Page 7 -

>- Juli Valduncie/,
Inicien les obres de I'edifici
de la pla~a Pere Torrent i de
I'avinguda América
Desp rés de I'aturada de I'es tiu, el setembre es tra due ix
en I'inici d 'un bo n grap at d'obres urbanístiques . En vo-
lem destacar dues, tant diferents com separades entre
si. La primera correspon al projecte de con tingu ts so-
cio-c ulturals de la plaga Pere Torrent , on hi havia abans
la Casa de Cultura. S 'hi ha d 'aixecar un edifici que aco-
llira qu atre grans equ ipaments : la biblioteca , el casa l del gairebé 900.000 per son es, eren de nacion alitat estrangera. Co m és
ju bilat , I'escola d'adults i el de pa rtame nt de Benestar
i Família. Oc uparan els 8.500 metres quad rats de su-
perficie que té, repartits en quatre plantes i subterrani.
El pres supost de les obres és de 8' 5 milions d' euros
i I'empresa a q ui I'ha n adjudicat, Acciona, s' ha corn-
prorn es a exec utar el projecte en men ys de do s anys.
La segon a ob ra que cornenca ara és la segon a fase
de la tran sformació de I'avingu da Am érica, el ca rrer que
verteb ra el barri de Fenals. Despr és d 'exec uta r un pri-
mer tram del vial, ara es procedeix al tram situ at entre el
car rer Puerto Rico i la carretera de Blanes. Els treb alls
serviran per ca nviar la fesomia d 'aquest ca rrer ja qu e les
voreres es taran contínues , es prolongara el carril per a
bicicl etes , es renovara el paviment i també la xarxa de
lIum i d'aigua. En aquest cas , el press up ost es ca lcula
en uns 700.000 euros i uns qu atre mes os per a tenir-ho
enllestit. Desp rés només caldra acabar un darrer tram
més petit, a tocar la platja de Fenals. celober t .
José León, campió d'Espanya
José León, policia local de L1oret, s'h a proclamat cam -
pió d 'Espan ya de Bicicletes Tot Terreny de po licies locals
en categoria élite . Va aconseguir la primera posició en el
campionat celebrat a Madrid el passat 2 de setembre,
que va gua nyar en els últims metres de reco rreg ut, tal i
com ha explicat ell mateix. José León, de 32 anys, no és
la primera vegada que gua nya aquest títol. De fet, I'ha
aconseguit quatre vegades i el seu cu rrículum co mpta
també amb la primera pos ició del Ca mp ionat de Cata -
lunya de BTI de policies locals. celobert .
geógraf
El mall
Som 7 milions!
Han pa ssat més de quinze anys des de que la Generalitat va
endegar una de les campanyes publlcitaries més famoses que
es recorden, amb l'esl óqan Som 6 milions ; pero des de lIavo rs la
realitat del país ha canviat molt. A finals de ju lioll 'lnstituto Nacional
de Estadística (INE) va fer púb lic que a I'inici de 2006 la població
de Cata lunya era de 7 .083 .61 8 d 'hab itan ts , un 12% de is quals,
evident , dones, aq uest impuls demoqrañc és degut a la imm igra-
ció i, co m a segona deri vad a, als canvis en I'estructura social que
aqu est procé s co mp orta, ja q ue els cata lans fa temps q ue varem
de cidir aga far-no s els afers reproducti us amb un xic més de ca lma .
Només cal so rtír al carrer per adon ar-se que el nostre paisatge
huma ha canviat etnícarnent i cultural. I és que Blanes, amb un
16% , i especi alment l.loret , amb un 32% de població nascud a for a
de l'Estat , resp ec tivame nt, són bo ns exemples d 'un feno men que,
si es tingués en compte la pob lació no ce nsada , és a dir, els també
anomenats "se nse pap ers", veuríem que és més impo rtant de l que
les xifres of icials reflecte ixen. El dinam isme dernoqr áfic no és més
qu e un indicad or del d inam isme econ órnic de is nostres mun icipis i,
en aquest sentit , la immigració és un eleme nt més quotid ia de l que
sovint ens pensem . En efecte, els nou s habitants solen viure als
barris més periférics - a causa de I'elevat preu de I'habitatge-, pero
treballen al camp produint les fruite s i les verdures que consumim a
plaga , a la construcció aixecant les cases que necessi tem per viure
o serv int als restaurants que freqüentem el cap de setmana.
No podem amagar que un deis problemes de I'arribada de f1uxos
tan ma ssius és el del col·lapse de is serveis públics (sanitat, ed uca -
ció, ...), als qu als con tribum amb estere am b els nos tres impostos.
Sem bla lóqic, dones, que cal regular aquests fluxos i instaurar un
siste ma d 'en trad a més ordenat. Ara bé , també hem de recon éixer
q ue la relació orqanlca descrita entre nosaltres i els nou s habitants
fa més co mpetitiva la nostra econo mia i, pe r tant, cal assegurar als
nou vinguts feina amb garan ties legals i dre ts socials. La resta és
qüestió de pac ienc ia. L'immi grant és, pe r natura lesa , una per so na
emprenedora, capac de de ixar enrere el seu mode de vida per pro-
gressar i, per tant, en la mesur a q ue el seu estere es vegi recom -
pens at degudament adop ta ra la cu ltura de la terra qu e I'ac ull. Som
7 milion s! i els nostres pobles i c iutats han canviat de color pe ro,
que voleu que us dig ui, a mi em brillen els ulls cada vegad a qu e
veig un c iutada qambíá pel carrer am b la samarreta de l Barca. •