Page 9 -

Una iniciativa nova ¡gratuita
L'estiu de l 2006 ha estat diferent a la platja gran de L10-
ret. Per tal de dinam itzar un espai mo lt utilitzat durant
tot el d ia -sobretot per tur istes, pero també per veins-,
l'Ajuntament va decidir engegar-hi una prova pilot. Ha
consistit en oferir activitats lúdiques, culturals i esportis- i a pagar el beure
tes, co m un miniclub o guarderia, una biblioplatja, aer ó-
bic , estiraments, partits de volei o futbol. Totes, gra-
tuites i ubicades a la sorra. Han estat en funcionamen t
dur ant el mes de juliol i agost, i a mitjans de setem bre
han arribat les valorac ions.
Segons fonts muni cipals, més de 10. 000 persones han
gau dit de les d iverses propostes, i tan t eren turístes
co m ciutadans . Per tant, la xifra d 'us uaris és elevada
i demostra que la iniciativa ha esta t un éxit. La regi-
do ra de t urisme, An na Maria Gallart, co nsidera que la
gratu'¡'tat de les activitats és un deis principals factors .
També ca l assenyalar q ue han servit per diversificar el
temps d' oci de is ba nyistes d 'una manera sana. Un deis
serveis més utilitzats ha estat el del miniclub, amb un
miler de nens co m a usuaris, i que els pares han valorat
mo lt positivament qu e els seus fills co neguessin nens
estrange rs.
Davant de la bona aco llida, l'Ajuntame nt ha anunc iat
per I'any q ue ve la repet ició de les activitats, amb un
horari amp liat i ub icades també a la platja de Fenals, la
segona en importancia després de la del centre.
celobert .
Cursos de catala
A tloret hi ha moltes persones que volen aorenore
el catalá, ja sigui des de zero o bé per perfec c ionar
I'idioma . Una bona prova són els 600 alumnes que hi
ha cada any. que demostren que la demanda és real i
elevada.
Les classes de I'oficina del catalá co mencen a l'octubre ,
pero les insc ripc ions s'han de formal itzar al lIarg de la
segona qu inzena de l mes de setembre. Un elemen t a
destacar: el preu , que es considera slrnb ól ic. Un curs
pot costar 30 euros, depen , pero , del nivell de catala .
Els nivells disponibles s'adapten a totes les necessi tats :
b áslc, elemental, intermedi, de suficiencia i avancat.
Per a les insc ripcions , nom és cal dur un document
d 'identitat. L'oñcina del catala esta situada al primer pis
de l'Antlc Sind icat. al carrer Sant Pere. celober t .
.. Guifré Ripoll,
dínamítzad or
Torre de guaita
Cornuts
El caos esdevingut el passat ju liol a I'aeroport de l Prat i el
me nys te niment qu e rep deis dif erents governs esp anyols , són
dos exe mples deis perjudi c is qu e com po rta a Catalun ya la ges-
ti ó deis nostres aeroports per part d' una ad m inist ració es panyo-
la q ue no se' ls sent co m a seus . Prova d'alxo só n les ge neroses
inversions que rep I'aerop ort de Barajas, a Mad rid, en detrime nt
del Prat. A ningú no se Ii escapa que to ts els governs es pan -
yo ls (tant si só n del PP com del PSOE) vo len po tenciar Madrid,
rnitj ancant la intervenció esta ta l, com a gran ce ntre econ6mic
internacional, i convertir Barcelo na (i Catalunya, de retruc) en
una c iutat provinc iana, simple capital d'una reg ió pe rif érica,
subordinada, de segon ordre.
Aquest fet ens demostra la infinita insuficiencia d 'un Estatu-
te t escanyolit beneit per Zapatero (pero també, i amb la boca
petita, pel PP) i la majoría de partits catalans. Un Estatutet que
ens hem hagut d 'empassar tant sí com no, perqu é aquests par-
tits no han volgut que els catalans poguéssim donar el nostre
suport a les urnes a un Estat ut que, a diferencia d'aquest que
tenim ara, fos mín imament digne.
Quina diferenc ia amb l'Estat ut de les comunitats aut6nomes
de Navarra i Euskadi , amb un concert econ6mic que dóna a
aquests ter ritoris una semi -independenc ia econ6m ica derivada
de la ges tió de is propis rec ursos que els ca talans (de l Princi-
pat, el País Valencia i les IIles) no arribem ni a ensumar en els
nostres respect ius Estatuts. A ls te rrito ris bascos hi ha el nive ll
de vida més elevat d e tot l' Estat, q ue és una conseqüencia
indi rect a de l co nce rt i de I'aposta de l seu govern per mant eni r
un model econ6 m ic pro pi , no subord inat a I'espanyol , decid it
pels mateixos bascos, apostant per la tecnolog ia i I' eco nom ia
productiva i no per I' eco no mia depredat6ria (Terra Mítica, Po rt
Aventura , F6rum de les Cu ltu res , camps de golf, tou r- opera-
dors...) de les pe rsones i del territori, un nefast model econ6mic
que als Paises Catalans se 'ns ha im posat des de to ra ga irebé a
la torca , Que se n'ha fet de la indústria catalana ? I de la nostra
pagesia i la nostra pesca, sectors abocats a una lenta agonia i
desemparats per les administracions?
Al País Basc, I'e levat nivell de vida ha co nt rib un a dignificar (pel
que fa salaris i drets laborals) la feina deis treballadors, a tenir
una taxa de natalitat prou elevada i a no dependre del nefast
binomi construcció-turisme, que fomenta sous baixos, preca-
rietat laboral, impossibilitat per part deis joves d'accedir a un
habitatge, i I'arribada massiva d 'una im mig rac ió disposada a
acceptar les fe ines que mo lts catalans, per dignitat i sentit prac-
tic no volen. En can vi , els nou vinguts, que volen deixar enrere la
miseria de is seus paises , no te nen cap problema per acceptar
salaris vergonyosos i condicions de treball de semi -esclavatge .
Per algu na co sa el pe rcen tatge d'immigrants al País Basc és
baixíssim si el comparem amb el deis Paiso s Catalans.
I tot aix ó ens passa pe r te nir una classe po lítica ca ta lana
maíorttá rlamerrt subo rd inada a Espanya, al servei de is g rans
interessos econ6m ics for an s i d'aq uí, que no fa res per at urar el
procés de decade nc ia econ6mica i política , social i cu ltura l en el
q ua l fa anys que ha entrat el nostre país. I mentr est ant , el poble
treballador ca ta la ha de suportar les lIist es d'espera a la sani ta t,
I'educació en barracons i les hipoteq ues abusives . Cornuts i a
pagar el beure. •