Page 13 -

En el cas de la part empírica, en la qual s’inclou el capítol dedicat a la platja
de Lloret, es va procedir a la determinació del conjunt d’activitats que es
desenvolupaven a la platja per a cadascun dels períodes analitzats (des de les
drassanes i usos portuaris i pesquers fins als ja omnipresents serveis de temporada);
informació amb la qual es van elaborar quatre mapes temàtics, en els quals a més
es va fer constar l’evolució urbana de la primera franja marítima.
Documentació consultada
de l’Arxiu Municipal de Lloret de Mar
Per a l’elaboració del capítol corresponent a la platja de Lloret, però també per
a l’obtenció d’informació de caire més general que pogués ser inclosa en la
segona part, es va fer a l’Arxiu de Lloret de Mar un buidatge exhaustiu de tota la
documentació relacionada amb aquesta platja. Bàsicament:
– Expedients d’usos i serveis de temporada a les platges, documents clau per a la
determinació de la presència i localització d’aquests serveis (xiringuitos, patins,
hamaques...)
– Plans generals d’ordenació de les platges i plans d’usos i serveis. La consulta
d’aquests plans ha estat també de molta importància. Els Plans generals
d’ordenació de les platges són plans integrals de regulació d’aquests espais,
en els quals es preveuen aspectes tan diversos com les actuacions urbanístiques
(accessos, zones verdes, obres a realitzar), ordenació i zonificació dels usos,
aspectes socials i turístics, activitats permeses... Els Plans d’usos i serveis, molt marítima de Lloret. D’aquesta manera, l’edificació al llarg de tota la platja i també
més recents, tenen per objecte la regulació dels usos i serveis de temporada,
seguint les disposicions establertes al Pla general d’ordenació.
– Plànols i altres documents cartogràfics del municipi, representatius dels diferents
períodes estudiats, que han estat d’especial utilitat per a la determinació de
l’àrea urbanitzada i usos permanents.
– Documents gràfics, especialment fotografies d’època.
– Bibliografia local
Conclusions
Els usos i aprofitaments a les platges de la Costa Brava han experimentat una
transformació important des de finals de segle XIX, motivada per la progressiva
desaparició de les activitats que hi havien tingut lloc tradicionalment i per l’aparició
dels usos turístics. Aquesta transformació comportarà una nova visió de la platja,
que passarà de ser considerada com a pur espai productiu, espai de suport en el que
tenen lloc tot un conjunt d’oficis tradicionals, a un gran espai d’oci, en el qual el
lleure passarà a tenir un paper protagonista: prendre el sol, banys de mar, activitats
complementàries...
Aquesta transformació serà especialment evident en el cas de la platja de Lloret
de Mar, que es caracteritzarà per una elevada activitat durant tots els períodes
considerats, tant durant el segle XIX, gràcies a la navegació i el comerç amb
Amèrica com al llarg de tot el segle XX, en el qual al principi conviuran usos
tradicionals com la pesca amb els primers estiuejants, entrant, però, posteriorment
en conflicte amb l’arribada del gran boom turístic, moment a partir del qual passarà
a ser ocupada totalment per a usos recreatius.
Aquest procés comportarà paral·lelament un canvi profund de tota la façana
dels extrems (Sa Carabera i Sa Caleta), la pèrdua de l’espai dunar a primera línia
(Sa Pallissada), la canalització i cobriment de les rieres, la construcció del Passeig
de mar..., acabaran comportant la total artificialització d’aquesta platja, amb la
consegüent degradació i pèrdua de l’espai natural originari.
Clàudia Riera Raaymakers
13