Page 13 -

p 11 e ra
Els joves catalans destinen més
de la meitat del sou a pagar la
hipoteca
A Catalunya hi ha 1,7 milions de persone s d 'entre 18 i 34 anys .
Gairebé un 52 % viuen amb els seus pares , o, en altres paraul es,
el nombre de joves eman cipats no arriba a la meitat. Aqu esta
realitat la causen basicament do s factors: I'increment constant
del preu de I'habitatge i la precarietat laboral, motivad a pels co n-
tractes temporals. Aixo fa que el col-lectiu emancipat hagi de de s-
tinar un 57, 6% del sou a pag ar I'hip oteca, tot i que una majoria
pateix inseguretat laboral degut a I'elevada tem ¡::ioralitat deis con-
tractes. Les dades, corre spon ents a I'any 200 5, les ha fet púb li-
ques l'Observatori Jove de I'Habitatge del Con sell de la Jo ventut
d 'Espanya, el qual posa de manifest que els joves s 'endeuten
cada dia més per accedir a un habitatge de propietat, situació
que pot empitj orar amb la pujada de les hipoteques.
Les mateixes dad es recullen que les done s ho tenen una mica
més difícil. En gener al, a l'Estat , reben un 22% de sou menys
que els home s. És el cot-lectiu que té més probleme s per accedir
al mercat laboral, juntament amb els men ors de 25 anys . Per
tant , les dones top en amb més dificu ltat s per emancipar-s e, si
bé, segons l'Ob servatori, ho fan aba ns que els hom es. Les xifres
revel·len també qu e l'Estat es trob a a la cua de la Unió Europea
pel que fa a I'ed at d 'emancipació . celobert .
La memoria historica
Una des memoria hist órica, L'avantproject e de Ilei presentat a fi-
nal de juliol pe l PSOE per a la recuperació de la mem oria histo ri-
ca no ha convenc ut la major part de is partits cata lans. L'oposició
frontal de is grups pa rlame nta ris d' Esquerra , amb una esmena a
la to talitat , d 'IU-I CV i de C iU, especialme nt. pe r la intenció deis
socialistes d 'ap rovar una Ilei que no preveu I'anul·lació de is judi -
cis po lítics del franq uisme , po t complicar al govern de Zapatero
I'aprovació .
ERC i ICV exigeixen al PSOE que introd ueixi I'anul·lació de is
judicis po lítics d i franquisme aba ns de donar el seu suport a la
Ilei, a ba nda d 'a ltres modificacion s que tam bé demanen els re-
pub licans . Per la seva ba nda , la fede ració cata lanista p resentara
esmenes pa rcials perqu é s' invalidin els sumaris . Unes esmenes
que si no tiren endavan t podrien d ur CiU a votar contra la lIei.
La proposta de l PSO E ha arribat descafeinada i mo lt Iluny de les
promeses inicials del pres ident espanyol, José Luis Rod ríguez
Zapatero , d 'e labo rar una Ilei ambiciosa sobre la mem oria hlstori-
ca i els cr ims de l franquism e. Tan descafeinada que en el text
proposat ha "saltat" la "recomanació" a autono mies i ens locals
de sup rimir la simbolog ia franquista.
Que els nostalqi cs no pateixin, les avingudes José Anto nio o del
Genera lísimo no desap areixeran d 'Espan ya. Aixo sí, la justícia
espanyo la pot pe rseguir dict ad ors co m Pinoch et. celobert •
13
~ Jaan Puíg í Cardan,
Oip utat al Congrés
Madr-d,
anada l ternada
Per alguns la veritat de I
l'Estatu t arriba mas -
sa aviat. So bretot per
aque lls que van dir que
aquest Estatut era per
molts anys, per tot a una
vida, que I'estat ja qu asi
no existia a Catalunya .
En definitiva, aquells
q ue es van ded icar a dir
que la vida de is ca ta lans
passava a un altre nivel!.
Tot mentida , estem igual qu e estave rn, ens hem de seg uir
p artint la cara per aconsegui r allo que és nostre, és alló
que paguem i que no se' ns retorna, el malert dé ficit fiscal,
I'espoli pe r a Ma drid co ntinua .
Aqu est estiu dos exemples, un el caos de I'aeroport de l
Prat que la majoria de la gen t ha pogut pe rceb re o sofrir.
Un caos produit pe r una visió centralista i allunyada de
la realitat. El Prat ha estat sac rificat per Barajas, la nineta
de is ulls d'AENA , I'ens gestor deis aeroports espanyols.
El segon greuge, I'arribada de la immi gració. Encara
ressonen a les nostres orelles les paraules de l co nse ller
Saura que va dir que amb l'Estatut tot quedava arreg lat.
Dram ática broma de to t un conseller. El govern central
íncapac d 'aportar so lucions i a sob re tras llade n els immi-
grants sense ni tan sois comunicar-ho a la Generalitat de
Cata lunya, quina lIeialtat instit ucional és aquesta?
I ara que a Madrid cornenca el curs polític amb la negocia-
ció deis pressupostos, la sego na retallada . Tot s, CiU, IC i
el propi conseller d 'economia Antoni Castells (PSC), diuen
que no esta n d'acord amb el ca lcul fet pel govern espan-
yo l per ap licar la clausu la inversora prev ista a l'Estat ut
(invert ir el 18,85% de la inversió), la diferencia, segons
la Cambra de Corriere de Barcelona, uns 700 milions
d'euros de diferencia, quasi res, una petita bro ma !!!!
O la c1asse po lítica catalana, el catalanisme polític , actua
en c1au país o acabarem pati nt la segona reta llada de
l'Estatut, com deia Alfonso Guerra "el segundo cepillado ".
Prou de m irar-nos el melic i pe nsar més en el país i en els
seus ciutadans.
El cu rs polític ha comencat, i a Madrid no s'adormen, apli-
ca nt el seu model, sense pietat. Ca l afrontar amb unitat el
present, sinó un altre cop patirem . Hem de fer el possible
pe l traspas de I'aeroport perqu é el ca lcul de les inversio ns
sigui el correcte, que "1' Estatu t no ens faci traidors" . •