Page 13 -
P. 13
Amb la victoria deis militars revoltats, el D'a ltra banda, el "fenomen Kubala" va dial, I'argentí Diego Armando Maradona.
nou reqirn de Franco inicia una autenti- fer encara més gran el F. C Barcelona. Amb el retorn com a entrenador de Jo-
ca tasca d 'espanyolització deis Paises L'arribada al club I'any 1950 d'aquest ex- hann Cruyff al Barca (1988) es van sentar
Cata lans, un veritab le intent de genocidi traord inari fut bolista honqares co ntribuí a les bases d 'un gran equip , que mo lta gent
cultural, tal com ho ha definit el professor edificar I'anomenat Barca de les Cinc Co- compara, pel seu bon joc i els títols acon-
Josep Benet, que tam bé afecta el Bar- pes . Laszlo Kuba la, amb I'ajut inestimable seguits, amb el Barca de les Cinc Copes .
ca . Es van introduir una serie de cartees d'altres jugadors estelars com Ramallets, Aq uell conjunt va ser co negut com el
a la junt a directiva del tot aliens al club, Sega rra, Biosca, Basora, Cesar, Moreno "Dream Team ", I'equip deis som nis, dirigit
personatges addictes al regim, algun o Manchon, va fer petit I'antic camp de des de la banqueta per Cruyff i amb grans
deis quals , fins i tot , no tenia cap pro- les Corts. Durant els primers anys 50 es talents com St óltxkov, Koeman , Laud rup ,
blema en afirmar que en el passat havia van viure inob lidab les tardes de futbol a Guardiola, Romário, Bakero o Begiristain.
"combatido y od iado" el Barca, El reqim les Corts, que dona pas al Camp Nou, El "Dream Team" va co nqu istar quatre
franquis ta co nsiderava el F.C . Barcelona obra del president Miró Sans , i inaugurat Iligues co nsecu tives i I'anhelada Copa
com un club "cata lanista", "separatista" i el 1957. d' Europa a I'estadi londinenc de Wem-
representant del que ells en deien la "anti- Els anys 70 no foren gaire prolífics pel que bley davant la Sampdoria italiana, aquella
España" i, per tant, susceptible d'ésser fa els títols aconseguits, pero I'afició va cálida nit del 20 de maig de 1992.
depurat. Les noves autoritats van cons i- poder gaud ir de la prese ncia a Can Barca A més del futbo l, el Barca compta amb
derar la opció de rebatejar el Barca com d 'un altre deis millors jugadors de futbol un gran nombre de secc ions d 'altres es-
a "España" i canv iar-li els seus co lors. Fi- de la historia, l'holandes Johann Cruyff, ports, les més destacades de les qua ls
nalment el club va passa r a denominar-se que una quinzena d 'anys més tard torna- són les de basquetbol , hoquei patins,
Club de Fútbol Barce lona, en comptes ria al club, aleshores com a entrenado r. handbol, rugbi o atletisme, entre d 'alt res.
de Futbol Club Barcelona, i les quatre ba- Aq uells anys només es va aconseguir El triomf de Joan Laporta i el seu equ ip
rres catalanes que figuraven a I'escut del una lIiga, la de la te mporada 73 -74 , amb a les elecc ions a la presidencia del F.C.
club - símbol inequívoc de cata lanitat - es Cruyff com a gran estrella, secundat per Barcelona el mes de juny del 2003 va
reduiren a només dues . En aquesta situa- altres grans jugadors co m Caries Rexach ob rir el camí a una nova etapa en la his-
ció, els primers anys de la d écada deis o el perua Hugo "Cholo" Sotil, dirigits per toria del club . Després d 'una de les pitjors
40, el club blaugrana va estar a pu nt de I'entrenador, també holandés, Rinus Mi- epoques que havia viscut el barce lonis-
desapareixer, pero la situac ió va donar un chels . La d écada es va tancar brillantmen t me contemporani , la nova directiva ha
tomb uns anys més tard o el 16 de maig de 1979 amb la co nsecució aconsegu it capgirar la situac ió i fer entrar
Cada vegada més catalans es feien del de la Recopa d' Europa davant el Fortu- el club en una din ámica esportiva d'allo
Barca , fenomen conseqúencia, en bona na Düsseldorf, que significa un veritable més positiva - el que el president Laporta
part, de la perenne ident ificac ió del club exode de milers i milers de barce lonistes va anomenar un "cercle virtuós" -, tot re-
amb la cata lanitat i la resistencia a la cap a la ciutat suissa de Basilea, on es novellant el compromís de I'entitat amb la
dictadura, i aquest sentiment també va disputava la final. cu ltura i la cata lanitat. La consecució de
cornen car a ésser compartit per molts Els anys 80 , com en la d écada anterior, el dues lIígues consecutives i, fa ben po cs
immigran ts del sud de la Península que club només va aconseguir una Iliga (1984- dies , de la segona Copa d' Europa de la
anaven arribant al nostre país. D'aquesta 1985), i ara dues Recopes d 'Europa seva historia, certifica aquest nou rumb
faisó, el F.C. Barce lona esdev ingué una (198 1- 1982 i 1988-1989), pero l'Estadi que ha pres el Barca, que I'ha situat
via d'integració a la nostra terra de mo lts del Camp Nou va ser I'escenari dura nt - amb Ronaldinho, el seu vaixell insígnia,
nouvinguts, que ara veien el Barca - i de dues temporades, del 82 al 84, de les al capdavant- a l'Olimp de la gloria futbo-
retruc Cata lunya- com a que lcom prop io evoluc ions d'un altre mite del futbol mun- lística mundial. •
