat a l’Arxiu Històric de Tarragona, pel seu contingut es
pot qualificar de patrimonial i comercial. L’origen econòmic de la nissaga s’articula
sobre una botiga i fàbrica de teixits que tenen a Valls en el segle XVIII, que poc a poc
diversifica les seves activitats. Aprofitant les compres de roba en els mercats europeus
de retorn els vaixells transporten productes agraris del Camp de Tarragona, el Penedès,
el Priorat, la Conca de Barberà i altres comarques del sud (País Valencià) com el vi i
l’aiguardent, fruits secs (avellanes, ametlles, garrofes), oli, cereals, llegums, llimones
i importen també dels països nòrdics pesca salada, fusta per al botam, ferro, etc.
D’Amèrica embarquen productes colonials (cotó, cuir per a soles de sabates, carn
salada, xocolata...). De Valls es traslladaran a la ciutat de Tarragona en inaugurar-se
el port, i durant la Guerra del Francès emigraran a les Illes Balears (Maó) per qüestions
de seguretat, des d’on continuen amb les operacions mercantils d’Ultramar. Fruit de
les estratègies matrimonials hereten un important patrimoni de terres que exploten
per a administració. Les matèries primeres (verema, grans, olives) les obtenen
abundantment a través de les concessions periòdiques d’arrendaments de rendes
senyorials d’arreu del Principat, Aragó i altres zones peninsulars (jurisdiccions del duc
de Medinaceli, duc d’Híxar, marquès de Barberà, marquès de Mortara, bisbats, novè
decimal); ells mateixos les transformaran i comercialitzaran, aconseguint així un elevat
valor afegit. Així mateix, subministren provisions, uniformes i sofre a l’exèrcit espanyol, abasten de 1762 fins la segona meitat del segle XIX amb algunes interrupcions.
tot i les dificultats que tindran a cobrar-ne l’import.
L’extensió del fons és gran, 92 metres lineals, i la seva cronologia àmplia (s. XV-XX),
però en l’aspecte mercantil se centra bàsicament en el primer terç del mil vuit-cents.
Dins la secció de correspondència s’han salvaguardat els llibres copiadors de cartes
trameses des de diferents ciutats, com Valls (1765-1848), Tarragona (1805-1823),
Maó (1810-1813), Barcelona (1814-1840) i Madrid (1814-1822). Les cartes
rebudes les tenim d’una manera regular des de 1773 fins al 1854. Els Moragues en
ocasions formaren societat amb altres negociants com per exemple Huguet-Dupré, de
Barcelona o el francès Pierre Alegre. La crisi del conflicte bèl·lic els afectarà de gran
manera, no només per l’aturada del comerç sinó per la impossibilitat de percebre els
delmes que havien ja contractat, la qual cosa els portarà a emprendre llargs i costosos
plets judicials amb l’administració i particulars.
Fins ara han estat pocs els investigadors que hi han dedicat atenció; solament
destaquem les aportacions d’Agustí Segarra, Enric Olivé i Francesc Valls. La lentitud del
buidatge es veu plenament recompensada per la riquesa i qualitat del seu contingut.
A tall d’exemple i referint-nos a Lloret de Mar comentarem alguns embarcaments
signats per patrons lloretencs de finals del segle XVIII i primeres dècades del
següent, a veure si algun investigador s’anima a estudiar-los. L’any 1793 Narcís
Macià, de Lloret, fa escala a Salou per carregar en el seu llondro Nuestra Señora
del Rosario dos mitges bótes de vi negre del comerciant reusenc Pau Nadal, a fi de
deixar-les a Cadis. El 1800, Pius Durall, capità del llondro Sant Antoni de Pàdua,
quan és a Cadis recull tres sacs amb tres mil pesos forts de plata de “nueva
estampa” per lliurar-los a la companyia Asols Sagristà de Tarragona, i en la seva
absència a la casa Moragues.
Dos anys després Antoni Surís fa escala al port de Tarragona en viatge cap a Cadis
per fer-se càrrec de 40 bótes de vi negre (de les quals deu són mitges) i cent
d’aiguardent, meitat prova d’Holanda i meitat prova 58%. El 1807 el llaüt de
14
Sebastià Bofill, Sant Antoni de Pàdua, ancora a Tarragona per rebre 150 canes de
fusta de roure amb 2132 dogues llargues per fer bótes (“pipes” en el llenguatge
de l’època) amb destinació a València. El mateix any Jaume Macià transportava
en el seu llaüt Sant Antoni 60 bales o “fardos” amb 75 quintars de bacallà a
compte de Fidel Moragues i fill, cap a Castelló de la Plana. El 1808 Joan-Baptista
Conill amb el llaüt Sant Francesc de Paula s’atura a Tarragona per agafar 30 bótes
d’aiguardent i cent sacs d’avellanes amb closca per descarregar-les a Màlaga, en
la referida data, Joan Mataró Macaia de Lloret trasllada des del port de Cadis al
de Tarragona 68 quarteres de cotó. Són abundants els coneixements de patrons
de Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Arenys de Mar, Canet, el Masnou,
Mataró.. amb carregaments d’aiguardent, vi, feixos de rodells de fusta i ferro per a
la construcció de bótes, cereals, taps de suro i altres mercaderies per deixar-los en
diferents indrets del litoral català (Barcelona, Sitges, Vilanova i la Geltrú), valencià
(Benicarló) o andalús.
Els fons complementaris de l’AHT per a la història dels intercanvis marítims són les
diverses notaries de Marina. La de Tarragona desgraciadament es destruí durant
Full d’embarcament signat pel patró lloretenc Pius Durall, amb data 1 de juny de 1800.
Procedència: Arxiu Històric de Tarragona. Fons Moragues. Refª 1499.
el setge de les tropes de Napoleó Bonapart i s’inicia el 1812; els seus regents
són els notaris Josep M. Cortadelles (1812-1838), Joaquim Cortadelles (1839-
1854) i Ignasi de Vilamala (1867-1874). Tortosa, per la seva condició de capital
de la subdelegació de Marina, també tenia una escrivania, els llibres de la qual
Torredembarra i Altafulla igualment disposaven d’aquesta notaria especial, però
només se n’han conservat dos volums (1798-1800).
Altres ciutats on l’historiador pot desplaçar-se a la recerca dels manuals de Marina
són Vilanova i la Geltrú (1752-1786), Sitges (des de 1753), Barcelona (molt
deteriorats per l’acció de la humitat (AHPB), Mataró (alguns avui encara a l’ACA)
i per les poblacions de la costa empordanesa i selvatana, Girona (AHG), Santa
Coloma de Farners, la Bisbal i Figueres (les tres darreres en els respectius arxius
comarcals).
Nota: Per a una major facilitat de consulta, l’Arxiu Municipal de Lloret disposa de diverses còpies
de documents procedents del fons Moragues que poden donar la idea de les possibilitats d’estudi. A
Tarragona també haurem de visitar l’Arxiu Central del Port, que depèn de l’autoritat portuària.
Josep M.T.Grau i Pujol
Arxiver